El paisatge comercial tradicional del centre de BCN s'extingeix

El 2014 va començar amb un premonitori avançament del que seria la resta de l'any. El 5 de gener va tancar la botiga de joguines Monforte, de la plaça de Sant Josep Oriol de Barcelona. Hi era des del 1840, fet que, per situar les coses, vol dir que era més antiga que la façana de la Catedral. Des d'aquell 5 de gener, el 2014 ha estat un degoteig de males notícies. La llibreria Documenta, un referent cultural, va haver de deixar el carrer del Cardenal Cassanyes i buscar lloguers més assenyats. De la galeria Joan Prats de la Rambla de Catalunya només en queda la fusteria exterior i l'arquitectura interior, de Sert. Ara s'hi ven roba, amb un outlet al fons. La filatèlia Monge ja no es troba on tots la coneixien. La camiseria Deulofeu no sobreviurà al 2014. Tampoc la xocolateria Fargas. Tancarà El Indio, al carrer del Carme. La formatgeria Simó, del carrer Comtal, també. A aquest any li queden dos mesos. S'ha acabat el degoteig. Ara l'aixeta està oberta.

La causa es coneix de sobres. El 31 de desembre expira la pròrroga que va concedir la llei d'arrendaments urbans del 1994 per actualitzar els contractes de lloguer de renda antiga, firmats abans del 1985. Una opció periodística aquí i ara seria redactar l'obituari de tots els que moriran en els pròxims dos mesos, però encara és aviat. Alguns sobreviuran contra pronòstic.

LLUNA DE MEL / Aquest seria el cas de la pastisseria La Colmena, una postal irreemplaçable de la plaça de l'Àngel, que semblava condemnada a renéixer com a restaurant per a turistes i que s'ha salvat com Kyoto en la segona guerra mundial. Aquella ciutat anava abans que Hiroshima com a objectiu per deixar caure la bomba, però el secretari de Guerra Henry L. Stimson la va ratllar perquè hi havia passat la lluna de mel. Josep Maria Roig, propietari de La Colmena, explica que li va passar una cosa similar. L'amo de l'immoble ha acceptat reconsiderar les seves pretensions per una certa vinculació sentimental amb el negoci. És un final feliç en un districte, Ciutat Vella, on aquests dies s'ha d'anar amb tacte al preguntar quin futur li espera a una botiga o a una altra. A vegades la dependenta es posa a plorar. Tal qual.

Cada cas és particular. Per exemple, el destí de la Casa de les Sabatilles, del carrer de la Llibreteria, penja d'un subapartat d'aquella llei d'arrendaments del 1994. El negoci encara va a nom de la dona que va firmar el contracte. Els clients sabran que ha mort perquè quan això succeeixi, el Joan Carles, el fill, haurà d'entregar les claus al propietari de l'immoble. Diu que és una llàstima, ja que recorda que ell només ven productes fabricats aquí, res de peces manufacturades de qualsevol manera a l'Àsia.

La qüestió és que el darwinisme comercial en què es troba immersa la ciutat ha travessat fronteres, fins i tot oceans. Aquesta setmana, The New York Times dedicava un ampli  reportatge a aquesta transformació de Barcelona, que als EUA causa estupefacció. El reportatge no descobria res que cap barceloní preocupat per aquesta problema no conegui, però incloïa un paràgraf que mereix no ser passat per alt. En aquest, el regidor de Comerç de Barcelona, Raimon Blasi, explicava que l'ajuntament no pot dir als turistes on han d'anar a comprar, que les lleis del mercat són les que són, i ho rubricava amb una confessió desconcertant, ja que esmentava el recent tancament de la llibreria Canuda i apuntava que, tot i haver-hi passat centenars de vegades per davant, mai hi havia comprat cap llibre.

Entre els establiments amenaçats d'aquí al 31 de desembre hi ha una altra llibreria, aquesta especialitzada en llibres d'art, Sant Jordi, al carrer de Ferran, els propietaris de la qual, dos Josep Morales, pare i fill, tenen una cosa per explicar sobre Blasi. També els va visitar com a regidor del ram. «Ens va dir que ens havíem de modernitzar, que això dels llibres de paper és el passat». Els Morales van aquests dies un pèl desorientats. Pensaven que quan l'Ajuntament de Barcelona va anunciar un pla de protecció per a les botigues emblemàtiques de la ciutat contra la bombolla dels lloguers es referia a una altra cosa, no al fet que com a màxim preservaria elements decoratius de la botiga, amb independència de l'activitat a la qual es dediqui el negoci.

Notícies relacionades

Les flors que cauen dretes

Barcelona espera per Sant Jordi un impacte de 60 milions d’euros

L'ESQUELET DE LA FILATÈLIA / De fet, aquest pot ser que sigui un dels sarcasmes en què degenerarà l'actual tancament de botigues en curs. Quedaran els esquelets del que alguna vegada va ser el centre de Barcelona. La fusteria de la filatèlia Monge es reciclarà per donar llustre al centre comercial que ocuparà la cantonada on avui encara està oberta al públic la xocolateria Fargas. Quedaran els esquelets, i també les làpides. Algunes botigues amenaçades de tancar llueixen a la vorera una placa que els reconeix la seva contribució al bon nom de la ciutat. Es van concedir a principis dels anys 90. Emporio Musical, una preciosa botiga al costat de la font de Canaletes, visita indispensable per a tot melòman, en té una. Tancarà al mes de desembre, però la placa quedarà allà a terra tan absurda com la que hi ha davant del número 72 de la Rambla. Abans allà hi havia la camiseria Bonet Hermanos. Avui s'hi venen porcellanes de gust discutible.

Aquestes plaques, en certa manera, donaran un aire de cementiri a aquest antic teixit comercial del centre de la ciutat que abans de final d'any morirà. Però el balanç de víctimes serà en realitat molt superior al nombre de làpides, perquè en tanquen bastantes d'emblemàtiques, efectivament, però també moltes altres més que no tenen aquesta etiqueta una mica arbitrària i que molts barcelonins trobaran a faltar quan vagin de passeig i diguin allò d'¡oh, han tancat!