La pluja s'apiada de la festa de Gràcia

La pluja no es va oblidar un any més de la seva tradicional cita amb les festes de Gràcia. Va ploure amb ganes divendres a la tarda i a la nit. Va plovisquejar encara ahir al matí. L'habitual altres anys era lamentar els danys en la decoració dels carrers. Aquest estiu, en canvi, no. «¿Veu aquests tendals?, doncs quan ja no hi cabia més aigua els capgiràvem i queia tota de cop al mig del carrer, però ni així deixava de passar gent», explica el Josep, un dels responsables de la decoració del carrer de la Fraternitat. Igual de sorpresa estava ahir la Sonsoles, autora d'una de les decoracions que està fent parlar més, la del carrer del Progrés, per la qual els més petits passen agafats de les cames dels seus pares. És un cementiri zombi en ple despertar. «Va ser increïble. Plovia amb ganes i ni així deixava de passar gent». El so de trons que inclou l'ornamentació donava un plus d'emoció a la visita.

Una altra plaga que no sol faltar a la cita a Gràcia és la dels excessos, la del mal beure, la de la incontinència  urinària o la de la ràbia estúpidament canalitzada. Hi ha pacients que pateixen tots els símptomes junts. Malgrat que la primera nit hi va haver una mica de tot, els veïns que empenyen la festa, és a dir, els que es posen al capdavant de la decoració de (aquest any) 18 places i carrers, asseguren que sembla que ha minvat una mica, ja sigui per la pluja o perquè els Mossos d'Esquadra hi patrullaven constantment.

QUATRE CARRERONS / Tot és opinable, però les hemeroteques confirmen que hi va haver temps pitjors, d'antiavalots a la plaça del Sol i traus al cap. Tot i així, fins i tot malgrat les millores, és difícil donar per bo per als residents i per a la majoria dels visitants l'espectacle de la micció, que a més se sol donar, curiosament, tal com retrata el refranyer més castís: picha española nunca mea sola.

Notícies relacionades

Inquietud veïnal per un local de Gràcia buit fa 13 anys que va estar ocupat: «No el llogaré si no em paguen 13.000 euros»

Els 2 ponts festius a Barcelona abans de l'estiu i un superpont per a qui es pugui agafar dies

De les festes de Gràcia es podria parlar només, si així es volgués, dels que les espatllen, però seria injust amb els que encara les organitzen i amb els milers de persones que les disfruten. Per a aquests últims, Albert Gil, veí del carrer de la Llibertat, llançava  ahir un encertat missatge reivindicatiu: «¡El sud també existeix!». La qüestió és que la màxima densitat de carrers decorats es concentra aquest any al sud de Gràcia, en quatre carrerons pels quals la resta de l'any passa poquíssima gent. Són Llibertat, Tordera, Fraternitat i Progrés. En les festes del 2013, l'últim d'aquests carrers es va emportar el primer premi del concurs i va posar fi així a un llarg regnat de Verdi. Va ser una victòria dels humils contra els poderosos el ressò de la qual sembla que encara reverbera.

Això de Verdi, a més, és un cas curiós. Aquest any només hi competeix el que es diu Verdi del Mig, el tram central, que a mitjans dels 90 es va animar a entrar de ple a la festa perquè així ho feien llavors amb ganes Verdi de Dalt i Verdi de Baix. «Amb els anys, ens hem quedat sols», lamentava ahir el Pere, a tocar de la vegetació tropical que l'ha tingut ocupat durant setmanes. Caldrà confiar que aquesta pèrdua de pes de Verdi a la festa no sigui un símptoma de despersonalització a favor de la seva vida comercial.