Andrés García Berrio: «A Barcelona es vulneren drets humans»

«Els drets de cada individu disminueixen quan els drets d'un de sol es veuen amenaçats», va observar la filòsofa Judith Butler. I en aquesta defensa està ficat el perseverant advocat Andrés García Berrio, expert en drets humans i llibertats ciutadanes. És un dels salvavides de la població subsahariana i d'altres col·lectius sense empara ni recursos de la ciutat.

-¿Com està Barcelona en drets humans?

-Hi ha vulneracions. Una de les més greus és la combinació de batudes sistemàtiques en base al perfil ètnic amb dispositius com el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca, on al segle XXI es priva de llibertat pel fet de no tenir papers i et poden deportar en funció de les quotes d'uns avions noliejats pel Govern central. És dramàtic veure com persones que fa sis o set anys que són a Barcelona, que hi van fer les carreteres quan tot anava bé i tenen aquí la parella, senten terror de trepitjar el carrer. Unes 1.400 persones acaben al CIE cada any.

-És el seu gran cavall de batalla.

-És el símbol més poderós del racisme que tenim a la ciutat. Si els alcaldables hi passessin 24 hores a dins, el tancarien.

-Aixequi més alfombres.

-La segona, i és clau, és l'existència de l'ordenança de civisme que sobrepenalitza la utilització de l'espai públic a tot aquell que queda fora de la marca Barcelona. I amb això em refereixo a la quantitat d'esforços que es dediquen a la persecució de manters -he portat casos de tortura-, llauners, músics, marionetistes, treballadores sexuals. Veiem situacions dantesques a la zona centre de la ciutat que, en el fons, no tenen a veure amb la seguretat pública. Dins de les regles del joc, seria millor dialogar amb ells i regularitzar.

-I la resta, ¿respira oxigen democràtic de qualitat?

-Algun article de l'ordenança és més dur que els de la llei mordassa.

-¿Per exemple?

-He portat el cas d'un ciutadà que es va negar en un primer moment a mostrar la documentació, una falta sancionable amb una multa de 50 a 100 euros. La llei de seguretat ciutadana en preveu una d'uns 300, i en l'ordenança cívica he vist sancions de 3.000 euros. Com que l'ordenança és tan dura, els Mossos l'apliquen sobre determinats activistes i manifestants. I el pitjor és que és ineficaç. Les organitzacions de drets humans demanem redefinir la seguretat de forma més intel·ligent i menys de cara a la galeria.

-Aquesta ordenança va ser pactada pel PSC, ERC i CiU.

-L'ordenança no és sinó l'aplicació del concepte de tolerància zero de Rudolph Giuliani a Nova York, vestit d'una altra manera. Les associacions de drets humans volem convèncer totes les forces polítiques que la millor manera de regular i defensar els drets humans a l'espai públic és derogar aquesta normativa. Barcelona en Comú i la CUP introdueixen en els seus programes la seva derogació, almenys en els aspectes més retrògrads, i estan més a prop d'escoltar les persones que la pateixen. El nou alcalde hauria de tenir en compte les organitzacions.

-¿No les tenen en compte?

-No de manera directa. Aquest any la ciutat s'ha vist sacsejada per un dels pitjors escàndols que han tingut a veure amb la vulneració de drets humans: el cas de Ciutat morta. Des de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura ho vam denunciar, i seguim esperant que algun responsable s'interessi a dialogar. Un altre cas és el dels assentaments de subsaharians, al qual l'alcalde Trias va posar pegats gràcies a la pressió social. En general, crec que no es vol conèixer de debò quines són les conseqüències de les polítiques que es porten a terme.

-El documental sobre el 4-F va posar en qüestió la Guàrdia Urbana.

-La situació que denuncia el documental es pot donar i és urgent un pla de xoc. No pot ser que el mateix cos se supervisi a si mateix. Proposo la creació d'un cos de funcionaris públics independent amb facultats d'investigació que treballi de manera directa amb l'alcalde i monitoritzi la seva feina. En especial, la de les unitats antiavalots. En una Barcelona en la qual no hi ha tants problemes d'ordre públic, el tracte que donen al ciutadà és molt agressiu.

-¿Enveja el patró d'alguna altra capital?

-No hi haurà mai una ciutat ideal. L'important és marcar-se l'objectiu que Barcelona sigui un model de defensa dels drets humans. I crear un comitè d'experts que es formi en els projectes que més bons resultats estiguin donant fora: la política de seguretat dels països nòrdics, determinats experiments en ciutats de Llatinoamèrica...

-¿Alguna altra proposició a quatre dies de plantar les urnes?

-La democràcia s'ha d'entendre com una democràcia en construcció, que es preocupa cada dia pels drets dels ciutadans. La nova política no són només els nous partits emergents, som els que hem fet política des de baix, com formigues, des de fa anys.

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

-¿Vostè és la nova política?

-I tantíssims altres. Som realistes, sabem que governar una ciutat és molt difícil. Però la democràcia real passa inevitablement perquè els responsables polítics incloguin els moviments socials i les associacions veïnals que treballen a peu de carrer. Han d'integrar la idea dels zapatistes de «manar obeint», que vol dir posar els ciutadans al centre.