L'home que va veure nu Errol Flynn
L'amistat de l'exagent de la Guàrdia Urbana Josep Sánchez amb el desmesurat actor a la Barcelona del 1955 és només una perla d'un cofre vital ple d'anècdotes
33525130 60 /
James Stewart ha passat a la història com l’assassí cinematogràfic de Liberty Valance i, pobre, no va ser ell, però aquell era l’esquer de l’obra mestra que va dirigir John Ford, mantenir en tensió l’espectador, donar-li a entendre que aquell personatge amb tan poc coratge seria capaç de posar fi a la vida del facinerós que donava nom a la pel·lícula. Així que el títol del que ve a continuació no és res més que un humil homenatge a L’home que va matar Liberty Valance, perquè després d’una hora de conversa amb Josep Sánchez, nonagenari exguàrdia urbà de Barcelona i tot un cofre d’anècdotes, és obligat preguntar-li per això.
–¿Però, Josep, vostè va veure alguna vegada nu Errol Flynn?
Flynn va aterrar a Barcelona per rodar 'Rapsodia real' i, amb ell, la fundada llegenda que tocava el piano amb 11 dits
La pregunta és oportuna perquè Flynn, segons Marilyn Monroe, «tocava el piano amb 11 dits», o, dit sense eufemismes, que amenitzava les etíliques festes socials de Hollywood tocant el piano amb el penis, i resulta que Sánchez va fer amistat amb l’actor quan aquest, el 1955, va estar a Barcelona per participar en el rodatge de la prescindible Rapsodia real. El fet que Sánchez fes amistat amb Flynn no és exagerar a la babalà. L’actor li va agafar un cert afecte a aquell agent, llavors a la unitat de cavalleria. Mostra fotos que ho testifiquen. Dinaven a Los Caracoles i sopaven al Café Milán, el més in aquell any a Barcelona. «Jo imitava la Xita i ell feia de Tarzan, i vinga a riure». Era un gran bromista, així el recorda Sánchez, i, el que no és cap secret, també era una bona peça i un insaciable bevedor.
UNA PEL·LÍCULA PRESCINDIBLE
El fet que Sánchez fes amistat amb Flynn no és exagerar a la babalà. L’actor li va agafar un cert afecte a aquell agent, llavors a la unitat de cavalleria. Mostra fotos que ho testifiquen. Dinaven a Los Caracoles i sopaven al Café Milán, el més 'in' aquell any a Barcelona. «Jo imitava la Xita i ell feia de Tarzan, i vinga a riure». Era un gran bromista, així el recorda Sánchez, i, el que no és cap secret, també era una bona peça i un insaciable bevedor.
«Joseph, firma tu els autògrafs», li deia quan no s’aguantava dret i s’acostava algun admirador. I Sánchez, divertit per l’ocurrència, ho feia. Total, pel món deuen córrer fotografies dedicades d’Errol Flynn firmades per aquest exagent que al maig farà 91 anys.
El que va passar entre Flynn i Sánchez és la clàssica història de la física, protó coneix electró. S'atrauen i congenien
El que aquell 1955 va passar a Barcelona va ser l’abecé de la física, la clàssica història de protó coneix electró. La trajectòria vital de cada un dels dos elements jugava a favor que saltés l’espurna. La de Flynn, ja se sap, és una mica de tot: boxejador olímpic, mariner, periodista, buscador d’or primer i de diamants després, dinamiter, rentaplats i, al final, cotitzadíssim actor, fet que el va convertir, segons la seva pròpia autobiografia, en «un símbol fàl·lic universal».
Sánchez, nét de guàrdia urbà i fill d’un mosso, va participar al final de la seva infància en la construcció de refugis de guerra a Barcelona, va treballar d’adolescent com a electricista a Biosca & Botey, després de la contesa es va fer passar per falangista per treure el seu pare de la presó, va demanar fer la mili al nord d’Àfrica i, ja com a agent de la llei, número 3.321, va patrullar pel Barri Xino, llavors la cuina de l’infern de Barcelona. El millor, però, encara havia d'arribar.
EL SECRET DE BIBI ANDERSEN
Notícies relacionadesA l’urbà de l’època se’l recorda sovint dirigint el trànsit dret al templet, enmig d’una cruïlla, amb aquell còmic salacot de suro forrat de tela blanca i, si eren vigílies de Nadal, envoltat de regals, però el franquisme va ser molt cru i la pluriocupació en la policia local era molt comuna. Sánchez de dia posava multes i de nit va escalar dins el petit imperi del Grup Ferrer, el del Panams de la Rambla i altres locals de pecat. Al New York del carrer dels Escudellers, per exemple, va participar a la seva manera en l’enamorament artístic que Salvador Dalí va sentir per Amanda Lear, on actuava amb el nom de Peki d’Oslo. El de Figueres entrava per una porta del darrere per no ser vist. De coses així se n’encarregava Sánchez, i també de donar la seva opinió sobre els espectacles abans de programar-los en escena, com el llavors inaudit striptease de Bibi Andersen als anys 70, un exitàs.
Queda –sí, sí– una pregunta per satisfer. La resposta és que Stewart no va matar Valance i Sánchez no va conèixer la vis melòmana de Flynn. Riu per la pregunta. Coneix la llegenda. Però, tant és, a la seva manera ha vist despullada aquesta ciutat que se les dóna de senyora i que, quan se la coneix, resulta que és una bagassa, Barcelona. No està malament.
