La platja a les seves mans

A les cinc del matí, Bar-celona es treu la son a la vora del mar. La platja obre un ull, després l’altre, i encara amb les lleganyes enganxades llegeix sobre la sorra en un enorme entrepà amb lletres blaves: «However sleepy you feel, don’t nod off on the beach!» (Per molt cansat que estiguis, no t’adormis a la platja). És molt d’hora, per a alguns massa, però toca aixecar la persiana, arremangar-se i tenir-ho tot a punt abans que els banyistes conquistin la sorra. 

Perquè des que el 1992 Barcelona es va reconciliar amb el mar, per passar-hi una bona estona sota el sol només cal triar una de les 10 platges, des de Sant Sebastià al Fòrum –4,5 quilòmetres–, posar-se el banyador (o ni això, ¡a la nudista!), calçar-se unes xancletes, agafar tovallola i crema solar... ¡I a disfrutar! Els banyistes hi posen les ganes, i les desenes de persones que tenen a les seves mans el funcionament de les platges de Barcelona hi posen la resta. I no ho fan pas malament: per segon any, aquest estiu a tot el litoral de la ciutat hi oneja la bandera blava. 

Mantenir el nivell diàriament des que comença la temporada de platja –aquest any, a l’abril–, i sobretot en l’època àlgida (del 31 de maig al 30 de setembre), és fruit d’una àrdua tasca en què estan implicats molts factors. «La platja és com una flor amb molts pètals i tots han d’estar en consonància», descriu Manel Pérez, un dels tres coordinadors de les platges de Barcelona. Des de fa 18 anys Pérez vetlla a peu de platja perquè tots els serveis que en aquests mesos són essencials vagin rodats. Facin números: el Grup de Platges de la Guàrdia Urbana, l’Àrea Metropolitana, el servei de neteja i el de la Creu Roja, a més dels informadors. Són les bambolines de la platja, un engranatge en què participen diàriament més de 150 persones. 

Per terra i per mar

A les set del matí, quan arriba el coordinador, el servei de neteja de la platja ja fa més d’una hora que s’ha activat. «Ja estan en marxa les quatre brigades de tres operaris que es reparteixen el litoral, cada una a bord d’un camió 4x4», explica Alfons Bocchetto, cap de la Zona Est de la Direcció de Neteja i Residus. És l’avançada. Durant tot el dia, 19 equips (37 operaris en total) en tres torns (matí, tarda i nit) passaran per la platja. ¿El resultat? Nou tones de residus recollides a la setmana a la sorra, i 27 tones més de les papereres (11 d’envasos i 16 de la resta).

A l’aigua, a prop de les boies grogues que delimiten la zona de bany (200 metres), una embarcació de 5,75 metres d’eslora i 0,35 de calat desplega els seus dos braços, proveïts de xarxes, i pentina l’aigua buscant-hi residus sòlids. És una de les dues Marnett que recorren les platges (de 7.00 a 15.00 hores) des del Port Olímpic, on inicien el servei, una cap al Fòrum i l’altra cap a Sant Sebastià. «Cada dia recullen entre 0,5 i 1 metre cúbic de residus», explica Josep Garriga, cap del servei d’Inspecció i Neteja de Barcelona (Cicle de l’Aigua). La meteorologia és determinant. Així, en la tempesta del juny passat es van recollir 13 metres cúbics de residus en un dia. ¿Què recullen? «Sobretot, plàstics. Però també joguines, envasos, ampolles amb missatges, tot el que et puguis imaginar (o no) que floti…», explica Garriga. 

A les nou del matí, en els 18 xiringuitos repartits pel litoral comença el tràfec. Si la necessitat és imperiosa, ja es pot fer ús dels 66 lavabos –18 dels quals adaptats– de què disposen els xiringuitos. Si no, una mica més tard un operari de la neteja obre els 68 lavabos públics –14 adaptats– de la platja (fins a les 21.30 hores). A la sorra floreixen les gandules i els para-sols de lloguer.

