La vuitena meravella del XIV

L'Ajuntament de Barcelona disposa d'un fons anual de 200.000 euros per comprar obres d'art, habitualment valuosos fragments de la seva història, peces que per un motiu o altre es van extraviar en una guerra, en un naufragi, en una venda d'amagat a la taula més discreta d'un hostal, tant és, perquè el cas és que en aquesta ocasió la ciutat ha trobat a Daniel Crouch Rare Books, una botiga londinenca especialitzada en llibres i documents excepcionals, un fragment d'una carta portolana del segle XIV atribuïda a Guillem Soler, és a dir, un tresor. Fa tot just 21 centímetre d'amplada i 31 d'altura. És només una part del mapa original, del qual se suposa que feia més d'un metre de longitud. No està, per tant, tan ben conservada com les altres dues grans cartes nàutiques de Guillem Soler de les quals fins ara es tenia coneixement, una en mans de l'Arxiu de Florència i una altra guardada a la Biblioteca Nacional de França, però per les seves característiques sembla que és més antiga que aquestes dues i, sobretot, va acompanyada amb un plus d'incalculable valor novel·lesc: és la vuitena part del mapa original i, atenció caçadors de tresors, en queden set per localitzar. 60.000 euros ha pagat l'Ajuntament de Bar-celona per només una porció.

Per disfrutar del valor de la peça que acaba d'adquirir l'Ajuntament de Barcelona, val la pena retrocedir primer al segle XIV. Els mapes no eren gens estranys abans d'aquell segle. No faltaven aproximacions molt meritòries de totes les terres conegudes. Però al voltant de l'any 1300 va arribar a Europa, se suposa que procedent de la Xina, la brúixola. Allò va ser l'equivalent medieval de la invenció d'internet. Les cartes portolanes van ser una conseqüència directa d'aquest salt tecnològic, l'street view dels mars. De sobte era possible traçar sobre una retícula imaginària, característica essencial d'aquests mapes, les rutes que orientarien els capitans de navili. En aquesta artesania, Soler va ser un dels millors.

D'ell se sap que també fabricava brúixoles, una tecnologia llavors no solament cotitzada, sinó potser també envoltada d'un cert halo sobrenatural, perquè se suposava que apuntaven al nord perquè allà, més enllà dels gels, hi havia la Rupes Nigra, una muntanya magnètica gegant negra com l'atzabeja. Però Soler despuntava, sobretot, com a exquisit mestre cartògraf, únicament enfosquit per una figura superior, la del jueu i també mallorquí Abraham Cresques, autor de l'obra magna de l'època, l'Atles Català, de 1375. La història explica que a la mort de Cresques, el llavors rei de la corona catalanoaragonesa, Joan I, va donar instruccions precises perquè les obres que va deixar inacabades aquest cartògraf hebreu les acabés Soler, un dels pocs no jueus capaços de fer-ho, segons sembla que va dir el monarca.

De mapes portolans n'hi havia de dos tipus. Per lluir, amb heràldica en or i més filigranes de les imprescindibles, i els realment mariners, dels quals se'n van realitzar probablement milers. Els primers és més fàcil que sobrevisquessin al pas del temps, perquè es quedaven prudentment a terra. El que ha comprat la ciutat de Barcelona pertany al segon grup. I ara ve, ¡atenció!, el que tot buscador de tresors hauria de saber.

Guia per a caçadors de tresors

Amb el temps, aquestes cartes marítimes quedaven desfasades, però no deixaven d'estar elaborades amb un producte car: el papir. No era qüestió de llençar-les al foc, així que a vegades es reciclava el material per a altres usos. Aquest va ser el cas del mapa que durant la segona meitat del segle XIV va sortir del taller de Guillem Soler. Durant dècades va portar a bon port un grup de mariners, això segur, però un dia ja no va salpar. Va ser aleshores quan va ser utilitzat com a part de l'enquadernació d'un llibre publicat per primera vegada a Sardenya l'any 1575. El llibre, Flores Teologicarum Questionum, és una obra de disquisicions religioses de la qual hi ha diferents edicions. La carta portolana quedava oculta a la vista. Així que és fàcil imaginar que algun aficionat als llibres antics el va adquirir sense saber d'entrada que aquell petit tom de tot just 16 centímetres d'altura no amagava un mapa del tresor, sinó directament un mapa que era un tresor.

Notícies relacionades

Collboni pressiona Airbnb amb un nou conveni i mesures penals

El Síndic demana allotjar famílies vulnerables en pisos turístics

No s'hauria de descartar, per tant, que les set parts restants del mapa segueixin disseminades, en alguna biblioteca privada o eclesiàstica, cosa que, segons Ramon Pujades, historiador i expert en cartografia medieval, és una llàstima, perquè des del seu punt de vista les cartes portolanes haurien de ser considerades gairebé el clímax de la cultura catalana. L'anglès és avui la llengua franca internacional, però en la navegació del segle XIV ho era el català, perquè tot i que les primeres cartes portolanes van ser elaborades a les potents ciutats estat de l'actual Itàlia, les més apreciades van acabar sent les que sortien dels tallers mallorquins i, ocasionalment, barcelonins.

«Sempre que sigui possible, adquirirem peces que expliquin la història d'aquesta ciutat», va subratllar ahir el regidor de Cultura, Jaume Ciurana, en companyia de Pujades i, és clar, del pergamí comprat recentment. Va triar un lloc molt apropiat per presentar la peça. La va mostrar al Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, una sala decorada amb escenes de l'anomenada venjança catalana a mans dels almogàvers. Allò va tenir lloc l'any 1305. Per dates hem de donar per segur, llavors, que Roger de Flor va navegar amb les primeres versions de les cartes portolanes, les genoveses, però això no li va restar ahir un pessigolleig d'emoció a aquest retorn a casa d'una obra del mestre Guillem Soler.