El món per museu

En un entorn de mestissatge sense comparació en tota la ciutat, en ple cor de Ciutat Vella, va obrir ahir les portes el Museu de Cultures del Món. Un enclavament d'intensa barrija-barreja que té continuïtat en clau pretèrita amb l'exposició de les cases de Nadal i del Marquès de Lió, una selecta mostra del patrimoni artístic d'Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania. L'amalgama també arriba amb les opinions respecte a l'essència del projecte, amb gairebé tota l'oposició municipal i no pocs experts qüestionant que per donar a llum el nou centre es disgregui el corpus del Museu Etnològic.

Una controvèrsia que va obviar el president Artur Mas, en el seu discurs d’inauguració, en què es va abstreure de tot l’exotisme i la tradició que l’envoltaven per fixar la mirada a 600 quilòmetres i circumscriure-la a la més rabiosa actualitat. Ho va fer per qüestionar que el Govern espanyol es plantegi recórrer contra les delegacions de la Generalitat a l’estranger, en una estratègia que va qualificar de mentalitat «decimonònica i tancada».

En contraposició, Mas va exhibir el caràcter d'una ciutat oberta a «la diversitat» i que destil·la amb singularitat el seu «melting pot», un gresol de races i una projecció cultural que l'han portat de ser una ciutat important a Espanya de referència internacional. «Si en algun lloc té sentit un museu de cultures del món és en una ciutat del món com ho és ara Barcelona», va sostenir.

Controvèrsia

Entre màscares de Sierra Leone, urnes funeràries filipines i morters rituals americans, el president va acostar el focus encara més, fins a situar-lo a la capital catalana, encara que sense deixar de mirar de reüll a 600 quilòmetres. Ho va fer per mostrar la seva gratitud a la gestió de l'alcalde, Xavier Trias, en aquests últims anys de «situació financera complicada», en què el consistori, va dir, ha estat el garant que els ciutadans «no perdin serveis» que la Generalitat no podia assumir.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Trias va mostrar la seva satisfacció per l'equipament nou, que també és «capitalitat i projecció al món», al mateix temps que va exalçar la qualitat patrimonial de les 529 peces de la mostra, «fonamental per entendre el món modern». Va agrair la col·laboració privada de les col·leccions Folch, Duran Vall-llosera i de la fundació Jordi Clos, si bé 120 de les peces provenen del Museu Etnològic.

Un transvasament que va topar amb la resistència de l'oposició, que va reclamar sense fortuna un període de reflexió per redefinir el projecte. Vuitanta professors universitaris van firmar un manifest en contra de la decisió, que qualificaven de «pessebre» i «espoli» i criticaven que l'Etnològic fos «arrossegat» per la marea identitària que recorre Catalunya. Més oposició als voltants del centre, amb una protesta per reclamar un local digne per a l'Ateneu Enciclopèdic.