La Gran Enciclopèdia 1714

Fins que la infatigable, en  principi, pintura termoplàstica amb què s'ha confeccionat digui prou, ja és possible visitar des d'ahir una de les nombrosíssimes activitats programades per l'Ajuntament de Barcelona per commemorar el tricentenari de l'Onze de Setembre del 1714. És un mapa. Bé, en realitat, són dos. Superposats. És una comparativa entre la trama urbana actual i la de la ciutat prèvia a la venjança de Felip V. És un abans i un després que fa pensar. No solament sobre el passat. També sobre el present. I a més és interactiu. Amb un smartphone o una tauleta és possible tenir -diuen els seus creadors- «experiències de realitat augmentada». Qui d'aquí un any no hagi acumulat un enciclopèdic coneixement sobre el 1714 serà perquè no vol.

El mapa ha estat batejat (i no és mentida, és literal) com La Barcelona del Tricentenari als teus peus. Es pot trepitjar. I d'això es tracta. Està situat al passeig de Lluís Companys. En color d'argila humida hi destaca la ciutat que ha sobreviscut intacta des d'abans que els catalans decidissin que el bàndol que els convenia més seria l'austriacista. El carbassa és per indicar aquella Barcelona que ja no hi és, ja sigui perquè el primer Borbó espanyol així ho va ordenar o perquè l'urbanisme de principis del segle XX ho va decidir en nom de la modernitat. No és el seu propòsit, però no està de més observar que el mapa dóna a la via Laietana i a l'avinguda de la Catedral un cert aspecte de cicatriu desproporcionada, de cirurgià de guerra. Però aquesta és una altra història.

¿Per què al passeig de Lluís Companys? Primer, perquè les dimensions del mapa no són menyspreables. Amb una escala 1:130 ha acabat ocupant 18 metres de llarg i 14 d'ample. Sí, ho han llegit bé, 18x14, no 17x14, la xifra àuria de l'independentisme català. Fins i tot el pal que sosté la senyera del Born fa exactament 17 metres i 14 centímetres. La qüestió, sense més embuts, és que al passeig de Lluís Companys, per espaiós, el mapa fa bastantg de goig, però és que a més és allà on l'11 de setembre del 1714 l'artilleria del duc de Berwick va obrir una de les set bretxes a la muralla de la ciutat, diuen que la més gran, que va facilitar després d'unes hores d'intensa batalla la capitulació dels barcelonins. Així que convé per un moment tancar els ulls i pensar en la cridòria d'atacs i retirades que es van succeir en aquell lloc fa 299 anys.

55.000 EUROS / La ubicació té un altre avantatge. Està a pocs passos del nou Born Centre Cultural, de manera que no és mala idea que, una vegada s'hagi visitat el museu, es vagi a veure el mapa. Encara que de pressupostos molt diferents (el BCC ha costat 74 milions d'euros i el mapa, amb la seva realitat augmentada incorporada, 55.000), són complementaris. De fet, un dels espais més singulars del Born pot ser que sigui l'exposició que recrea, com si fos un wargame, la batalla de Barcelona. Encara que l'espectador ja coneix el final, té un no sé què d'hipnòtic, tant que si després es va fins al mapa s'agafa la mesura exacta d'aquell enfrontament bèl·lic.

Notícies relacionades

La disco colombiana més gran de BCN obre amb oposició veïnal

BCN reformarà i tancarà a la nit una polèmica plaça d’Horta

El mapa, no obstant, té altres utilitats interessants. Revela el que no és cap secret, que el jaciment central del BCC no és més que una exhibició de les ruïnes del que encara segueix en peu als carrers dels voltants, ja que de la Barcelona prèvia al 1714 en queda afortunadament molt, més o menys intacte. Felip V es va carregar un 17% de la ciutat per construir la ciutadella militar. Així van caure unes 1.000 cases. A cavall dels segles XIX i XX, el catalanisme va impulsar una gotificació del centre de la capital de Catalunya, que va suposar també la demolició d'edificis que es consideraven poc nobles. Tot això es pot apreciar, amb paciència, al mapa que ahir van presentar el regidor de Cultura, Jaume Ciurana, i el comissari dels actes del tricentenari, Toni Soler, que serà plenament operatiu a partir de l'1 d'octubre, quan ja serà possible descarregar en telèfons i tauletes l'aplicació MapaTricentenari BCN, amb la qual els usuaris veuran aparèixer a les pantalles informació si apunten amb els seus dispositius al paviment multicolor.

El resum és obvi. Ha començat a Barcelona una immersió sense precedents en la història dels fets del 1714. Qui sap si als bars es discutirà d'aquí un temps si allò va ser una guerra de successió o de secessió. Una vocal ho canvia tot. Qui ho sap. Tot és possible. Aquesta mateixa setmana, l'agència oficial russa va informar que a Rostov una discussió sobre Kant i la seva Crítica de la raó pura va acabar a trets. Pistoles al marge, res com debatre ben informat.