El 'running' es cola a Mercabarna i a l'església del Tibidabo

Són moltes les raons per les quals córrer s'ha posat de moda. Ara en diuen running perquè l'anglès dóna a la cosa un halo de sofisticació, de la mateixa manera que pònting resulta més atractiu que no pas llançar-se des d'un pont o beach tennis sedueix més que les pales de platja de tota la vida. La crisi dels 40, un esport barat, amics nous, recuperar la línia, desconnectar de la rutina. Cadascú té el seu motiu, i cada cap de setmana, multitud de carreres. Ha arribat un punt en què la popular de 10 quilòmetres, la mitja marató, la dels Bombers o la que té escales han entrat en l'espectre del que és esperable. Per això apareixen nous formats en què guanya protagonisme l'entorn. Barcelona acollirà aviat dues propostes absolutament úniques al món. Una es fica en una església. L'altra, a Mercabarna.

Els corredors dels primers anys 80 van haver d'aguantar la burla ciutadana quan van començar a trotar per la Diagonal. Portaven malles o pantalons molt curts i els deien de tot, improperis tan previsibles com desagradables. ¿Què hauria pensat aquella banda d'intolerants si aquells homes i dones suats haguessin travessat el temple del Sagrat Cor de Jesús del Tibidabo? Passarà divendres que ve i serà el colofó de la Midnight Trail Barcelona, carrera nocturna de 15 quilòmetres per Collserola que arriba a la seva quarta edició i que abans de la meta oferirà als participants l'experiència de trotar per l'interior d'una església.

Un parell de setmanes després, el diumenge 4 d'octubre, se celebra la primera edició de la Cursa de Mercabarna. La llotja que proveeix la província de Barcelona, tancada per descans dominical, obrirà les portes perquè els runners completin un recorregut de cinc o 10 quilòmetres entre els passadissos de fruita i peix.

En el cas de la Midnight Trail, va ser el mateix temple qui, després de tres anys de seguir la carrera des de la curta distància, va proposar la idea. A Nicolas Beck, un dels organitzadors, li van venir ganes d'abraçar el religiós. Allò era massa meravellós. Va ser el salesià Carlos Garulo qui va fer el primer pas: «Venien sempre a veure'ns per cortesia, per avisar-nos que al cap de pocs dies se celebraria la carrera, i vam pensar que era una llàstima no participar-hi. És una enorme oportunitat poder parlar amb tanta gent jove. Els encantarà entrar-hi, és com connectar amb un altre univers». Els corredors arribaran als 546 metres d'altitud després de pujar uns 200 esglaons, que se sumen als 200 que ja hauran superat a la Font del Món, que connecta la carretera de les Aigües amb la de Vallvidrera. A més a més, als primers participants els espera una sorpresa, ja que així que posin un peu a l'església, començarà a sonar l'orgue.

PEIX EN DIFERIT / No hi ha cap precedent d'una carrera popular que passi per l'interior d'una església. Com tampoc no n'hi ha cap de corredors travessant un mercat. Per a Mercabarna l'objectiu de la convocatòria és descobrir «la ciutat que t'alimenta». No hi haurà activitat, però sí una certa recreació. Ingrid Buera, directora d'operacions i comunicació de la llotja, explica que quan els participants passin per la zona del peix, on operen 52 empreses, se sentirà de fons el soroll característic de qualsevol dia laborable, és a dir, els crits de les subhastes, el so de caixes amunt i avall; la vida pròpia d'aquest mercat de l'alimentació per on cada dia passen 23.000 persones. A l'àrea de fruita sí que s'obriran algunes parades.

La clàssica bossa del corredor que cada any s'entrega a tots els participants, en aquesta ocasió no portarà gels, cremes i barretes energètiques; contindrà productes frescos de la llotja. I una vegada tots els inscrits hagin travessat la meta, Mercabarna oferirà un esmorzar en què es recorrerà a totes les coses bones que arriben al mercat procedents de tot el món.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Barcelona ja havia acollit abans competicions de recorregut peculiar, com per exemple la pujada a la Torre de Collserola (712 esglaons). La ciutat va formar part uns quants anys del circuit Vertical World Circuit, que recorre el món pujant les escales dels gratacels més alts, com és ara l'Empire State, amb un total de 1.576 esglaons. De les altures, l'any passat es va passar a les profunditats amb la Discovery Underground, una carrera de 10 quilòmetres per la línia 2 del metro, entre les estacions d'Universitat i Gorg. Van ser 300 els atletes que van baixar a les vies d'un total de 15.000 peticions. Serveixi la dada per calibrar fins a quin punt el running ha entrat a les llars barcelonines.

UNA META A LA CAÇA / Hi ha un altre tipus de competicions amb al·licients més centrats en el tipus de carrera, no tant en el lloc on es disputen. Hi ha el Correbarri, en què els diferents districtes de Barcelona competeixen per aconseguir el millor temps global en un recorregut de 10 quilòmetres pels carrers de la ciutat, o el Wings for Life, en què la meta mòbil -un cotxe- surt mitja hora després que els atletes i els elimina així que els va atrapant. És clar que ja no n'hi ha prou de córrer.