El col·legi de la Mar Bella deL Poblenou, contra l'ampliació "improvisada" del centre

mjibanez32938390 opinion pancarta penjada a l escola la mar bella d160226210846
Una pancarta instal·lada a l'accés al col·legi dóna la benvinguda, des de la setmana passada, als alumnes. "No a la segona línia sense edifici nou", diu el gran cartell. Al davant, pares, professors i fins i tot els mateixos estudiants (els més grandets) debaten, a l'entrada i a la sortida de classe, a veure com s'organitzaran si l'Administració, el Consorci d'Educació de Barcelona, es manté inamovible. En contra del que sembla que serà la tònica en molts centres educatius catalans el pròxim curs 2016-2017, el col·legi de la Mar Bella del Poblenou, al districte de Sant Martí, acaba de rebre l'anunci que passarà a ser, al setembre, un col·legi de dues línies.
El problema, argumenten els pares, és que el centre, "l'escola pública més antiga del barri" (inaugurada el 1956), "no està preparat" per acollir l'increment d'alumnes previst per l'organisme educatiu, del qual formen part la Conselleria d'Ensenyament i l'Ajuntament de Barcelona. "El consorci, que hauria de vetllar per la qualitat educativa, pretén que l'escola reutilitzi aules que ara es dediquen a biblioteca, a classes d'Anglès, de Música o de Ciències", denuncia Elodia Guillamón, portaveu de l'ampa del col·legi.
L'ampliació del nombre de places escolars es produeix després que "en els últims anys ja s'hagin obert grups addicionals al centre", expliquen fonts de l'entitat que planifica el mapa educatiu a Barcelona. "En vista la petició es consolida i davant la notícia que el districte disposarà ben aviat d'un nou espai per a equipaments públics, s'ha decidit implantar la nova línia", indica la mateixa tècnica, que confirma que aquest dilluns està prevista una reunió amb pares, professors i direcció del Mar Bella.
"Sabem que el primer any, el curs 2016-2017, la nova classe de P-3 s'haurà d'instal·lar a l'edifici actual, però ens hem assegurat que això no suposarà cap inconvenient", afirma la portaveu del consorci. "De cara als cursos següents, esperem comptar amb el nou solar", afegeixen. El nou espai en qüestió és el que actualment ocupa l'església de Sant Bernat Albó, recentment expropiat per l'ajuntament i pendent de ser adquirit a l'Església.
PROCÉS PARTICIPATIU
Notícies relacionadesNo és que els pares dels alumnes estiguin en contra de l'arribada de més escolars, no. Es tracta, insisteix Guillamón, que "sense diners pressupostats per a l'enderrocament, ni per a la construcció del nou edifici, i sense un projecte aprovat amb un calendari d'obres, les famílies de l'escola no volem que comenci una segona línia de forma precipitada el pròxim curs, mentre la hipotètica ampliació dels equipaments no sigui una realitat".
També els veïns del barri veuen precipitació en l'anunci del Consorci d'Educació. Marc Andreu, membre del Consell del Districte, recorda, de fet, que el destí del solar de Sant Bernat Albó serà decidit a través d'un procés participatiu, al qual es convidaran organitzacions i veïns de la zona.
- Tribunals Una veïna de Sant Adrià s’enfronta a 25 anys de presó per matar la seva parella amb «118 ganivetades» simulant «un joc sexual»
- Carme Forcadell: "Sabíem que pagaríem un preu, però no que seria tan car"
- El futur Liceu Mar farà guanyar a BCN un nou passeig marítim
- Canvis al litoral de la ciutat El Reial Club Marítim es traslladarà amb el World Trade Center el 2028
- De «no vull ser pare» a «superpare de l’any»: Bertín Osborne i la paternitat com a negoci
- Societat Tarragona instal·larà sensors per quantificar el flux de turistes i detectar possibles inundacions
- Festa Major La traductora i actriu Viviana de Salvador serà la pregonera de les Festes de Santa Tecla 2025 de Tarragona
- Batalla política entre les flames La directora de Protecció Civil es regira contra el PP per dir-li «piròmana»: «Aquells que no aporten que s’apartin»
- Espanya, en flames Els incendis baixen a 18, però vuit continuen amb flames molt virulentes
- Pagesia Els pagesos del Camp de Tarragona arrenquen els avellaners morts per la sequera i busquen conreus alternatius més resistents