El sol va pujant i les tovalloles comencen a ocupar la tercera fila. Són les 10.30 hores i el servei d’auxili de la Creu Roja, amb el vistiplau del coordinador, hissa la bandera: verda. Al mòdul de l’espigó del Bogatell, un socorrista prem el botó de la gravació amb el missatge que correspon a aquesta bandera, que es repetirà cada dues hores (cada hora en cas de groga i cada 30 minuts si és vermella). És el senyal definitiu que als bastidors de la platja tots els serveis han entrat en acció. 

En cada una de les 19 cadires de vigilància repartides pel litoral, ja hi ha apostat un socorrista aquàtic titulat. Els relleus són cada 45 o 75 minuts. I als llocs d’auxili ja estan a punt per al que sorgeixi. «Un dia de pluja potser atenem una incidència, i un diumenge d’agost amb bon temps podem arribar a les 200 entre rescats, evacuacions, sutures...», afirma Gustavo Adolfo Coppié, coordinador operatiu del Servei de Socorrisme i Vigilància de les platges de Barcelona. Les seves puntes de treball depenen del temps i l’afluència de banyistes.

Després del migdia, la platja és una amalgama acolorida de gent de diverses edats i nacionalitats, entre ells, alguns agents de paisà dels gairebé 90 de la Unitat de Platges de la Guàrdia Urbana. La resta patrullen uniformats per terra (quatre cotxes amb logotip, sis bicis, sis motos i dos quads). També per mar, en ­zòdiac. 

Fre a la inseguretat

La gent es torra al sol i ells aturen la inseguretat ciutadana: «Realitzem diàriament unes 150 identificacions, una detenció i quatre imputacions per fets delictius; unes vuit actes diàries per consum d’estupefaents; fem unes 80 denúncies per venda ambulant i requisem 1.200 llaunes diàries», resumeix Jesús Guzmán Pinazo, caporal de la ­unitat. 

Notícies relacionades

Inquietud veïnal per un local de Gràcia buit fa 13 anys que va estar ocupat: «No el llogaré si no em paguen 13.000 euros»

Els 2 ponts festius a Barcelona abans de l'estiu i un superpont per a qui es pugui agafar dies

Més enllà de la seguretat i la neteja, hi ha una sèrie d’infraestructures en què el manteniment diari és garantia de qualitat. Per exemple, les 89 dutxes instal·lades gasten uns 10 litres d’aigua per minut, l’equivalent a 6 o 7 hores diàries d’ús continuat. «Això implica també una acumulació de terra que pot arribar a deixar fins als dos centímetres diaris al pou de la dutxa i generar embussos. A més, els olis de les cremes solars deixen la base relliscosa», explica Daniel Palacios, tècnic de platges d’Àrea Metropolitana. Per això, es netegen, com a mínim, una vegada al dia. D’ells depèn el manteniment de les passarel·les de fusta d’accés («L’esglaó entre la sorra i el final de la passarel·la no pot superar el centímetre i mig»), les cadires amfíbies, els jocs infantils, els grafits... Tres equips de dues persones presten servei en aquest tema.

El relax segueix a la sorra. Entre bastidors, l’activitat. Fins a les 19.30 hores. Llavors, els coordinadors de la platja, els informadors i la Creu Roja abaixen la persiana. A la platja queden alguns efectius de la Guàrdia Urbana de patrulla fins a les 22.00 hores i els equips de neteja de tarda. Es fa de nit, i és l’hora dels xiringuitos: sopars freds, refrescos i copes. A la zona de Ciutat Vella (Sant Sebastià, Sant Miquel i Somorrostro) ho aprofiten, tanquen a mitjanit. Els de Sant Martí abaixen la persiana a les dues. És l’hora bruixa. Uns canons d’aigua dissuadeixen els usuaris que es resisteixen a deixar la sorra. Tres tractors pentinen la sorra dels 4,5 quilòmetres de ­platja. Toca dormir unes quantes hores.