Algunes claus del conflicte

DESALLOTJAMENT

¿Es podia parar l’execució de la sentència?

L’alcalde repeteix sovint que la resolució del jutge l’obligava a executar el desallotjament abans del 31 de maig. Es va realitzar el 26 de maig, l’endemà de les eleccions europees. La data es va interpretar com una manera de realitzar l’operació policial aprofitant que el focus mediàtic estava centrat en l’impacte de les urnes, que a Catalunya van donar la victòria a ERC per primera vegada des de l’any 1936. Malgrat que la sentència judicial era ferma, els experts consultats per aquest diari subratllen que es tractava d’un procés civil i no penal, de manera que el magistrat podria haver detingut el procés si algú li hagués donat arguments per fer-ho. L’ajuntament, si hagués mesurat bé els efectes d’enderrocar aquest símbol del combatiu barri de Sants, podria haver sol·licitat al jutge que ajornés la mesura perquè el remei podia ser pitjor que la malaltia. 

ERROR DE SEGURETAT

¿Per què no es va protegir l’excavadora?

La manifestació de dimarts es va realitzar sense incidents durant 45 minuts, inclosa una visita a la seu del districte, on es van llançar proclames contra l’ajuntament. Els problemes van venir quan la marxa va arribar a Can Vies i va topar amb l’excavadora desprotegida. El que va passar va ser tan lamentable com predictible: els joves van tirar la feble tanca que els separava del monstre de ferro i hi van llançar pedres. Es va produir la primera càrrega, i la nit va començar a complicar-se. Va ser la jornada més violenta de tota la setmana. La càrrega policial posterior a la lapidació de la màquina ja no va poder protegir-la. Poc després va ser incendiada. La Guàrdia Urbana que al principi vigilava l’excavadora havia estat requerida per protegir la seu del districte, però ningú va demanar suport als Mossos perquè cobrissin els llocs de vigilància abandonats pels urbans.

PLANS DE TMB

¿Trias sabia que la finca s’enderrocaria?

Ho sabia. Van ser els Mossos, segons va detallar el tinent d’alcalde Joaquim Forn, els que van decidir la data del desallotjament de la finca. Una altra cosa és l’enderrocament de l’edifici, propietat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que fins als anys 80 l’utilitzava com a centre social del personal del metro. L’empresa va decidir ensorrar-lo el mateix dia. El procediment habitual és tapiar els accessos i foradar el sostre per evitar que els okupes hi tornin a entrar. Però aquí es va fer a la brava, amb una pala mecànica que va començar a arrasar-ho tot. Alguns van pensar que l’ajuntament no en podia ser conscient, que si ho hagués estat, i calculant l’efecte que causaria, ho hauria evitat. Fonts municipals confirmen que l’alcalde i el seu govern coneixien els plans de TMB. És curiós que Forn, també regidor de Seguretat, estigués aquells dies de viatge. 

Els activistes

¿Per què no condemna Can Vies la violència?

Els joves que formen part del col·lectiu de Can Vies no condemnen la violència perquè no la consideren com a tal. Alguna vegada han intentat desvincular-la del centre social autogestionat, però per molt que se’ls demani una condemna ferma, aquesta no ha arribat. Consideren que aquells que recorren a la crema de contenidors, al trencament d’oficines bancàries o al llançament d’objectes a la policia responen a la violència que pel seu costat exerceixen sobre ells els Mossos d’Esquadra. Els okupes asseguren que són els agents els que els provoquen, i que quan no hi ha hagut presència massiva de les forces de seguretat, les protestes s’han dut a terme sense problemes. De fet, un dels punts que el Centre Social de Sants va sol·licitar a l’ajuntament per reduir la tensió va ser que els Mossos reduïssin el dispositiu al barri per intentar calmar els ànims. 

Decadència

Notícies relacionades

L'oposició retreu a Trias que no tingui una estratègia per a Can Vies

La sort de L'Harmonia

¿Can Vies ja s’encaminava a la desaparició?

Aquesta mena de projectes tenen una vida finita. La majoria de persones que han sortit en defensa de Can Vies ara hi tenen una vinculació més sentimental que activa. Ha estat un símbol del barri, però a ningú se li escapa que l’activitat que s’hi desenvolupava feia temps que anava de baixa. A això s’hi ha d’afegir que els joves eren conscients que el desallotjament es produiria d’un moment a l’altre. Per aquesta raó, en els últims mesos va ser més important traçar una estratègia de defensa que organitzar actes culturals i socials. És per això que moltes de les eines i material que estava emmagatzemat en aquests dos edificis del carrer dels Jocs Flores havien estat portats a Can Batlló, on s’ha traslladat gran part de l’activitat que s’estava desenvolupant a Can Vies des de 1997, any en què es va produir l’okupació.