EL PRELUDI ATLÈTIC DE LA FESTA MAJOR

La cara amable del bipedisme

La Cursa de la Mercè la guanya un corredor de Manresa, però és un triomf de la humanitat

Pas de la Cursa de la Mercè per l’avinguda del Paral·lel, ahir.

Pas de la Cursa de la Mercè per l’avinguda del Paral·lel, ahir. / JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

David Martínez, del Club Atlètic Manresa, amb un temps de 30 minuts i 50 segons, suat i panteixant, sí, però tan tranquil, va arribar ahir davant dels 14.300 inscrits de la Cursa del Mercè, però el que més el va satisfer va ser trencar-li les cames (és una metàfora, per descomptat) a Driss Lakhouaja cap al quilòmetre 8 de la carrera, al suau pendent del Paral·lel, camí de la meta. «He guanyat un corredor invencible», va explicar així que va superar la fase de l'alè i, també, després de fer-li una abraçada al seu rival, vencedor de les últimes edicions. La guanyadora de la categoria femenina va ser Hasna Bahom. Aquí no hi va haver sorpresa. Es va cruspir els 10 quilòmetres amb una gana voraç, amb un temps de 37 minuts i 53 segons.

L'últim corredor registrat per l'organització al travessar la meta va ser Eva Gimeno. Va dedicar a aquesta carrera, preludi de la festa major de la ciutat, una hora i sis minuts. En justícia se li ha de reconèixer que va quedar davant de tots aquells que van abandonar, que no van ser pocs. Les carreres urbanes ja tenen això. Es troben, com sirenes temptant els mariners, les terrassetes dels bars i les boques del metro tornant a casa a casa. Tot i així, més de 9.000 inscrits van completar els 10 quilòmetres, cosa que reflecteix que córrer ha arrelat sòlidament com a afició. ¿Sap el lector què és el primer que donen als corredors d'una competició com la d'ahir quan travessa la meta? Doncs fullets de les pròximes cites atlètiques. segons sembla, això és com menjar pipes, un començar i no acabar.

L'error és pensar que això és una moda, creure equivocadament que els humans no estan fets per al trot. Al contrari. El que és antinatural és la passivitat. Els home i dones de la prehistòria, petits, adults i vells, tots en equip, corrien, i molt. La seva tècnica de caça no era la velocitat del jaguar. Això és obvi. Tampoc sempre la trampa o l'astúcia. El mètode consistia a esgotar la presa, perquè en realitat molt pocs animals sobre la Terra són capaços de mantenir una marxa constant durant hores. De forma coordinada, el truc consistia a no permetre que la presa s'aturés i, menys encara, que pogués hidratar-se. Com a bípedes que eren, els humans podien transportar aigua en aquella persecució. Competicions com la d'ahir sempre són una bona oportunitat per recordar aquells antecedents, per subratllar, com sosté la ciència, que el bipedisme va ser un dels avantatges que ens va convertir en els amos del planeta.

No obstant, com sempre, tot èxit té un preu. El del bipedisme, què se le va a fer, ha sigut bastant car.

L'esquena i els genolls humans són, planos de construcció desplegats sobre la taula, d'un disseny inacceptable si de lo que es tracta és de caminar sobre dos peus.

La Bíblia no diu en cap moment que el mal d'esquena o les lesions als genolls siguin malediccions divines, i podria fer-ho, perquè ho fa quan es refereix als dolors del part, que en realitat són, per descomptat, una altra nefasta conseqüència més del bipedisme.

Córrer i parir amb dolor

Notícies relacionades

L'estructura de la pelvis de la resta d'espècies de grans simis és radicalment diferent de la dels humans. Els goril·les, per exemple, reparteixen el seu enorme pes en quatre punts de suport (mans i peus). Per posar-se drets, els humans van haver abans d'evolucionar i aconseguir una pelvis de dimensions més reduïdes. Com més diàmetre, menys càrrega suportaria. Així que a l'hora de la veritat, és més correcte afirmar que les dones pareixen amb dolor per poder participar en carreres com la d'ahir que no atribuir-ho a una mítica violació de la llei divina que prohibia prendre un refrigeri de l'arbre del bé i del mal.

En resum, que hi ha una balança de pros i contres del bipedisme i, vist que això de les competicions urbanes va a més, hi haurà més oportunitats per aprofundir en això, ja que alguns antropòlegs sostenen que d'aquella revolució, la de posar-se drets, en depenen altres qüestions no menors, com la mida del penis dels mascles i el volum de les mames de les femelles, que es diu aviat. Així que, pel que s'ha vist, continuarà...