El zoo de carrer de Barcelona

El tallarol capnegre és una petita au insectívora la població de la qual s'està reduint greument al seu hàbitat natural -el matoll mediterrani-, però que de forma inesperada ha experimentat els últims anys un notable creixement a la jungla d'asfalt de Barcelona, especialment a la primavera. Javier Quesada i altres investigadors del Museu de Ciències Naturals han documentat aquest canvi que, com expliquen, respon entre altres factors a la seva bona adaptació a la presència humana i a «una dieta que inclou fruits d'arbres ornamentals que altres aus desdenyen».

I el tallarol capnegre no està ni molt menys sol en aquest procés d'urbanització. L'exemple més conegut és el de l'enorme colònia de bernats pescaires, totalment lliures, que crien als grans pins del cor del Zoo. Amb un centenar de parelles, constitueix la concentració més gran en una ciutat europea, a més a més d'albergar també una destacada població de martinets comuns i esplugabous. A Barcelona hi ha així mateix 300 parelles de ballester, més nombrós que enlloc de Catalunya, així com uns efectius en progressió meteòrica de garsa, tórtora turca, merla o estornell. «La ciutat és hostil i al mateix temps acollidora», resumeix Marga Parés, cap del programa de Biodiversitat de l'Ajuntament de Barcelona.

Diverses circumstàncies afavoreixen aquest inesperat èxit de la fauna a Barcelona: un gresol d'ecosistemes -incloent-hi els grans parcs de Collserola, Montjuïc, Ciutadella i Tres Turons-, la ubicació marítima en plena ruta migratòria de les aus, l'abundància d'aliment i un clima acollidor a l'hivern, enumera la responsable de Biodiversitat de l'ajuntament. Les condicions són tan bones que han afavorit també aclimatacions menys desitjades, com les de cotorres argentines, rossinyols japonesos i diverses plagues vegetals. L'inventari municipal de vertebrats silvestres conclou que a la ciutat, sense comptar el parc de Collserola ni tampoc animals marins, crien 3 espècies d'amfibis, 8 de rèptils i 16 de mamífers (incloent-hi rosegadors i ratpenats). I hi ha a més a més unes 80 aus nidificants, més unes altres 150 d'observables a l'hivern o en moviments migratoris.

AJUDAR NO ÉS DEIXAR ANAR / Excepte en el cas del falcó, que s'ha beneficiat d'un programa de reintroducció, i la salamandra, amb un projecte en preparació al Laberint, a l'ajuntament no li ha passat pel cap recuperar de forma artificial la fauna que potencialment hi hauria a Barcelona si no existís la ciutat. No obstant, sí que incentiva o cuida algunes espècies protegides que han aconseguit sobreviure a la urbanització. Algunes són herència d'un passat agrícola i rural. S'han col·locat per exemple caixes niu per a ratpenats, s'han naturalitzat diversos estanys i s'han protegit nius d'oreneta. No obstant, Parés considera que el que és essencial per a la diversitat de fauna és «cuidar la vegetació i tenir-la ben estructurada». Encara que a la ciutat hi ha 150.000 arbres d'alineació en carrers, l'especialista considera que tant o més important és el manteniment de bones zones arbustives amb espècies autòctones i a recer de les persones. Allà és on més crien les aus, per exemple.

Parés explica que, al marge de l'indubtable valor patrimonial i paisatgístic que representa, comptar amb una fauna diversa té molts avantatges. Un dels principals és que ajuda a mantenir a ratlla plagues de mosquits i altres insectes. «Les aus i els ratpenats es mengen milions de mosquits, i això en certa manera ens ajuda a prevenir

la transmissió de possibles malalties», afegeix. I també ajuden a

Notícies relacionades

Salicrú, comissionada del català: "Ara és l’hora"

La meca del ‘wakeboard’

la pol·linització. Com a curiositat, a Barcelona hi ha propostes per

col·locar ruscos d'abelles en zones poc transitades. «S'ha analitzat la mel que produeixen i surt estupenda, sense contaminants», conclou Parés.