Cares d'Istanbul

La vibrant Istanbul es mostra nostàlgica, adormida, com si acabés de sortir d'un somni, a les imatges de Mustafa Dedeoglu. «La gent de la ciutat, al carrer, es torna més solitària. Per aquest motiu, a vegades es respira un aire de tristesa i de soledat», assegura el fotògraf turc (Uskudar, 1978). El seu treball Istanbul: cares d'una ciutat sense temps recull la vida diària al carrer, les cares de la seva gent i, com a teló de fons, la majestuositat de la ciutat i dels seus monuments. L'exposició es pot visitar fins al 12 de novembre a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (Urgell, 187. De dilluns a divendres, de 9.00 a 21.00 hores. Entrada lliure).

La mostra, organitzada conjuntament pel Consolat General de Turquia a Barcelona, recull fotos en blanc i negre i en color fetes entre el 2007 i el 2013 i s'aparta una mica de la imatge bulliciosa i turística de la ciutat turca. «Tinc l'avantatge de viure en una ciutat tan cosmopolita i viva com Istanbul. La vida passa molt ràpid a la meva ciutat. És un lloc que amaga constants sorpreses que t'obliguen a canviar molt ràpidament la teva manera de mirar i de fotografiar. És cert que Istanbul també és un lloc bulliciós, amb color i ple de vida, però a mi aquella part de la ciutat no m'atrau. Quan treballo busco aquella altra ciutat», assegura l'artista.

Notícies relacionades

Nutella fa 62 anys amb una edició limitada de pots inspirats en les comunitats autònomes: aquest és el de Catalunya

La compra d’habitatge nou va augmentar gairebé un 30% a l’àrea de Barcelona el passat 2025

ENTRE DOS CONTINENTS / Istanbul, entre Europa i Àsia, ofereix a Dedeoglu un ventall immens de cares i carrers; de moments i de paisatges. Encara que, per a ell, el lloc de les seves imatges és únic: «Les meves imatges estan entre els dos continents i, a la vegada, en cap dels dos. Ni a Àsia ni a Europa. Istanbul és un lloc especial», comenta.

Dedeoglu defensa fermament la idea que «l'art és l'única cosa que  pot salvar l'home de perdre el rumb» i, malgrat col·laborar en premsa només de forma puntual, hi ha alguna cosa que té molt clara: «La vida és al carrer».