Segona nit de disturbis a Sants pel desallotjament de Can Vies

Nova nit de foc i corredisses a Sants. El barri va viure ahir la segona jornada de disturbis després del desallotjament i l'inici de la demolició dilluns passat del símbol okupa Can Vies i el conflite es va estendre a latres zones de la ciutart com Gràcia, Paral·lel, Sant Andreu, Clot, Poblenou i Nou Barris.

Unes 500 persones van participar al vespre en la protesta contra la decisió de l'ajuntament d'evacuar i derruir la finca ocupada des del 1997. La manifestació va transcórrer pacíficament fins que va arribar a Can Vies, on alguns dels participants van tombar les tanques que protegien els treballs de demolició i van llançar pedres a l'excavadora utilitzada per enderrocar la finca. Els manifestants, en el conflicte possiblement més greu dels últims anys, l'hi tenien jurada a la màquina i els antiavalots dels Mossos van fer la primera de nombroses càrregues.

Els incidents es van estendre cap als carrers veïns i els agents, que van tornar a disparar projectils viscoelàstics i salves i van arribar a desplegar fins a 15 furgonetes, van reaccionar amb contundència. Tanta, que desenes de persones van sortir als balcons al carrer de Sants i en vies pròximes per protestar amb una cassolada espontània contra l'actuació policial. Després d'aquesta mostra de solidaritat veïnal, els altercats es van intensificar i va ser incendiada l'excavadora, així com diversos contenidors. Joves amb la cara tapada també van causar danys en una oficina bancària. A l'hora de tancar aquesta edició els incidents continuaven i s'havien produït sis detencions.

EL CONFLICTE  S'ESTÉN 

A última hora d'ahir a la nit el conflicte de Sants es va estendre per altres zones de Barcelona com el Paral·lel, Sant Andreu, Clot, Poblenou, Nou Barris i, principalment, Gràcia, on es van aixecar barricades, es van cremar contenidors i el barri va quedar tallat al trànsit. Un helicòptesr dels Mossos sobrevolava Barcelona per tractar de localitzar les zones on es produïen els incidents violents.

Ja ahir al matí, l'endemà del desallotjament dels números 40 i 42 del carrer dels Jocs Florals, els ànims seguien encesos. Els Mossos havien cedit l'escena a la Guàrdia Urbana, que també vestia uniformes antiavalots davant la presència de mig centenar de simpatitzants i usuaris de Can Vies. El barri apareixia dividit: els menors de 40 anys destil·laven comprensió cap a un col·lectiu que ha intentat convertir un antic magatzem del metro en un lloc de trobada en què tant avait s'ensenyava el llenguatge de signes com es practicava el ball

de bastons. «Han destruït un referent social i cultural del barri. Totes les iniciatives que han nascut a Sants en els últims anys han passat per Can Vies», deia un noi.

Notícies relacionades

Convocades noves manifestacions en suport de Can Vies

#EfecteCanVies s'estén com la pólvora a Twitter

En un portal del carrer de la Ferreria, l'Alícia, la Maria i la Mercedes, dones que van viure la guerra civil, coincidien a dir que el que més els apena «és veure aquests joves sense feina i sense res a fer». Assenyalaven la manifestació improvisada pels carrers del barri, unes 60 persones que van tallar el carrer de Sants, van parar davant la seu del districte i van prosseguir per diferents carrerons fins a tornar a Can Vies.  La Julia, que deu tenir uns 50 anys com a molt, admetia que «la por a la policia» la va portar a quedar-se dilluns a casa. «El barri estava ple de mossos, la meva idea era anar a la manifestació de la tarda, però al final no m'hi vaig atrevir».

NEGOCIACIÓ TRENCADA

Un portaveu del centre social assegurava ahir que les mobilitzacions seguiran. No les negociacions amb l'Ajuntament, trencades des que els Mossos van entrar a l'antic magatzem del metro, construït el 1879. El regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, intentava ser una mica  més conciliador a l'assegurar en una entrevista a BTV que la seva voluntat és «trobar una solució a les activitats» que s'estaven desenvolupant a l'edifici. «Can Vies és un col·lectiu antisistema que no reconeix l'autoritat de l'ajuntament, no reconeix l'autoritat d'un regidor ni de cap Administració pública i això fa molt difícil tenir una comunicació amb ells amb normalitat», es queixava el regidor.