Pedres de la muntanya jueva

Al principi, passen desapercebudes. Però una vegada vistes, sembla increïble no haver-hi reparat abans. ¿Què hi fan unes pedres amb inscripcions hebrees esquitxant els murs del Palau del Lloctinent? Aquest edifici de la plaça del Rei és fora dels límits de l'antic Call de Barcelona i es va construir al segle XVI, després del saqueig del 1391, que va suposar la desaparició del barri jueu (hi van morir unes 300 persones i les altres van fugir o es van convertir al cristianisme).

«Són làpides del cementiri jueu de Montjuïc. Una vegada abandonat es va reaprofitar el material per a altres construccions», explica l'historiador Jordi Casanovas, especialista en epigrafia hebrea. Al desaparèixer com a comunitat, els jueus van deixar deutes que els seus creditors exigien cobrar. «Les pedres eren un element molt preat, i el cementiri jueu era una propietat reial, així que el rei va facilitar que s'usessin aquelles pedres com a pagament de serveis o deutes», diu Casanovas, autor de la tesi Las inscripciones funerarias hebraicas medievales en España.

El reaprofitament de les làpides va començar just després dels atacs del 1391 i va tenir el seu apogeu al segle XV. Amb el temps, el cementiri jueu va caure en l'oblit, fins que unes excavacions a Montjuïc per al camp de tir olímpic al segle XX van treure a la llum làpides senceres, al seu lloc original.

Al Palau del Lloctinent no hi ha làpides senceres, sinó fragments. On millor es veuen és a la paret que dóna a la plaça de Sant Iu, en un carrer lateral de la catedral, on hi ha almenys 10 pedres amb inscripcions, moltes a prop de l'escalinata. En una es distingeixen les paraules en hebreu de dol, lament i Iosef.

Notícies relacionades

La disco colombiana més gran de BCN obre amb oposició veïnal

BCN reformarà i tancarà a la nit una polèmica plaça d’Horta

Encara que no se sap a qui corresponien aquelles làpides ni quines històries amaguen, les pedres fascinen els que les veuen per primer cop. «És la petita història, la de les anècdotes i curiositats, cada cop agrada més buscar les empremtes del passat», explica Joan Coll, guia i fundador de Cultruta, empresa que organitza rutes culturals per Barcelona. «Com a guia és molt gratificant explicar coses noves als visitants a la seva pròpia ciutat», afegeix.

Coll destaca que el reciclatge en construcció s'ha fet des de sempre. Fins i tot la muralla romana de Barcelona té restes anteriors. En el cas de les làpides jueves, Casanovas ha catalogat més de 60 peces reutilitzades en diversos punts de la ciutat. I està del tot convençut que n'hi ha més: «En qualsevol moment poden aparèixer nous fragments. La història està viva».