Pianos al carrer

Com si fos Hollywood, una alfombra vermella s’estén al desgastat terra de la plaça Reial. Al damunt, hi llueix un meravellós piano de cua. «¿És el dia de la música?», es preguntaven ahir uns vianants sorpresos. «No. És el concurs Maria Canals», els explica una senyora asseguda en una de les cadires de plàstic habilitades per disfrutar de l’espectacle. Comptar amb seients és tot un detall tenint en compte que a la plaça Reial les úniques cadires disponibles són de pagament. Són a les de les terrasses dels bars i restaurants que envolten l’espai públic.

El sol i el vent van acompanyar les primeres interpretacions del dia executades per un sòlid pianista, Lorien Santana. Amb vestit negre i sabates a to, va començar el seu recital amb aplom. Fins i tot gent que passava en bici parava i treia el mòbil per gravar l’inesperat concert. La sorpresa va augmentar quan dos cantants lírics s’hi van sumar des dels balcons d’un edifici de la plaça interpretant O sole mio. El tema, molt d’acord amb el radiant matí, es va acabar amb una sentida ovació.

BRINDIS A RITME DE 'TRAVIATA'

Nens, àvies i turistes van seguir la marató de piano. Després de la inauguració de Lorien i els cantants Beatrice Jiménez i Albert Deprius, que van acabar la seva actuació amb el famós brindis de La traviata, de Verdi, els estudiants de música van agafar el relleu. Fins a les vuit del vespre, diferents intèrprets de conservatoris van anar deixant patent la seva passió pel piano a la ciutat on va néixer la pianista i pedagoga Maria Canals (1914-2010), que va impulsar el seu primer concurs internacional fa 62 anys.

«L’ambient que t’envolta quan toques enmig del carrer t’inspira», explica la Paula, 19 anys, que alterna els estudis musicals amb la carrera de Medicina. «No hi ha res comparable amb el contacte directe i espontani que sorgeix entre els que t’escolten a la plaça Reial o al costat de la Pedrera, on vaig tocar l’any passat», assegura aquesta ardent defensora d’aquesta secció off del concurs. La idea d’acostar físicament el piano als ciutadans culmina avui al passeig de Gràcia. A gairebé cada cantonada s’hi instal·laran pianos per animar a tocar a qui sigui, independentment dels seus coneixements musicals. 

TAMBÉ AL METRO

Des de fa uns quants anys i davant la pèrdua de rellevància de la música en els estudis reglats, el concurs Maria Canals dóna protagonisme al piano portant-lo al carrer i a algunes estacions de metro. Aquests dies, i fins al 17 de març, l’intercanviador de Diagonal comptarà amb un piano de cua a disposició dels ciutadans durant tot el dia, excepte a les 16.00 hores, hora reservada als alumnes del Conservatori Superior del Liceu. També el Born Centre Cultural i la plaça Pastrana d’Horta-Guinardó disposaran d’un piano de cua demà. Dilluns s’instal·laran a la Pedrera i el Palau Robert.

Tornant a la marató, el públic va disfrutar amb les interpretacions. Les primeres hores van permetre descobrir el compositor barceloní Josep Cercós, ja desaparegut –la viuda, asseguda a primera fila, observava l’interès que les obres del seu difunt marit despertaven–.

Notícies relacionades

45 anys esperant el pont del Baricentro

La nit que Basté va robar una corbata

Cinquanta-cinc pianistes de 22 països participen en la 62a edició del concurs Maria Canals. Avui comencen les primeres proves preliminars de la competició, obertes al públic al Petit Palau, la sala subterrània del Palau de la Música.

Els finalistes es veuran les cares el dia 17 en un concert on tocaran amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya al Palau de la Música. A part del jurat, el públic també tindrà veu i vot, ja que entregarà el seu propi premi. Els dies previs a la final tindran oportunitats de sobres per parar bé l’orella.