1714 sense mirar-se el melic

Al Museu d'Història de Barcelona, que va rebre l'encàrrec de realitzar una fotografia en alta definició del món el 1714 dins dels actes del tricentenari que comissaria Toni Soler, li ha quedat una exposició, per dir-ho en només tres paraules, molt poc Sobrequés. El món de 1714 és exactament això, un retrat sense el concurs de filtres de colors, una mirada sobre la geopolítica europea a cavall dels segles XVII i XVIII que va acabar convertint Barcelona en un alfil sacrificable durant l'escaquística guerra de successió (1701-1714), però també un repàs succint del que passava a la resta del globus terraqüi en aquella època, de l'etapa Edo del Japó, que estava tancat com una ostra al món exterior, i de personatges contemporanis de Rafael Casanova, com per exemple el pirata Henry Morgan o bé l'emperador mogol Aurangzeb, l'anomenat Lluís XIV d'Àsia, que va morir el 1707, segons les seves pròpies paraules, «amb una esplèndida caravana de pecats». ¡Quins temps més extraordinaris aquells!

Barcelona no era el melic del món ni de bon tros. En certs aspectes ni tan sols ho era Europa. L'edifici més alt del món quan Barcelona va caure davant les tropes de Felip V era el palau tibetà de Potala, i ho va continuar sent fins que París va construir la Torre Eiffel el 1889.

El món de 1714 obre avui les portes al públic al Saló del Tinell fins al dia 28 de setembre del 2014. Aquesta, a diferència d'altres activitats del programa del tricentenari que organitza l'Ajuntament de Barcelona, és una visita de pagament. El treball portat a terme per la comissària de la mostra, Clàudia Pujol, molt probablement s'ho mereix, sobretot perquè algunes peces exhibides són pràcticament inèdites per al gran públic.

En són un exemple les 17 cartes que la historiadora Lluïsa Cases va descobrir l'any 2002 amagades sota de les cobertes d'un llibre, tal qual com a les pel·lícules. Antoni Navarro, que exercia de notari a Barcelona després de l'Onze de Setembre, les va amagar perquè Felip V va prohibir la correspondència amb els exiliats de la guerra.

Mereix també una menció el feliç descobriment que va fer fa pocs anys l'historiador Albert Garcia Espuche, i que ha donat peu a El món de 1714 a un audiovisual que riu-te'n del Lecturas.

La qüestió és que García Espuche va reparar en un llibre mai traduït al català o al castellà, titrulat Giro intorno al mondo, un dietari en què el napolità Gemelli Careri narra la volta al món que va iniciar el 1693. Al marge que sigui cert o no que Jules Verne  es va inspirar en aquell periple planetari per a la seva Volta al món en 80 dies, el que és extraordinari d'aquell llibre és que relata amb gran detall el casori que l'1 d'agost de 1708 es va celebrar a Santa Maria del Mar i que va unir en matrimoni l'aspirant al tron d'Espanya, l'arxiduc Carles d'Àustria, amb Isabel Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel. Per donar emoció al relat, l'audiovisual s'amenitza amb el mateix Tedéum que va sonar aquell dia a la basílica barcelonina.

La Barcelona multicultural

Notícies relacionades

Salicrú, comissionada del català: "Ara és l’hora"

La meca del ‘wakeboard’

Pels 4,40 euros que costa l'entrada (els menors de 16 anys no paguen i els diumenges a partir de les 15 hores és gratis) val la pena també prestar atenció al fet que la vida quotidiana a Barcelona era molt internacional a principis del segle XVIII. Aquí la font ha estat el registre d'entrades de l'Hospital de la Santa Creu, afortunadament intacte, ja que gràcies a ell queda una constància històrica, amb noms i cognoms, de tots aquells italians, francesos, anglesos, holandesos, irlandesos, suïssos, savoians i fins i tot d'un letó que convertien els carrers de la ciutat en una babel prebèl·lica.

I una última recomanació és no passar per alt el conjunt de vuit fosques pintures que, com si es tractés de la taxonomia de Linné, classifica el que era una societat multiracial, sobretot a les colònies d'ultramar. El fill d'un espanyol i una índia és un mestís; d'un negre i una índia, un llop; d'un llop i una mestissa, un cambujo... I d'un xinès i una mulata.... Val més que hi vagin i ho busquin.