De l'Antàrtida a BCN

El primer laboratori instal·lat a la base antàrtica espanyola, un senzill contenidor de sis metres de llarg i un mobiliari científic típic dels anys 80, ha acabat en un acollidor racó del CosmoCaixa i s'ha convertit en una restaurada peça de museu que es pot visitar. El mòdul, comprat a Finlàndia però condicionat a Tarragona sense excessius mitjans, devia ser de bona qualitat perquè va ser capaç de suportar 25 anys de fred i vent, més dos llargs transports, i uns altres dos anys més d'oblit a ports i magatzems. «Està pràcticament igual», va comentar ahir emocionada l'oceanògrafa Josefina Castellví, que va ser directora de la base Joan Carles I durant els seus primers sis anys, entre el 1988 i el 1994.

La base espanyola, que el 2012 va iniciar un procés de modernització que suposarà la seva completa renovació, es va fundar gràcies a la tenacitat d'un grup de científics molt perseverants. I també enginyosos, obligats per l'escàs pressupost que tenien. El germen estava format pel laboratori, que és l'únic que ha sobreviscut, i per dos mòduls dormitori. En aquella època encara no existia el vaixell Hespérides, de manera que per al trasllat fins al seu emplaçament definitiu a l'illa Livingstone, a l'arxipèlag antàrtic de les Shetland del Sud, va ser necessària la col·laboració d'un vaixell polonès i d'un altre argentí.

En tendes de campanya

Les imatges conservades d'aquell any mostren el desembarcament dels mòduls, amb Castellví estirant amb una corda el laboratori sobre la neu. «Pensàvem que el vent se l'emportaria, per això abans de marxar li vam col·locar una base de 12 centímetres de formigó. I pesava una barbaritat», va recordar ahir.

Els dos anys anteriors, quan buscaven possibles ubicacions per a la base, els investigadors havien anat en tendes de campanya. «En aquest ambient tan dur t'has d'espavilar a la força. Si vols fer alguna cosa, la fas», va comentar de forma concisa l'oceanògrafa, que va assumir que va ser  una «cap molt dura». Castellví va acceptar comandar la base després que el seu mestre, Antoni Ballester, patís un ictus i hagués de deixar la investigació. «A l'Antàrtida s'hi va a treballar». La resta de coses, com ara extasiar-se pel paisatge, és important però sempre secundari.

Notícies relacionades

Un 25% més de viatgers d’aquí a l’any 2030

La vivenda supera la inseguretat com a principal problema dels barcelonins

A la base es van desenvolupar nombrosos experiments sobre geologia, biologia i meteorologia, entre altres disciplines. «¡Com ha canviat tot! Quan nosaltres hi anàvem passàvem mesos sense tenir notícies de la família», va recordar la científica.

El primer destí del laboratori era el zoo, però la idea no va quallar i finalment ha estat La Caixa qui s'ha quedat amb el trofeu. A partir d'ara, sense vent i sense gelades, l'únic perill seran les mans de milers de nens inquiets. «Si va aguantar a l'Antàrtida, aguantarà aquí», va aventurar Castellví.