Operació pollet a port de Barcelona

La notícia és que s’ha d’afegir una nova espècie a la llarga llista d’ocells que nidifiquen a Barcelona, la gavina d’Audouin, pel que sembla una sorpresa inesperada. Però abans, és clar, toca reconèixer que les gavines en general són una família animal antipàtica excepte, és clar, a Utah, on els mormons les consideren un instrument de Déu. Els seguidors de Joseph Smith sostenen que el 1848 va tenir lloc el miracle de les gavines, tan simple com que  aquests ocells es van limitar a menjar-se una legió d’insectes que amenaçava la collita d’aquell any, així que les gavines tenen a la capital de l’estat una estàtua. Utah és així. La millor definició del que és allò la va fer en el seu dia l’escriptor Douglas Adams en una de les aventures del detectiu Dirk Gently, quan es llança al mercat un robot creient que li estalvia al propietari haver d’anar a missa. El model de gamma alta és «capaç de creure coses que no creurien ni a Salt Lake City». Sublim.

Total, que toca parlar bé d’una espècie de gavina i per a aquests casos no hi ha res millor que tenir un ornitòleg de capçalera, Ricardo Ramos, l’agrimensor dels cels, naturalista que ha censat fins a 149 espècies diferents d’ocells al parc de Diagonal Mar, el seu quarter general d’observació, un lloc on ha vist coses insospitades, com un martinet blanc que va tenir la paciència d’estudiar els hàbits d’un veí del barri que cada dia donava menjar a les oques i els ànecs. «Arribava ell amb la seva gorra i ella caminava al seu costat. El senyor no volia que les gavines li robessin el menjar, així que donava primer un llarg passeig al voltant del llac, i el martinet l’acompanyava. Havia perfeccionat una tècnica per pescar gambúsies quan aquell home donava menjar a les oques i als ànecs».

‘GORE’ AL ZOO 

El que fascina Ramos no és la simple observació, sinó els hàbits de comportament, i això és especialment estimulant en una ciutat, perquè les bèsties, amb plomes o sense, gavines o senglars, en un entorn així no fan mai el que és previsible. Una urbs és un bosc molt estrany. A les copes dels arbres del Zoo de Barcelona, per exemple, fa anys que s’entaula una guerra entre bernats pescaires i cotorres que té fascinat un altre ornitòleg local, Josep Garcia, perquè allò és un xoc entre dues espècies que no conviuen en hàbitats naturals, un enfrontament equivalent al de Sigourney Weaver amb Alien, éssers de planetes diferents. A aquells bernats pescaires els han vist devorar les cries de les cotorres en venjança perquè les primeres els roben les branquetes del niu.

La gavina d’Audouin, explica Ramos, no és la clàssica carronyera de ciutat en què s’ha convertit el gavià argentat, el més comú a Barcelona, aquell que, amb una mica de paciència, és possible observar en qualsevol carrer perseguint coloms, a qui més que caçar, mata de pur esgotament. El malvat Zaroff era un benaventurat al seu costat. «La dieta de la gavina d’Audouin són els peixos descartats pels pescadors», afegeix. El 2005, Ramos ja en va veure algunes a Diagonal Mar. El 2010, les observacions ja no eren ocasionals. La novetat ara és que un empleat de Balearia va descobrir fa pocs dies una colònia d’aquesta espècie a prop d’un moll d’atracament i així ho va fer saber.

Tot seguit, la Conselleria de Territori i Sostenibilitat va entrar en escena, perquè aquesta és una espècie que als anys 60 estava a un pas palmípede de l’extinció. Des d’aleshores, la població s’ha recuperat esperançadorament, però no s’ha d’abaixar mai la guàrdia en aquests casos. 

Per això, un grup de 16 especialistes es va desplaçar al lloc i va descobrir (vet aquí la sorpresa) desenes de nius. Van anellar després d’hores de treball 290 pollets. Després, se’n van anar i es va cursar una ordre perquè s’aturi qualsevol treball d’obres en aquelles 3,2 hectàrees del Moll de Ponent i que l’esplanada adjacent, aparcament ocasional de taxis quan hi ha una afluència extraordinària de creuers, es mantingui fora d’ús fins que acabi el període de cria, a mitjans de juliol.

Notícies relacionades

Aparcar gratis a Barcelona: aquestes són les zones sense àrea verda

Barcelona, la ciutat més afectada per una estafa internacional a Facebook que es fa passar pel transport públic per robar dades bancàries

La mala notícia és que aquell terreny està pendent d’urbanització. Damunt la taula queda la promesa de Territori i Sostenibilitat que al mateix moll, però més al sud, condicionarà un espai equivalent per si aquesta espècie de gavina decideix repetir la nidificació. 

Diuen que els turistes que visiten Barcelona repeteixen. La gavina d’Audouin no deu ser menys.