La guerra de les terrasses caldeja l'estrena de Colau

Els afectats presenten una allau de recursos al·legant el risc de tancament del negoci

BCN preveu retirar des d'aquest mes vetlladors que no acatin la reducció

Terrassa de les Corts que ha d’eliminarel 57% de la seva capacitat actual, ahir.

Terrassa de les Corts que ha d’eliminarel 57% de la seva capacitat actual, ahir. / JOAN CORTADELLAS

4
Es llegeix en minuts
PATRICIA CASTÁN / BARCELONA

Diversos centenars de recursos contra les imminents retallades a terrasses s'amunteguen a l'ajuntament en les últimes setmanes. Els afectats esperen com a mínim guanyar temps, tant per aprofitar la temporada alta del negoci a la fresca, com intentar reunir-se amb l'alcaldessa Ada Colau i demanar-li que reformuli l'ordenança que regula les condicions dels vetlladors als carrers de Barcelona.

La pluja de notificacions als presumptes incomplidors va començar al maig, i se'ls va donar 30 dies per acatar la reordenació, si no, la llicència es donarà per extingida i es desmantellaran. Aquest mes es compleix el termini de les execucions, mentre el Gremi de Restauració reclama una moratòria en la mesura a la vegada que Colau anuncia mà dura, com va avançar ahir EL PERIÓDICO.

Els bars i restaurants amb terrassa a Barcelona, 4.775 al maig, fa un any i mig que estan treballant per adaptar-se a una norma implantada per fases. La que entrava en vigor el gener passat i limita les distàncies que han de respectar les terrasses respecte a edificis, mobiliari, pas sense obstacles per a vianants i altres ha posat contra les cordes bona part del sector.

844 EXPEDIENTS / Segons noves dades municipals, fins a mig juny s'han inspeccionat 4.362 casos, amb 844 expedients oberts, 604 ordres de retirada de terrasses i 21 ja desmantellades, la majoria de casos per qüestió precisament de distàncies. El gremi assenyala que l'equip de govern de Xavier Trias li va comunicar que més de 2.000 haurien de fer ajustos. En alguns casos pot ser un moviment de les taules (per alliberar el frontal d'un escocell, ja que no pot haver-hi ocupació davant d'un arbre), en altres una reducció d'un parell, i en moltes altres retallades que arriben al 70%. Fins ara es tracta de negocis de barri, ja que els eixos turístics tenen regulació pròpia (encara en fase d'elaboració) per ser zones singulars. Els afectats pels ajustos es rebel·len, perquè en molts casos són terrasses arrelades des de fa anys i no es consideren conflictives. Però els instal·lats en l'últim any i que ja han obert amb tota la normativa al peu de la lletra, demanen que tots juguin en les mateixes condicions.

La pugna té molts més vèrtexs, ja que Colau revisarà tota la normativa per estudiar si necessita ajustos. Però ho farà amb la premissa de prioritzar l'espai veïnal i de pas, com va assenyalar ahir en aquest diari. El seu missatge ha generat més recels en el sector, que defensa el seu paper dinamitzador de l'economia local per demanar flexibilitat. Com a guinda, una quinzena d'entitats que protestaran avui contra la gestió del turisme reclamen a l'alcaldessa mà dura amb les terrasses perquè no devorin l'espai públic. Fonts municipals afirmen que els plans de les 30 zones singulars (sobretot cèntriques) podrien aturar-se i replantejar-se amb més pes veïnal.

Notícies relacionades

INTERESSOS ENFRONTATS / La casuística és complexa i dibuixa interessos difícils d'equilibrar. Entre els centenars d'afectats per una retallada d'espai figura el cas del restaurant La Llimona, al carrer de Constanza de les Corts. Fernando Díaz, el seu propietari des de fa 28 anys, explica que sempre ha tingut terrassa i que des del 2006 va ampliar les seves cinc taules a set, després d'obtenir el permís municipal. Mai ha tingut incidències i és un negoci de barri, sense turistes ni més usuaris que els treballadors i veïns de la zona. «¿Per què em fan treure ara quatre taules que posen en perill la viabilitat del meu negoci?», es pregunta. Amb la cinta mètrica a la mà, quan deixa 80 centímetres de distància fins a la calçada i almenys un 50% d'espai total de pas, no caben les dues línies de taules. Ara compta amb 10 treballadors, però si la terrassa es redueix es veurà obligat a acomiadar part de la plantilla. «Suposa el 40% de la facturació, i més a l'estiu», argumenta. Al seu costat, altres operadors hauran de seguir la mateixa dinàmica. Però algun, per recent, ja ha nascut amb els deures fets (amb totes les fases aplicades, fins i tot sanitàries) i demana que, es decideixi el que es decideixi, les regles siguin iguals per a nous i antics.

No obstant, la història pesa, i als que sumen 30 anys de terrassa, com la Vermuteria Lou del carrer de l'Escorial, passar de quatre taules a una els propulsa cap al tancament. «Ens deixen a la ruïna gent que de tota la vida que és a la zona», diuen. A prop, un altre històric passarà de sis a una. El malestar s'estén i anuncien mobilitzacions. «Ada Colau ha d'aturar això, és un desnonament en tota regla i deixarà gent al carrer que també ha de pagar hipoteca. ¿Prefereix llauners a les voreres?», opina un afectat d'aquell carrer.