noves baixes entre establiments emblemàtics
Hemorràgia comercial
LA SAGNIA 3 A l’esquerra, El Ingenio, al carrer de Rauric. A dalt, Casa Anita, per a molts la millor llibreria infantil de Gràcia i potser de Barcelona. A la dreta, La Formiga d’Or, ahir, després del seu sobtat tancament del cap de setmana i, a sota, els prestatges de Vinçon, que per no exhibir-los buits, els amos els han omplert amb la seva col·lecció de bosses. /
Amb les 12 campanades del 31 de desembre del 2014 van expirar els contractes que sobrevivien gràcies a la pròrroga de la llei d'arrendaments urbans del 1994. A Barcelona, allò va suposar la desaparició de botigues centenàries i icòniques (El Indio, la Camiseria Deulofeu, Emporio Musical...) i el trasllat d'altres a adreces postals menys agraïdes (Colmado Quílez, Filatelia Monge, Galería Joan Prats, Documenta...). Es va suposar erròniament que amb el final d'any s'aturaria l'hemorràgia comercial. No és així. La setmana passada van anunciar el seu adéu Vinçon i la segona llibreria més anciana de la ciutat, La Formiga d'Or. Ara toca sumar a la llista la pròxima desaparició d'El Ingenio, un establiment entranyable i irrepetible obert al públic des del 1838 al carrer de Rauric, i la mudança del Barcelona Pipa Club, que deixa la plaça Reial i tractarà de renéixer a Gràcia. Sembla que la del desembre no era en absolut una hemorràgia passatgera. Sembla que Barcelona pateix una més que preocupant hemofília comercial de la qual es desconeix la cura.
Els tancaments en cadena del desembre eren fàcils d'explicar. El relat era sempre el mateix. Caducava la pròrroga dels contractes de lloguer i el propietari de l'immoble ni tan sols s'avenia a renegociar amb els responsables del negoci. A Casa Piera, dotadíssima botiga de belles arts del carrer del Cardenal Casañas, li va passar exactament això. I més insòlit va ser, en aquest mateix carrer, el cas de la llibreria Documenta, el propietari de la qual va assistir atònit a veure com l'edifici sencer era comprat i revenut entre inversors com a mínim dues vegades en menys de mig any, fins que se'n va anar del barri. Més ben dit, el va fer fora.
Les raons per les quals ara pleguen o es traslladen botigues de les quals durant dècades ha presumit Barcelona són molt variades.
Els propietaris de Vinçon van explicar divendres passat que claudiquen perquè tenen una certa sensació que els seus compradors habituals, l'àmplia classe mitjana que s'ha vist tan castigada per la crisi, sembla haver-se evaporat misteriosament i que el turisme, que ha salvat altres negocis afectats pel mateix mal, no ha suposat un remei per a ells.
El Barcelona Pipa Club es muda perquè al seu dia ja va renovar el contracte de lloguer, però finalitzada la seva vigència, el propietari de l'immoble en vol més. Set mil euros mensuals no els poden assumir.
A La Formiga d'Or el que la perjudica és la nova competència i la crisi perenne del llibre. De fet, si el que està passant als baixos comercials de la ciutat és una batalla, les baixes en el regiment de les llibreries són especialment desproporcionades i constitueixen tot un Waterloo cultural.
El cas d'El Ingenio, confirmat ahir per la seva propietària, Rosa Cardona, es mereix un punt i a part. És una botiga única, incomparable. Si algú necessita comprar un capgròs (cosa que, d'acord, no és gaire habitual) has d'anar allà. Però és que als seus prestatges hi ha molt més. Disfresses, efectes de màgia, estris per iniciar-se al circ professional o per dedicar-s'hi, kits complets per crear bombolles de sabó de la mida d'un nen i, sobretot, desenes de minúscules mercaderies amb insospitats efectes hipnòtics sobre els compradors. «El negoci funciona, però em vull jubilar. He donat veus per aquí i per allà, però no és fàcil trobar algú amb vocació artesana capaç de donar continuïtat a El Ingenio», es lamenta Cardona.
Notícies relacionadesNEGOCI BUSCA AMO / Aquesta operació de traspàs de mans d'una família a una altra ja la va portar a terme el seu avi. Encara que ahir va penjar un cartell al costat de la porta (El Ingenio liquida per jubilació), Cardona està encara oberta a reconsiderar la mort del seu establiment si apareix algú capaç. Per si de cas, queda dit. L'insòlit en realitat és que en una ciutat d'1,6 milions d'habitants no hi hagi ningú així.
L'altre plat de la balança és el cas de Casa Anita, per a molts pares la millor llibreria infantil de Barcelona. Està situada al número 14 del carrer de Vic, sembla que massa a prop de la confluència del passeig de Gràcia amb la Diagonal. És en llocs així, cotitzats per la seva situació geogràfica, on està reapareixent com una metàstasi el càncer del mobbing immobiliari que tan potent va ser a Barcelona abans de la crisi que fins i tot es va haver de crear una oficina municipal especial per denunciar aquest tipus d'assetjament per part dels propietaris. A Oblit Baseiria, l'ànima de Casa Anita, ja li han enviat un burofax en què l'amenacen per incomplir presumptament el contracte de lloguer, que expira el 2020. Li diuen que a la botiga pot vendre llibres, però no organitzar activitats tan perilloses com sessions de lectura de contes o presentacions de llibres. L'acusen a més que un dia s'hi van menjar bunyols. Tal qual. Va ser en la presentació d'una obra, ja posats, molt recomanable, Buñuelos de huracán.
