Lot no apte per a menors

El lot 2.146, amb un preu de sortida de 5.000 euros, no es mostra a la vista del públic a la sala d'exhibició de Balclis, més que res per no ofendre. S'ha de preguntar expressament per ell. Són quatre realistes i impactants figures de cera que recreen diferents formes de part (natural, fòrceps, cesària...) i 19 peces més complementàries sobre anatomia i  esgarrifoses malalties venèries que a principis del segle XX s'exhibien en alguna mena de circ ambulant a l'Uruguai. El cartell de promoció d'aquell xou va en el lot. «Com venim al món». «Una cosa magistral i impressionant». «Per l'índole reservada d'aquest espectacle científic, no se n'exhibeix propaganda». Durant anys, aquesta col·lecció freak va dormir oblidada i sense propietari a la duana de Montevideo, fins que fa una dècada un antiquari espanyol de Ferrol, David Sanesteban, especialista en material nàutic, la va trobar. Va dubtar, però se la va emportar a casa, encara que no completa. Els pots de vidre amb restes humanes es van quedar allà.

No es va equivocar. Al cap de poc temps la va revendre a un antiquari de Bilbao i aquest va fer el mateix poc temps després i li va traspassar les peces a Víctor Gómez, un d'aquells antiquaris de Barcelona que val la pena conèixer. La seva especialitat és sobretot el material científic i mèdic. Té a la venda ara, per exemple, un esborronador maletí de metge de principis del segle XX, amb tot l'instrumental indispensable per fer com cal una amputació o una trepanació. Així que no estranya tant que intuís que aquelles angunioses figures d'anatomia que li oferia un col·lega de Bilbao eren més una oportunitat que un disbarat. Dijous se subhasten a Balclis.

«El més probable és que acabin en mans d'algun col·leccionista estranger», preveu Gómez. Serà una llàstima, perquè en realitat el lot 2.146 aniria la mar de bé per explicar una d'aquelles històries de Barcelona que corren el risc de ser oblidades, com és el cas del Museu Roca, que va obrir al públic al carrer Nou de la Rambla l'any 1900. Allò es venia com un museu de divulgació de la medicina, però s'hi anava per morbo, per veure en realistes recreacions de cera els estralls d'una sífilis avançada o per poder veure com era el cos humà, preferentment el femení, és clar, tant per fora com per dins.

Allò va ser un exitàs de públic, com 60 anys després, per cert, ho va ser l'exhibició en un cine d'art i assaig de Barcelona d'Helga, el milagro de la vida. També s'hi anava per morbo, encara que només era un documental destinat a l'educació sexual dels adolescents alemanys. La comparació és oportuna per allò de no riure's del que van fer els nostres besavis si també ho van fer els nostres pares.

Possible mostra al CCCB

El cas és que les peces del Museu Roca existeixen. Estan perfectament conservades a Anvers, en mans de Leo Coolen, un col·leccionista amb qui, encara que de manera molt incipient, es mantenen converses des de Barcelona per mirar d'organitzar algun dia al CCCB una exposició que recreï el que en els seus temps va ser el Museu Roca i aquella Barcelona en què una part del Raval va ser batejada pel periodista Francesc Madrid com «el Barri Xino», que va fer gran fortuna.

Pepe Pardo, comissari de l'exposició Salvadoriana i especialista casualment al Museu Roca, es va sorprendre divendres passat quan va saber a través d'EL PERIÓDICO que una col·lecció de peces com aquelles que van volar en els 90 cap a Anvers se subhastaran aquesta setmana a Barcelona. Va donar per fet que, com llavors, cap institució comprendrà el valor simbòlic que tenen: «Probablement fins i tot van ser fabricades al mateix taller. França era a finals del segle XIX el gran proveïdor internacional d'aquesta mena de materials per a gabinets mèdics i espectacles circenses».

Notícies relacionades

Un pols en directe, per carta i a través d'internet

Barcelona desperta interès internacional amb la subhasta més gran de la seva història

A Pardo, no obstant, la procedència de les peces li ha encès una bombeta. Busca des de fa anys una pel·lícula extraviada, rodada segons sembla el 1920, que es projectava en aquestes exposicions. El cartell que se subhasta a Balclis l'esmenta en grans caràcters: «És una pel·lícula instructiva que, si vostè no és excessivament sensible, pot i ha de veure. Al parlar de sensibilitat i tenint en compte la gran delicadesa del bell sexe, és pel que Cómo venimos al mundo es recomana per a home sols, no sent permesa l'entrada a menors de 18 anys».

Ves a saber. Potser aquella pel·lícula encara està perduda dins d'una caixa als magatzems de les duanes de Montevideo.