Bitllets per a la denúncia

El diners es poden gastar, es poden estalviar, deixar en herència, malgastar, envejar o robar. I també s'hi pot crear art. Tot depèn de les mans on caiguin. Un bon grapat de bitllets de països de tot el món han estat l'objecte de treball i inspiració de Carlos Aires (Ronda, Màlaga, 1974) i l'artista i fotògraf ha decidit utilitzar-los en la sèrie Des­astres per denunciar situacions de conflicte que viuen molts països.

En un retalla i enganxa de monedes aparentment senzill, Aires «retalla els bitllets de veritat seguint formes d'imatges extretes d'internet o dels mitjans de comunicació. És una juxtaposició d'imatges reals, inscrites dins de les monedes, que contrasten amb la imatge que apareix al bitllet», explica Susanna Corchia, una de les responsables d'ADN Galeria, la sala que acull la mostra This is not just fucking business (Això no és tan sols un fotut negoci). «L'obra, a més, vol ser un acte de rebel·lia contra el valor fictici que tradicionalment s'atribueix a un tros de paper», afegeix Corchia.

Notícies relacionades

Tancarà durant un any el passadís que connecta l'L1 i l'L5 a plaça de Sants

Inquietud veïnal per un local de Gràcia buit fa 13 anys que va estar ocupat: «No el llogaré si no em paguen 13.000 euros»

Desastres és una sèrie que Carlos Aires va començar el 2013 i en què encara treballa. ADN Galeria exposa 50 d'aquests bitllets manipulats de països on es viuen conflictes o han succeït catàstrofes o desastres (d'aquí ve el nom del treball). La imatge escollida per superposar al bitllet té a veure amb el conflicte que viu el país. Bitllets de Síria, el Marroc, els Estats Units, Cuba, Rússia, el Líban i l'Iran, per esmentar tan sols uns exemples, es poden trobar en una mostra en què, no obstant, no hi ha euros. «La nostra moneda no hi és, no perquè nosaltres no visquem desastres per denunciar, sinó perquè l'artista ja va fer una sèrie anterior utilitzant només euros», aclareix Corchia.

A més a més d'aquest treball, la galeria exposa altres obres de l'autor realitzades amb dòlars i una instal·lació consistent en un terra de fusta construït amb restes de pasteres i vaixells abandonats a la costa de Cadis. «Aires ha recollit la fusta que era al mar per construir un parquet, que és el típic terra de casa burgesa, fent servir un material que té una història que està carregada de drama», explica la responsable de la galeria. Aquesta peça es diu Mar Negre i va acompanyada d'un documental. L'exposició es pot veure fins al 30 d'abril. Gratuït.