El desnonament truca dues vegades

Antonio Cuenca és paleta, està a punt de fer 56 anys i, com tants altres en el sector, és a l'atur. A l'estiu se li va acabar el subsidi per desocupació i viu amb els poc més de 400 euros que ingressa de la renda mínima d'inserció. Viuen, per no faltar a la veritat, ja que té dona i tres fills, dos dels quals conviuen sota el seu sostre, en un pis de protecció oficial en què es van veure sense buscar-ho l'any 2007, quan l'ajuntament va expropiar-li la vivenda a la zona de bosc de Torre Baró. I ara no tenen manera de pagar la hipoteca.

Notícies relacionades

Nutella fa 62 anys amb una edició limitada de pots inspirats en les comunitats autònomes: aquest és el de Catalunya

La compra d’habitatge nou va augmentar gairebé un 30% a l’àrea de Barcelona el passat 2025

"El Govern parla molt d'economia submergida, però ara no hi ha res. Ni feina legal ni il·legal. Abans et podies anar apanyant, aquesta és la veritat, però ara no", se sincera Antonio davant els terrenys en què s'aixecava la casa on vivia tranquil i sense lligams bancaris des de l'any 1982, ara un descampat. "No entenc per què ens van expropiar i ens van ficar en una hipoteca a 20 anys amb 50 anys com teníem, total, per no fer res amb els terrenys", explica l'home, que l'únic que demana és feina.

>> Llegiu la informació completa sobre les conseqüències humanes d'un pla urbanístic a e-Periódico