Núria Marín: "L'Hospitalet contribueix molt a la promoció de la 'marca Barcelona'"

No acaba de consolidar-se, però fa temps que corre que l'Hospitalet és el Brooklyn de Barcelona. Amb els projectes que ha impulsat Núria Marín com a alcaldessa, sobretot, amb el pla del districte cultural i amb l'ampliació de la Gran Via fins al Llobregat, potser aquesta definició agafarà més cos. 

Ara compleix vuit anys com a alcaldessa de l’Hospitalet, tots amb crisi econòmica pel mig. No ha pogut disfrutar ni un d'aquells anys de les grans alegries municipals.

Sí, és cert. El setembre del 2008, només mig any després de ser escollida alcaldessa, ja va quedar clar que estàvem immersos en una crisi econòmica, però no pensàvem llavors que anava a durar tant.

Es diu que d'aquesta crisi sortirem tots diferents, en els nostres hàbits quotidians, en la nostra forma d'abordar la vida. ¿També els ajuntaments seran diferents?

Crec que sí. A vegades miro enrere i em sorprèn com funcionaven els municipis. Han canviat les prioritats, les de les famílies, però també les dels ajuntaments. Polítiques que fa vuit anys no tenien sentit, probablement avui són els principals objectius dels governs locals. Per exemple, el desenvolupament econòmic no era la línia principal d'actuació de gairebé cap municipi perquè aquesta era una funció per la qual vetllaven els governs central i autonòmic. Ara, no obstant, després d'anys de crisi i d'inacció d'aquests governs, els ajuntaments ens hem adonat que hem de dirigir nosaltres aquestes prioritats o els ciutadans no tindran oportunitats.

¿La gran sort de l’Hospitalet va ser que la crisi va arribar quan ja havia encarat la seva gran transformació, la de la plaça d'Europa, amb tot el seu potencial empresarial i amb la recaptació que això aporta a les arques municipals?

L’Hospitalet, efectivament, era als anys 70 una ciutat que semblava condemnada a ser un suburbi de Barcelona. En aquells anys, més que governar, el que fèiem era actuar en funció de la manifestació que aquell dia estava a les portes de l'ajuntament, per asfaltar carrers, per construir equipaments…  Només anys després vam poder posar fil a l'agulla en un urbanisme diferent, el relacionat amb La Fira i la plaça d'Europa, amb la instal·lació de noves empreses i l'obertura de nous hotels de la ciutat, que és el que ara ens ha permès tenir més recursos per dedicar a les conseqüències socials de la crisi. I això ens ha portat a reflexionar sobre el que hem de fer de cara al futur, que és créixer més en aquesta línia, per exemple amb el projecte del clúster biomèdic i el districte cultural. La meta és clara: crear riquesa i ocupació.

¿Quan serà visible ja aquest districte cultural?

L’Hospitalet ha fet una aposta per col·locar la cultura en el centre de la seva gestió, cosa que d'entrada ja no és gaire comú. Per a nosaltres la cultura és una forma més de desenvolupar econòmicament la ciutat. Les indústries creatives tenen un amplíssim marge de creixement si es compara amb el que passa en altres països. De moment, per exemple, ja s'han instal·lat a la ciutat algunes galeries expulsades pels preus de Barcelona. Ja no és com fa 40 anys, que Barcelona només expulsava els aspectes negatius, ara expulsa els que són positius, com la cultura. Que s'instal·lin a l’Hospitalet artistes que se n'han anat del Poblenou és per a nosaltres una bona notícia.I tots això succeeix, a més, al centre de la ciutat, en una zona en plena transformació. A més, per fortuna, no partim de zero, ja tenim un teixit de productors culturals. Amb tot, aquest és un projecte més difícil de visualitzar. Això no és un poliesportiu, que quan ho inaugures culmines un procés. Amb el districte cultural pretenem fusionar el talent que ja tenim dins de la ciutat amb el que ens vindrà de fora.

En paral·lel a la crisi econòmica ha arribat la política. En el ple municipal de l’Hospitalet hi ha actualment vuit grups diferents. ¿Això obre la porta a una ingovernabilitat a mitjà termini, fa que els alcaldes no puguin planificar grans projectes de futur?

Encara que en part enriqueix que hi hagi més grups polítics, no tot és positiu. Els projectes es tiren endavant amb governs forts. Si per aprovar cada expedient hem de dedicar un enorme esforç, no podrem dedicar prou temps a altres qüestions. De moment, per sort, els ciutadans ens han donat encara una força suficient, perquè es tracta de no perdre les oportunitats que apareixen. Si no les aprofites, se'n van.

¿Si la hiperfragmentació municipal ha vingut per quedar-se, caldria revisar les atribucions i els poders dels alcaldes?

Els ciutadans han decidit que els governs de majories absolutes han passat a la història. No es pot anar contra els fets. Ens obliguen a pactar i a negociar. No sé que passarà d'aquí 10 anys. De moment el que hi ha és una fragmentació que jo no considero negativa, però que impossibilita portar a terme alguns projectes.

¿La incertesa política espanyola, amb una repetició de les eleccions a la vista, i la catalana, amb una legislatura que s'ha anunciat curta, ha repercutit negativament en els projectes pendents a la l’Hospitalet que depenen d'altres administracions?

Doncs en realitat, pel que fa a la Generalitat, s'ha de reconèixer que l'actitud del president Carles Puigdemont és molt més dialogant. Escolta, col·labora i tira endavant els projectes. Almenys fins ara. Això sí, no crec personalment que aquesta sigui una legislatura curta.

Notícies relacionades

Hines inaugura hotel al costat de Sant Joan de Déu

Mataró obre la veda a Catalunya a la IA aplicada a la vigilància

Corre la llegenda que l’Hospitalet s'ha convertit en el refugi de les inversions que fugen de Barcelona. Segurament és més llegenda que realitat. Ja sap, hotels, les empreses. ¿Com porten el canvi de rumb polític de la capital?

Cada ciutat metropolitana té la seva personalitat i els seus projectes, però totes les ciutats formem part de la marca Barcelona, a tots ens fa forts, i tots hi contribuïm. L’Hospitalet contribueix molt i de forma molt activa a la marca Barcelona.