Parlon: "Santa Coloma és la ciutat de les ciències gastronòmiques, aquesta és la nostra marca"

L'octubre del 2009, Santa Coloma  va obrir els informatius de tot Espanya. La Guàrdia Civil va detenir el llavors alcalde, el socialista Bartomeu Muñoz. El remei del PSC per sortir d'aquell mal pas primer va sorprendre. Era una desconeguda Núria Parlon. Des de fa un any, governa amb majoria absoluta. El de Santa Coloma és un cas digne d'estudi.

Per arribar a l'ajuntament he passat per un pas de vianants amb els colors de l'arc iris. Això és nou.

Sí, a l'inici d'aquest mandat, com a novetat en l'organigrama, vam incorporar la regidoria de LGTBI, per treballar en l'àmbit de sensibilització a la ciutat sobre els drets dels gais, les lesbianes, transsexuals i altres col·lectius agrupats sota el paraigua d'aquestes sigles. De forma simbòlica hem pintat sis passos de vianants amb els colors de l'arc iris, i el 17 de maig passat els equips esportius de la ciutat van competir amb cordons de sabates amb aquests colors. En paral·lel, ben aviat es presentarà en societat una entitat de persones lesbianes, gais, i transsexuals de Santa Coloma que volen treballar conjuntament amb l'ajuntament per sensibilitzar el conjunt de la ciutadania sobre la normalitat que significa que hi hagi persones que s'estimen d'una altra manera.

Però aquesta no és una ciutat amb problemes de convivència per aquesta qüestió.

El que passa és que estem acostumats a reivindicar el dret a la diferència quan hi ha conflicte, i no es tracta d'això. Per exemple, des de fa anys tenim tallers específics de coeducació sobre la igualtat als centres educatius. És en aquest marc, en el de les escoles, on detectem la necessitat de treballar en positiu aquests valors. I també amb els immigrants, que estan plenament integrats en les dinàmiques de comunitat de Santa Coloma, però per als quals pot haver-hi certs tabús que hem d'ajudar a trencar.

Aquests últims anys Santa Coloma ha consolidat un potentíssim pla per ser ciutat universitària especialitzada en ciències gastronòmiques i, no obstant, és una cosa bastant desconeguda. ¿L'ombra de Barcelona oculta totes les coses bones que passen als seus municipis limítrofs?

Potser és desconegut per al gran públic, però el Campus de l'Alimentació de Torribera és molt reconegut en l'àmbit de la universitat per la tasca que porta a terme en la investigació de tècniques d'alimentació saludable i perquè allà s'imparteix un punter grau en ciències gastronòmiques i culinàries. Recentment, per exemple, vam tenir la visita del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i un dels llocs que inevitablement vam visitar va ser aquest campus, perquè ens ajuda a dinamitzar la ciutat, a potenciar la marca ‘Santa Coloma ciutat gastronòmica’.

Diuen altres alcaldes que amb Puigdemont han millorat les relacions entre els ajuntaments i la Generalitat, o dit d'una altra manera, entre creditors i deutor.

El deute continua. Això no s'ha resolt, però l'estil és certament diferent. És més atent a la realitat dels municipis i a les seves necessitats, i això és d'agrair.

¿Aquesta millora no s'ha traduït en res material i palpable?

En aquest primer any de mandat, del que ens hem pogut beneficiar és de les esmenes que jo mateixa, com a diputada al Parlament, vaig poder introduir en els pressupostos de la Generalitat. Una de molt important va ser la que va permetre acabar la primera fase d'obres del parc de Can Zam, perquè amb l'arribada de la línia L-9 del metro una part del parc va quedar hipotecada, s'utilitzava com a magatzem de material. Gràcies a aquesta esmena i al milió d'euros d'inversió que comportava, aquest projecte ja està finalitzat. Una altra iniciativa va ser la que vam treballar amb la consellera Neus Munté per ampliar les places de residència per a persones dependents i de la tercera edat a la residència Ramon Berenguer. Vam presentar dues esmenes en els pressupostos i es van aprovar.

Vostè com a alcaldessa només ha conegut la crisi i, probablement, quan aquesta acabi els ajuntaments no tornaran a ser com abans, una mica donats a les alegries.

En realitat els ajuntaments sempre han tingut un problema endèmic de falta de finançament, però durant la bonança econòmica es van deixar arrossegar. Tots els ajuntaments volien tenir edificis singulars a la ciutat, 'skylines' reconeixibles... El que ha fet la crisi és posar en qüestió aquell model. Fins i tot ha posat en qüestió la política de vivenda. Ara necessitem promoure vivenda social sense que aquesta mena de pisos s'associïn directament amb la pobresa, perquè és un error gestionar les polítiques socials simplement com a plans de xoc contra la crisi, encara que les retallades que han practicat altres administracions ens hi han obligat per evitar situacions de conflicte o de col·lapse o de ruptura de la convivència. En aquest sentit, crec que l'hem encertat en la majoria de les polítiques que hem impulsat per detenir l'impacte de la crisi en els col·lectius més vulnerables, com per exemple, els nens. Coses que fa poc ens semblaven inversemblants, com la privació de l'accés a l'alimentació o la pèrdua de la vivenda per no poder pagar la hipoteca o el lloguer, ens han portat a repensar les polítiques necessàries per atendre aquestes situacions d'emergència, però al mateix temps ens ha ajudat a reafirmar-nos en la importància de les polítiques de redistribució de la renda.

Notícies relacionades

Salicrú, comissionada del català: "Ara és l’hora"

La meca del ‘wakeboard’

En el cas de Santa Coloma s'ha hagut d'encarar, a més de la crisi econòmica, la política, amb la imatge de la Guàrdia Civil registrat l'ajuntament. Aquesta segona cicatriu, no obstant, sembla que ja està perfectament cicatritzada. ¿Quin tractament han aplicat per aconseguir aquest resultat?

Quan vam patir aquella greu crisi institucional que va posar en un compromís el projecte polític que en aquell moment es portava a terme, el que vam fer en un primer moment va ser millorar els canals de control. Ara hi ha lleis de transparència i d'accés a la informació que garanteixen aquests drets, però abans que s'aprovessin nosaltres ja vam començar a aplicar aquests criteris perquè la gent recuperés la confiança en l'ajuntament. En una Administració pública, un cas de corrupció té un efecte nefast perquè repercuteix sobre el sistema democràtic.