Negoci per a tots

Els més de 460 milions que deixa al seu pas per Barcelona el congrés mundial de la telefonia mòbil brinden la xifra més rutilant i llaminera del mapa local de congressos i convencions en matèria d'impacte econòmic. Però cadascuna de les convocatòries que aglutina la ciutat suma i segueix milions d'euros que, lluny de la visió més evident de l'assumpte, no tan sols animen les arques d'hotels i restaurants de moda sinó que es ramifiquen als més diversos i senzills negocis de Barcelona. Un bar a prop de la Fira, una floristeria que subministri a organitzadors d'esdeveniments, una bugaderia, o parades en un mercat que nodreixin serveis de càtering o restaurants... amplifiquen el repartiment de beneficis.  

I encara que tot el turisme sigui rendible en termes merament econòmics, aquest segment de viatgers per motius professionals que representa aproximadament el 40% del total de la ciutat destaca perquè a més d'injectar divises suposen una presència gairebé silenciosa. Passen el dia en reunions i conferències, i no solen tenir temps per a atraccions turístiques, tan massificades pel turista vacacional més visible a peu de carrer. Arriben, treballen, consumeixen oci i serveis i marxen.

ALIMENTS I SERVEIS

A Fira de Barcelona, recorden que segons un estudi d'ESADE tan sols l'activitat a Fira de Barcelona té un impacte en la capital catalana i el seu entorn de 2.600 milions d'euros, a més de generar 40.000 llocs de treball directes i indirectes. Però més enllà de la contundència dels números hi ha les històries particulars. De punta a punta de la ciutat. Com la de Joan Casas, tercera generació d'un negoci familiar ubicat en un barri treballador, al mercat del Clot. La seva carnisseria ven al detall, però com molts altres comerços de proximitat també subministra a restaurants i hotels.En casos com el Mobile, en a penes dues setmanes dobla la facturació i necessita contractar "personal de reforç per atendre totes les comandes". Té clar que, amb la crisi, puntes de venda d'aquest tipus són vitals per a la continuïtat dels comerços tradicionals.

Els tentacles arriben, no cal dir-ho, a parades del mercat de la Boqueria. El seu president, Salvador Capdevila, destaca que l'activitat ja es dispara en alguns casos una setmana abans d'una gran convocatòria, quan es comencen a gestar els grans banquets paral·lels al saló. A la Boqueria incrementen les vendes de peix, carn, fruita, verdura... Capdevila és també propietari de la parada Avinova, la facturació de la qual creix més d'un 30% en cites com la del mòbil. "La venda d'ous s'arriba a triplicar", explica, davant l'allau d'esmorzars que serveixen els hotels. Com a rematada, a l'acabar el congrés dijous passat, el mercat es va omplir de congressistes de mig món que volien veure la popular instal·lació i menjar a les barres dels bars que hi ha.

La gastronomia, amb uns 10.000 establiments (bars i restaurants) a la ciutat, es nodreix més que mai dels viatgers després de la crisi. No tan sols els grans establiments, també el petit format, com la Granja Elena, en ple passeig de la Zona Franca, sempre concorregut per la proximitat amb el recinte firal i pel boca a boca dels assistents satisfets. "A vegades vénen de 30 en 30 perquè no coneixen la mida del local", explica el xef Borja Sierra. Quan hi ha fires i congressos amplia els torns d'esmorzars i dinars perquè "hi ha un pic important de feina", que conviu amb la seva clientela habitual. 

POLIÈDRIC

Notícies relacionades

Barcelona creix com a destí mundial de congressos

La platja de la Nova Mar Bella reobre després de sis mesos d’obres

La implicació inclou infinitat d'angles. Hi ha floristes que subministren ornaments per als estands o convencions, com Ángel Lázaro, copropietari de Lázaro Bosser, al 22@. La fira del Mobile és un salvavides per a ells perquè el febrer "era un dels mesos més fluixos". "Les fires ens ajuden a tenir regularitat", explica, després d'haver despatxat 600 centres la setmana passada a la Fira. I arriba a la versió domèstica, com Mireia B., de 36 anys, que ja s'ha acostumat a mudar-se a casa d'una amiga per llogar el seu pis de dues habitacions a l'Eixample a visitants del congrés per la imponent xifra de 2.000 euros per cinc dies.

I fins i tot arriba molt més enllà de l'àrea metropolitana, vist el volum de feina de la Bugaderia Industrial Maresme, que a la seva seu de Cabrera de Mar allarga tres hores la jornada per poder "rentar el doble de roba" del normal durant els grans congressos.Taxis, productores de vídeo que registren les reunions, missatgeria, xòfers particulars, cambrers de reforç, oci nocturn, muntadors d'estands, traductors, captadors d'escenaris per a presentacions i celebracions (el MNAC acull un centenar d'esdeveniments anuals que hi estan relacionats)... la llista no para de vertebrar-se.