Frustració en la batuda de senglars de Collserola

«¡Si és que estan molt escarmentats aquests porcs!», brama Ángel Chaves per justificar una jornada en sec en la batuda de senglars celebrada dissabte passat al parc natural de Collserola. «Estan escamats perquè s’escapen dels trets des de setembre, quan va començar la temporada, i deuen saber on ens col·loquem», es justifica entre rialles.

    La frustració podria anar a més quan comprova que Enric Ferri, company de la Societat de Caçadors de Sant Cugat del Vallès, organitzadora de la batuda, caça tres preses. Però Chaves és veterà i no es desespera a mesura que transcorren les hores i es consuma el fracàs sabatí. «El 90% de dies ni dispares. A més a més, aquesta temporada ja he caçat 11 senglars i un cabirol», diu.

  

  I això que a Chaves li ha tocat la zona del Pantà, un tàlveg obert amb camins de pas per als animals que busquen zones humides, com ho demostren les relliscades amb què marquen el rastre al remuntar estrets passadissos enfangats. «Però no és mai fàcil perquè són trets ràpids, i els porcs no estan per a floritures amb una canilla al darrere», exposa aquest veí de Tiana. Aquesta és la dinàmica de les batudes: la manada de gossos de caça que rastregen la presència de senglars per espantar-los cap a les zones de tir.

    Chaves es posa en guàrdia quan sent un moviment a la malesa i empunya amb prestesa el seu Magnum de 76 mil·límetres. «Jo caço sense miraments. M’agraden una arma i una munició potents perquè com menys calibre, més pateixen. I m’ho passo malament si veig patir un porc i se l’ha de rematar», afegeix. Els únics animals que passen pel lloc de Chaves són llebrers, bretons i grifons. L’única emoció, quan retruny un tret a la llunyania o l’emissora trenca el silenci. «¡Hi ha un porc sacsejant els gossos! ¡Compte, Navarro, que pugen!», retransmet una veu amb una emoció a l’altura del 'Carrusel Deportivo'.

    I a sobre la jornada es redueix dues hores pel risc d’incendi a Alfa 2, segons informen els agents rurals i els guardes del parc de Collserola que passen llista i comproven la documentació a primera hora del matí al pàrquing on es congreguen els 47 caçadors que participen en la batuda. Després els vuit caps de línia els distribueixen als seus punts de batuda i els recullen al final de la jornada. Ferri és cap de línia i ha d’encaixar comentaris de sorna sobre que ell ha sigut el gran triomfador de la jornada perquè ha escollit el millor lloc. «La parada és bona, però no se senten els gossos, si no hi estàs gaire atent, perds la presa», exposa.

  

CATÀLEG DE MALALTIES

Notícies relacionades

Rècord de senglars abatuts a Collserola en un any: 652 exemplars

Senglars, conills i ocells mortifiquen els pagesos del Baix

  Els transeünts tafanegen al voltant de les vuit peces abatudes abans que veterinaris i biòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona els disseccionin per analitzar el seu estat sanitari i diversos aspectes biològics. «A més de la triquinosi, analitzem malalties que es poden transmetre a l’ésser humà, com la tuberculosi i la brucel·losi», exposa Jorge López Olvera, professor del Servei d’Ecopatologia de la Fauna Salvatge.

Però el pressupost és limitat i es deixen de controlar patologies que també poden tenir incidència en l’home, com la leptospirosi i la toxoplasmosi, aquesta última és especialment sensible a poder transmetre’s a través de gats. «És preocupant perquè se les poden encomanar entre ells quan els senglars s’alimenten amb el menjar que es deixa als gats», detalla López.