Barcelona desperta interès internacional amb la subhasta més gran de la seva història

Tot i que sense un picasso que bati rècords de venda o un Cary Grant que liciti com un boig perquè el detinguin (Perseguit per la mort, 1959), vaja, potser sense un plus de glamur i de teatralitat, Barcelona celebra des d'avui fins dijous que ve la subhasta més gran de la seva història. Ho és pel volum de lots. En són 2.614, cosa que no s'havia vist mai en aquesta ciutat. Potser no es pagaran xifres milionàries, d'aquelles que fan que de l'art només se'n parli a televisió pel preu que s'ha pagat per un quadro. Però durant tres tardes Barcelona serà la capital europea d'un microcosmos ben singular, en què cohabiten antiquaris, col·leccionistes, inversors i una constel·lació de particulars que esperen trobar per fi aquella peça que tant buscaven.

Les dimensions inusuals de la subhasta que avui comença a la sala Balclis tenen una raó de ser que la fa irrepetible a curt termini. Demà, segona jornada de licitacions, surt a la venda el fons complet d'un dels antiquaris més importants del sud d'Europa, Las Meninas, una coneguda botiga de la zona més noble de l'Eixample de Barcelona, que va tancar les portes i va plantejar així la incògnita de què podia fer amb el seu enorme catàleg de mobles d'època. La venda convencional peça a peça es va descartar per laboriosa i llarga, a favor d'un remei més immediat i audaç: subhasta a, perdó per l'expressió, preus de sortida en molts casos bastant del tipus Ikea. «Escriptori alemany de noguera, amb marqueteria de fustes fines, de finals del segle XIX, 550 euros». Amb ofertes així, reconeixen alguns antiquaris de Barcelona, la subhasta ha despertat interès a l'estranger. La licitació -diuen- promet ser una partida de pòquer d'alta tensió psicològica. La sala de subhastes, per descomptat, hi ha posat també molt d'esforç perque així sigui. Ha publicat el catàleg en anglès, alemany i espanyol. El cas és que aquests últims dies les visites a la galeria han estat constants. No han faltat possibles compradors arribats des de Moscou, Berlín i Londres, per exemple. Aquest és un anar i venir de gent que, en una ciutat ja habituada a comptar els turistes per milions, és imperceptible, d'acord, però que ni que sigui per una vegada mereix ser analitzat.

Notícies relacionades

Un pols en directe, per carta i a través d'internet

Lot no apte per a menors

LA REVOLUCIÓ D'INTERNET / «Habitualment, el 70% de les peces que subhastem acostumen a quedar-se a Barcelona i la resta són adquirides des de l'estranger», explica Enric Carranco, responsable de la col·lecció de pintura de Balclis. «Una altra cosa ben diferent són els preus que es paguen pels lots. Des d'aquest punt de vista, el 50% de la facturació prové de licitacions realitzades des d'altres països», afegeix. Vaja, que el millor, si és que el preu és el criteri, acaba en altres països. A això hi ha contribuït, i molt, internet, que en aquest negoci ha estat tan important com la invenció de la roda. Abans era possible licitar en una subhasta a Barcelona i, al cap de pocs dies, revendre la peça als Estats Units amb un substanciós benefici pel mig. Avui dia les peces cotitzen a l'alça o a la baixa com en una coreografia perfectament sincronitzada. Hi ha un únic mercat mundial de subhasta i durant tres dies Barcelona serà una de les seves capitals, per una part perquè el fons de peces de la galeria d'antiguitats de Las Meninas ha fet que el catàleg, dividit en dos toms, sumi un total de 330 pàgines, i per una altra, perquè per poc que es fullegi és possible trobar-hi unes quantes rareses que mereixen una menció especial.

El lot amb el preu de sortida més elevat, 90.000 euros, és un preciós quadro de Santiago Rusiñol. Té una llum molt especial, és veritat, però no és el que més sorprèn d'aquest catàleg. El més xocant és com conviuen a escassos metres de distància un escriptori japonès d'estil namban del segle XVII (4.000 euros) i una col·lecció de figuretes dels Beatles, que lògicament no són una antiguitat, però que han acabat per fer-se un espai en el negoci de les subhastes, i la prova d'això és el seu preu de sortida, 40.000 euros, 10 vegades més que la filigrana nipona. ¿Per què? Perquè els gustos són molt variables i canviants. Sense anar més lluny, les cadires i llums dels 60 fa pocs anys acabaven al contenidor de les escombraries i actualment per aquestes peces es paga més que si fossin noves. «Diuen que no hi ha res més passat de moda que la moda de l'any passat», explica Jordi Carreras, expert en antiguitats de la sala Balclis. És un punt de vista a tenir en compte per si cal anar a licitar.