Buscar parella sense xarxa

Els truquen sovint confonent-los amb el restaurant homònim que hi ha a Gràcia, però el que alimenten aquí és una altra mena de gana. Samsara és una agència -diguem-ne de contactes, de relacions, matrimonial si la cosa arriba al grau superlatiu- que no només sobreviu en aquests temps en què el polze llisca per la pantalla del mòbil com a imperial gestor de lligar, sinó que compleix 20 anys saludables ajuntant persones que es volen aparellar i no saben, no poden, els fa mandra o per si mateixos no tenen una hora per dedicar al tema. Samsara, diu la seva fundadora i directora, Maria del Carme Banús, garanteix seguretat, eslògan que no és poca cosa si recordem el que les va passar fa un parell de setmanes als milers d'infidels (o aspirants a) que van quedar al descobert després de l'atac informàtic a la pàgina Ashley Madison.

Les pàgines web per enrotllar-se, es pot pensar, haurien d'haver enterrat aquests negocis que semblen d'una altra època, però d'això res de res. En realitat, molts dels seus 800 clients a tot Catalunya, explica Banús, vénen desenganyats de la xarxa i les seves martingales, de les farses fàcilment camuflables. Internet és «la gran discoteca del segle XXI. Abans per lligar s'anava a la discoteca i ara sembla que la gent entra en aquestes pàgines», il·lustra aquesta dona que ronda els 60 anys. Un portal, polisèmies de la vida, sempre serà un lloc de festeig.

Sense coses rares

Els que recorren als seus serveis no els demanen «coses rares». Potser que l'aspirant no fumi, que no tingui fills, o algú una mica alt. Com deu estar el mercat que, sorprenentment, «que sigui algú normal» acostuma a ser el requisit prioritari. A la seva empresa, un gabinet de psicòlogues entrevisten els/les pretendents, tracen un perfil de la seva personalitat, analitzen les compatibilitats amb aquells/es que els semblen afins, els posen en contacte i fan un seguiment. Assegura que l'èxit de les operacions ronda el 70%. «Si algú busca parella seriosament li resulta molt frustrant el que troba a les webs. Acaben venint a nosaltres perquè volen un filtre», afegeix.

Entre els que truquen a la seva porta hi proliferen «executius que ni volen ni poden perdre el temps». També són més nombrosos del que sembla els que simplement detesten anar a locals nocturns a intentar lligar, o pertanyen a grups d'amics ja molt tancats on no hi ha opcions de trobar mitges taronges, i ho estan desitjant.

Per edats, la clientela oscil·la entre els 33 i els 60 anys. Fins als quaranta i pocs «hi ha equilibri» entre homes i dones, però entrada la quarta dècada «abunden més les dones», que tenen per costum ser més exigents al reclamar garanties. No és, en contra d'una creença estesa, un territori infestat de tímids o friquis. «També n'hi ha, és clar, però no més que a la resta de la societat. Això no deixa de ser un reflex de la vida en general». Alguns/es li confessen, amb complaguda sorpresa, que no esperaven que hi hagués disponibles candidats/es tan atractius/ves com els que en ocasions els ofereixen a l'agència, afegeix Banús per deixar clar que Samsara no és un viver de gent rara.

Notícies relacionades

Diego Arcos, president del Casal Argentí de Barcelona: "Una família necessita 20.000 euros per venir de Buenos Aires a Barcelona"

El Maremàgnum fa 30 anys

Un cop els va visitar, buscant nòvia, un cantant «bastant famós», revela sense cedir ni una polzada del seu respecte a l'anonimat de l'interfecte. No tenia problemes per aconseguir dones, sobretot fans. «'Però s'enamoren del cantant, no de mi. Em tenen mitificat i jo a les nits ronco', em deia».

Sense deixar anar gran cosa més, afirma Maria del Carme Banús que el que cobren és «a l'abast de qualsevol economia». El preu de posar-se en mans d'un matchmaker, que així és com s'anomenen avui les alcavotes contemporànies.