Mor Josep Maria Subirachs als 87 anys

L'escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art Josep Maria Subirachs ha mort aquest dilluns a la nit a Barcelona als 87 anys d'edat, han informat fonts familiars.

Subirachs ha mort després d'una llarga malaltia neurodegenerativa, i la cerimònia de comiat serà en la intimitat de la família, encara que ben aviat se celebrarà un acte públic perquè tothom se'n pugui acomiadar.

Subirachs (Barcelona, 1927) va realitzar una infinitat d'obres, la majoria monuments públics, però sens dubte la seva obra magna va ser el disseny i l'escultura de la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família de Barcelona, una obra molt criticada contra la qual es va organitzar una manifestació el 1990.

Va néixer al Poblenou l'11 de març de 1927 en el si d'una família de classe obrera i va cursar estudis de Belles Arts a l'Escola Superior de Barcelona. La precària situació econòmica que va patir durant la postguerra el va obligar a renunciar a cursar estudis d'arquitectura i, amb catorze anys, va començar a treballar al taller d'un daurador aficionat a l'escultura. En aquesta mateixa època ja modelava figures de fang que coïa al forn d'una bòbila.

Entre el 1946 i el 1948 va treballar amb Enric Casanovas, després d'haver estat als tallers escola d'Enric Monjo. La seva primera etapa artística va estar marcada per l'estètica mediterrània i la seva admiració per l'obra d'Aristides Maillol, entre un naturalisme idealista i la necessitat d'esquematitzar o desenfocar la forma. Exemples d'aquest període són 'Cadaqués' (1947) i 'Nu jacent' (1950).

El 1950 Subirachs funda, amb els escultors Francesc Torres Monsó i Martí Sabé i els pintors Esther Boix, Ricard Creus i Joaquim Datzira, el grup Postectura, que es presenta amb una exposició i un manifest a les Galeries Laietanes de Barcelona. L'any següent, el Cercle Maillol de l'Institut Francès li concedeix una beca per ampliar estudis a París, on entra en contacte amb les últimes avantguardes europees i s'entusiasma al descobrir l'obra de l'escultor britànic Henry Moore.

La seva participació al II Saló d'Octubre, celebrat a Barcelona el 1949, li concedeix el reconeixement públic i fins al 1957 participa en aquest saló ininterrompudament. Al mateix Saló d'Octubre el pintor belga Luc Peire descobreix i s'interessa per la seva obra i el convida a traslladar-se a Bèlgica, on Subirachs va viure i va treballar de 1954 a 1956 i va decidir dedicar-se professionalment a l'escultura.

LÍNIES HELICOÏDALS DE LA SAGRADA FAMÍLIA

Subirachs es va inspirar en aquests anys en les línies helicoïdals de l'obra de Gaudí, a qui va rendir un homenatge amb algunes de les obres realitzades a principis de la dècada dels 50. De l'expressionisme va derivar cap a l'abstracció, en un procés cap a un estil personal que, cap a finals dels anys 50, el va portar a interessar-se pel ferro.

Aquest material formarà part dels seus interessos artístics, com la pedra, el bronze, el coure, el formigó, el fibrociment, el gres o la fusta, en què sempre va intentar ressaltar les qualitats plàstiques de les seves variades estructures, colors i textures.

Un any després del seu trasllat a Bèlgica va construir la seva gran obra, 'La Torre de Babel', va abandonar la figuració i va passar a un sistema més lineal. Posteriorment, va realitzar les denominades "arquitectures interiors", superfícies mortes, abstractes i patètiques, tallades en fang cuit en lloc de modelades a la forma tradicional. També treballa relleus en argila o gresos tallats i mitjançant impressions en el fang tou amb objectes artificials l'empremta del quals té aquest caràcter de fòssil.

Entre el 1957 i el 1960 Subirachs va esculpir nombrosa escultura pública, com 'Forma 212' (1957), la primera obra abstracta emplaçada en un espai públic de Barcelona; o 'Les taules de la llei' que va situar l'any següent a la façana de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona.

El 1960, la seva obra 'Evocació marinera', ubicada al barri de la Barceloneta, desencadena apassionades polèmiques a la ciutat, en un temps en què va realitzar per al santuari de la Mare de Déu del Camí, a Lleó, les tretze monumentals figures de bronze de la façana, quatre portes també de bronze i diversos elements per a l'interior del temple. Aquest conjunt monumental, culminació de la seva etapa expressionista, està considerat una fita en la renovació artística espanyola del segle XX.

ESCULTURA EN ELS JOCS OLÍMPICS DE SEÜL

Cap al 1965, l'artista torna a una nova figuració en què es repeteixen alguns elements iconogràfics com la Torre de Babel, el laberint, l'obelisc fal·lus, l'arbre pubis, l'escala o la cinta de Möbius. Altres obres seves són 'Vertical' (1960), situada a Dallas (EUA); 'A les Olimpíades' construïda especialment per als XIX Jocs Olímpics de Mèxic ubicada a la ciutat olímpica; 'La Columna' (1968) a Anvers; la façana del nou Ajuntament de Barcelona (1969); 'L'Empremta' (1973) a Santa Cruz de Tenerife; la 'Porta de Sant Jordi' del palau de la Corona d'Aragó a Barcelona (1975); i 'Teseu' (1976), al Palau de la Generalitat.

El 1986, Subirachs va rebre un encàrrec d'extraordinàries proporcions, la realització dels grups escultòrics de la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família, a la qual va dedicar gairebé vint anys (1987-2005), en què Subirachs va oferir una síntesi i culminació de la seva carrera escultòrica, amb més d'un centenar de figures esculpides en pedra i quatre portes de bronze.

Un altre dels seus monuments més destacats i coneguts és el dedicat a l'expresident de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià, obra del 1991 i que està situada a la Plaça de Catalunya de Barcelona.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Així mateix, Subirachs va ser elegit per una sèrie de crítics del món per realitzar una gran escultura que presidís els Jocs Olímpics de Seül 1988, per a la qual cosa l'artista va realitzar un bloc de base circular i 15 metres d'altura, en formigó fosc.

El 1989, Subirachs va ser elegit acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, i en el seu ingrés un any després va pronunciar un discurs sobre Gaudí, Orson Welles i Saul Steinberg.