La memòria en femení de BCN

Fa uns dies, l'Institut Català de les Dones (ICD) va presentar una aplicació (www.carrersdona.cat) que permet identificar sobre el mapa de Catalunya els carrers que tenen nom de dona. En lògica wiki, l'eina pretén donar visibilitat a les aportacions que fan les dones a la societat i promoure el seu reconeixement a través del nomenclàtor de les poblacions. A Barcelona, la política de feminització de l'espai públic es remunta, com va publicar aquest diari el 2010, als últims 14 anys.

El 2010, hi havia 4.427 vials públics a Barcelona, d'aquests 1.907 corresponien a noms de persones, entre els quals hi havia 306 dones. Avui dia, segons van publicar els diaris després de la presentació de l'eina, hi ha 686 espais amb nom de ­dona.

Vaig a la A (a http://www.bcn.cat/nomenclator/) i hi trobo 11 espais amb nom de dona. A la B, la xifra es re­dueix a 3. Molts dels interiors d'illa, jardins en diuen, són femenins. L'últim d'aquests jardins es va ­inaugurar el 20 de setembre: es tracta dels jardins de Rosa Deulofeu, a l'an­tiga casa Bayer. Ahir el jardí ­encara no apareixia en el nomenclàtor.

Surto del nomenclàtor i visito aquest interior d'illa de l'Eixample. És un espai de línies rectes, gris, hi ha un concessionari de cotxes amb els finestrals que donen al jardí sense flors. És part d'aquesta ciutat que va voler ser molt postmoderna i que ara acumula pols. Abunden els cartells que diuen «Es lloga». Tot i la postmodernitat, hi ha gronxadors i hi ha una xemeneia industrial i hi ha pares i mares que juguen amb els fills. ¿Coneixen com es diu aquest espai? No. Rosa Deulofeu va ser delegada de Joventut de l'Arquebisbat de Barcelona i està en procés de beatificació.

Els pares m'expliquen que els interiors d'illa configuren un circuit familiar. Pregunto per què hi surt la paraula «recollit». Aquí sembla que estem en el fons d'una caixa urbana, a dalt el cel, els balcons -hi ha banderes ja destenyides i pancartes de «9N. Votar és normal» penjant-,

els arbres i el terra. Una mare està asseguda en un banc amb els seus dos fills. Un pare juga amb la seva nena.

No es coneixen -l'edat de la prole marca les trobades-, però sense saber-ho coincideixen en el fet que el circuit inclou l'interior d'illa «de la biblioteca», així el descriuen. No, de nou, el nom passa desapercebut. És el jardí Ermessenda de Carcassona, la dona més influent dels comtats catalans.

Notícies relacionades

Els taxistes desconvoquen l’aturada d’aquest dimarts pel patrocini d’Uber al Barça

L’estació fantasma de Correus es desperta per primera vegada després de mig segle a la penombra

L'entrada de la A inclou una abadessa, una actriu, una matemàtica (Ada Byron, que dóna nom a una altra illa), una escriptora, una mestra i escriptora, Anna Frank (impossible posar-li etiqueta), una filantropa, una hereva que va cedir terrenys, una santa, una modista-anarquista, una escriptora-musicòloga i defensora del dret de vot. No escric els seus noms perquè els animo a buscar-les en el nomenclàtor: és la narració que sol estar a uns pams del nostre cap i que és part de la nostra vida quotidiana. A la B, hi ha una ballarina.

Els jardins Rosa Deulofeu es tanquen, posa al cartell de la porta, al capvespre, un substantiu encertat que genera interpretacions diferents segons l'estació.