Cambra de les meravelles 2.0

Els francesos els anomenaven cabinets de curiosités, però a Artur Ramon, galerista d'art del carrer de la Palla, li agrada més la rude pronun-

ciació de com eren conegudes a Alemanya, wunderkammern, les cambres de les meravelles, llocs molt populars a Europa a partir del segle XVI que, com una viquipèdia palpable, acumulaven objectes procedents dels confins de la Terra (l'antiquari, alquimista i astròleg anglès Elias Ashmole presumia al segle XVI, per exemple, de tenir als seus prestatges el cos dissecat d'un dels últims dodos de les illes Maurici abans que s'extingissin) o obres d'art quan encara no hi havia museus que les exhibissin (la de Leopold Guillem d'Àustria va ser especialment excepcional). Una hibridació d'aquelles dues branques dels gabinets de curiositats és el que va renéixer ahir al Gòtic. Almenys en esperit. Artur Ramon ha decidit, mà a mà amb el pintor i escultor Pablo Milicua, reconvertir la seva habitualment sòbria galeria en una wunderkammer del segle XXI. Trobar per a l'ocasió un cocodril dissecat

d'una mida adequada (peça ineludible en qualsevol gabinet que mereixi aquest nom) no ha sigut tasca fàcil. El tenen. Procedeix de Zimbàbue.

Milicua va proposar com a nom d'aquesta aventura El Prodigi i Artur Ramon, entusiasmat, l'hi va acceptar. Així va obrir ahir les seves portes, a dos passos de la catedral, dins del marc de la Barcelona Gallery Weekend, un homenatge al gabinet Salvador que fins al 1854 va ser visitable a la rebotiga que tenia un apotecari del carrer Ample, segons molts autors, el primer verdader museu de la ciutat.

SANG DE DRAC

Als gabinets de curiositats s'hi anava en els seus anys daurats a fer un cop d'ull a la resta del món. Hi havia closques de tortuga, urpes de rapinyaires, flors exòtiques, armadillos dissecats, alguna mòmia, llibres antics, llibres estranys (l'encara indesxifrat Manuscrit Voynich s'emporta la palma en aquesta categoria), col·leccions de minerals… A l'època dels descobriments, els vaixells atracaven als ports europeus amb mercaderies exòtiques expressament destinades per a les cambres de les meravelles i, a vegades, amb l'impossible donat per autèntic, com sang de drac o banya d'unicorn. La famosa sirena de Fiji, amb la qual va arribar a picar l'ham fins i tot el prestigiós The New York Times, ja era matèria d'una altra categoria, producte destinat a les parades dels monstres, però retrata bé la insaciable curiositat de l'època pel que era desconegut.

A això juga El Prodigi, a ajuntar obres d'art d'allò que, per situar l'estil, els nazis considerarien art degenerat, algunes antiguitats que remeten a llocs exòtics i, és clar, peces expressament actuals, entre les quals si n'hi ha una que pot representar el paper d'aquella llegendària sirena de Fiji seria la pertorbadora escultura feta per Marcel·li Antúnez, exfurer dels Baus, i que porta per títol Cap arrencat, Josep Maria arrencat en el moment de l'èxtasi. En llenguatge col·loquial el que se'n pot dir és que fa iuiu. En la seva presència, ni tan sols tranquil·litza el fet de saber que aquella cara humana dintre d'un pot de vidre, com si estigués conservada en formol, està confeccionada amb pell de porc.

Notícies relacionades

Barcelona sospesa comprar generadors per afrontar apagades

Veïns de Torre Baró exigeixen posar fi als retards del bus a demanda

El més lògic, arribats a aquest punt, és aclarir per què una sòbria i elegant galeria situada al carrer més noble dels antiquaris de la ciutat explora aquesta estranya via. El Ramon reconeix que tot parteix del seu interès personal per aquest gènere, el dels gabinets de curiositats, i per la guspira que va calar en ell quan anys enrere va comprar un crani de lleona. «Els ossos, i més els cranis, són peces molt escultòriques. Molts artistes han sentit abans aquesta fascinació. Les formes que proporciona la naturalesa són molt poderoses estèticament», explica. Això queda certificat amb algunes de les peces més antigues que s'exhibeixen en El Prodigi, com una de les cèlebres il·lustracions que a cavall dels segles XVIII i XIX va realitzar Pancrace Bessa, en aquest cas de la mandíbula d'un gavial, la més rara avis de l'univers dels cocodrils.

Ja va quedant clar que el que el visitant trobarà en aquesta rediviva actualització dels gabinets de les curiositats és un dens horror vacui, una acumulació d'art modern i antiguitats, però tot amb un cognom comú. Hi podem trobar, dret, per exemple, el goril·la dissecat que un dia va acariciar Ava Gardner i que va admirar mig Barcelona, el que lluïa com un King Kong minvant a l'aparador del Taxidermista. Aquell exemplar abatut al Camerun és avui, passats 100 anys de la seva mort, company d'exposició d'obres de Dalí i Goya, i també de les pintures obscenes d'Evru, l'artista abans conegut com a Zush, i de les hibridacions esculturals de Carlos Pazos... Meravelles.