Tantes visions com mirades

Des de la nostra quotidianitat, sovint és complicat abraçar la realitat d'una ciutat tan dinàmica i calidoscòpica com és Barcelona, un lloc on sempre estan succeint mil coses al mateix temps. Només des de la talaia apropiada podríem abraçar aquesta magnitud. I què millor que fer-ho des del castell de Montjuïc, un dels escenaris més emblemàtics de la ciutat.

Des del dia 5 de novembre i fins al pròxim 28 de febrer, aquest lloc acull l'exposició fotogràfica 'Mirar la Ciutat. Paisatges de Barcelona', que proposa una nova mirada per conèixer, descobrir, imaginar i recrear la capital catalana, de manera que cadascú pugui reinterpretar els seus múltiples paisatges i les emocions que porten adjunts.

“Totes les exposicions que proposa aquest espai responen a un o diversos dels següents tres eixos: el castell, Montjuïc o la ciutat. En aquesta ocasió, volíem crear un joc de noves lectures sobre el paisatge urbà de la ciutat i, així mateix, explicar el castell de Montjuïc com a mirador excepcional”, explica Susanna Bernadí, responsable de realitzar el guió de la mostra.

INSTINT ‘VOYEUR’

La mostra, que s'ubica a la sala 18 del pati d'armes, s'estructura en tres instal·lacions complementàries.

D'entrada, el visitant es troba amb dues fotografies panoràmiques realitzades per Mireia Plans. Es tracta de dues obres de gran format (12 metres cada una), en què es veu la ciutat vista des del mar i fins a Collserola, de manera que s'engloba la seva totalitat.

Deu telescopis enfoquen metafòricament cap a l'urbs i en mostren alguns llocs emblemàtics, que diàriament són transitats per barcelonins o visitants esporàdics: el mercat de la Boqueria, el Disseny Hub Barcelona, el Palau de Pedralbes, una festa de Sants…

És així com la mostra ens recorda que “Barcelona no només són els seus edificis, sinó també la gent que hi viu o que la visita de forma puntual. Tots som protagonistes d'aquest paisatge urbà”, diu Bernadí.

A la segona instal·lació, el visitant es troba amb una sèrie de postals –presumiblement turístiques– que descobreixen no les típiques imatges icòniques, sinó la cara més desconeguda de Barcelona. Imatges a vegades literàries, altres plàstiques, documentals o fotogràfiques, creades entre els segle XVI i XXI per personatges cèlebres d'aquí i d'allà. Interpretacions subjectives, foranes i autòctones de Barcelona.

Les postals més recents són obra d'artistes com América Sánchez, Nazario, Philip Stanton o l'artista xinès Lu Xinjian. Les més antigues, en canvi, han sigut cedides per l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona i l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

“A través d'aquestes obres un descobreix que existeixen tantes Barcelones com mirades individuals hi ha”, afirma Bernadí. Per testificar-ho, les postals s'acompanyen d'algunes frases cèlebres sobre Barcelona que, en algun moment, van pronunciar alguns personatges cèlebres, i que estan extretes del llibre 'Cites i referències de Barcelona', del periodista Lluís Permanyer.

“Va ser fantàstic descobrir un arquitecte que convertia els somnis en edificis”, va dir el músic Peter Gabriel al conèixer l'obra de Gaudí. Per al Quixot –la principal creació de Cervantes–, la ciutat era “'archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza única'”.

I un últim exemple: El 1928 l'arquitecte Le Corbusier s'autoproclamava candidat a fer d'aquesta –“una de les ciutats més belles del món”– una urbs admirable: “Contractin-me, m'alegraria molt ser útil”, deia.

SET TURONS

Notícies relacionades

Apagada a Barcelona: 90.000 clients es queden sense llum després d’una avaria elèctrica

¿Quins supermercats estan oberts l’1 de maig, Dia del Treballador, a Barcelona i Catalunya? Horari de Lidl, Mercadona i la resta de botigues

D'una manera o altra, l'exposició també parla sobre aquells miradors excepcionals que tenim a la ciutat, especialment en la seva tercera i última instal·lació, on mitjançant fotografies es fa un recorregut pels set turons de la ciutat: la del Turó de la Peira, del Putxet, de la Rovira, de Modolell, de Monterols, de la Creueta del Coll i del Carmel.

“Llocs excepcionals, i no sempre coneguts, si un vol disfrutar del paisatge de Barcelona”, conclou Bernadí.