Barcelona activa un pla de xoc per acabar amb els guetos escolars

Hi ha nens que han nascut a Barcelona, o que hi viuen des de sempre, i que no han anat mai a la platja, que en la seva vida han pujat al Tibidabo ni han trepitjat mai cap dels molts museus de la ciutat. Són xavals que passen les vacances al barri i que, sovint, quan no són a casa davant la tele, maten el dia deambulant d'aquí cap allà. Per a ells i per a altres menors fills de famílies pobres estan pensats els campaments urbans que l'Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb el Consorci d'Educació, preparen per a l'estiu que ve.

La iniciativa és la primera al calendari d'un pla de xoc educatiu que el consistori preveu anar desenvolupant al llarg d'aquest mandat. "Començarà en tres zones de la ciutat, que inclouen els barris de Trinitat Nova, Bon Pastor, Baró de Viver i Besòs-Maresme, i posteriorment es desplegarà cap a les 18 àrees que han sigut identificades com d'actuació prioritària", explica el comissionat d'Educació del consistori de la capital catalana, Miquel Àngel Essomba. El pla, que l'ajuntament encara està treballant amb els barris i que just ara comença a presentar a la comunitat educativa, contempla també la creació d'escoles de segona oportunitat destinades a joves amb dificultats per acabar l'ESO, la col·laboració amb universitats i facultats d'Educació i la implicació d'equipaments culturals i artístics, segons ha esbossat Essomba en una entrevista amb EL PERIÓDICO. 

Els campaments d'estiu, la primera mesura efectiva del pla de xoc, estan destinats inicialment a uns 500 joves –en torns de 15 dies al llarg dels mesos de juliol i agost- i tenen com a objectiu “reforçar l'oci com a element educatiu i amb base comunitària”, explica Essomba. L'excusa, prossegueix, “és que els nens i adolescents que participin en aquests casals descobreixin la seva pròpia ciutat, a través de visites culturals o de sortides educatives que es desenvoluparan al matí”. Després de dinar, també servit pels organitzadors del campament d'estiu, “els nois treballaran en un projecte comunitari, en una activitat que proposin ells mateixos i que serveixi per transformar d'alguna manera el seu entorn més pròxim”, indica. S'intentarà, a més, que almenys la meitat dels monitors siguin “joves del mateix barri”. La resta seran persones amb experiència adquirida en entitats especialitzades en l'oci educatiu, amb les quals l'ajuntament també està treballant per a aquests nous casals urbans.

L'elecció de Trinitat Nova, Bon Pastor-Baró de Viver i Besòs-Maresme no és casual, admet el comissionat. Són barris “on la presència d'entitats dedicades a l'oci educatiu és molt més baixa que la d'altres zones de la ciutat, com el Raval”, observa. Per això, afegeix, l'ajuntament ha decidit començar per aquí, perquè són llocs on les oenagés que treballen amb nens i joves tenen una implantació més fràgil i els seus recursos són més escassos.

SER POBRE A L'ESTIU

“Realment, en el forat de l'estiu és on més es nota la pobresa”, sosté Ismael Palacín, director de la fundació Jaume Bofill, una entitat que fa temps que alerta, no sense preocupació, dels problemes que està produint a la capital catalana la segregació escolar o concentració d'alumnes pobres en un mateix centre educatiu. I “l'àrea del Besòs –indica Palacín- és particularment una de les que necessita una intervenció pública més urgent a la ciutat de Barcelona”.

Notícies relacionades

Escoles i famílies volen beques de menjador més justes i més dotades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

En el pla de xoc educatiu de l'ajuntament, la idea que subjau és que l'escola deixi de ser un gueto. “És un dels principals propòsits de les mesures educatives que estem dissenyant”, assegura Essomba, que es va fer càrrec de l'àrea d'Educació del consistori el novembre passat i que acabarà de perfilar el programa a mesura que es reuneix amb els agents implicats. 

Sociòlegs, pedagogs i educadors socials que han estudiat com i per què es produeix la segregació i de quina manera s'ha d'actuar per pal·liar-la coincideixen que aquí el paper dels ajuntaments és determinant. “La segregació escolar costa molt de revertir i més en el cas barceloní, en què supera fins i tot la segregació residencial”, adverteix el director de la Jaume Bofill. La concentració de nens pobres en unes escoles concretes (o la fuga de nens amb recursos d'aquestes escoles) és perniciosa per a l'alumne, però també ho és per al territori on es troben aquests centres educatius, indica Palacín. "Les famílies acomodades que arriben a la ciutat no s'instal·len en zones amb escoles gueto i les que sí que s'hi instal·len és perquè no tenen alternativa econòmica", afirma.