Guillem Pongiluppi: L'11 de setembre del 1714 no va ser una derrota"

-Es parla molt que l'11 de setembre se celebra una derrota, quan en realitat no ho va ser. En aquella època, si tu saquejaves una ciutat, els drets de guerra et permetien, una vegada hi entraves, arrasar-la i fer-hi el que et donés la gana. L'11 de setembre de 1714 Rafael Casanova va aconseguir que es pogués pactar la rendició. I ho van acceptar perquè ells també estaven tenint moltes baixes i la situació ja no se sostenia. Així que vam perdre, sí, però vam defensar Barcelona. No van entrar. Segurament per això la ciutat avui és la que és. És una gesta digna d'admirar. És això el que celebrarem la setmana que ve.

-El veig optimista.

-A vegades en aquest país ens falta èpica. Si dónes un toc èpic a la història, entra millor. Tots els països tenen un munt de pel·lis de les seves guerres, però aquí, com que la nostra indústria cinematogràfica té els recursos que té... Si això hagués passat als Estats Units, no haurien parat de fer pel·lícules, però en pla bèstia. La nostra idea amb 1714 El setge de Barcelona [Angle Editorial] era fer un llibre amb un aire a l'estil Hollywod. Amb il·lustracions potents perquè la gent s'adoni de com va anar allò.

-¿Com va anar?

-Si comences a comparar els números dels exèrcits d'una pel·li d'El senyor dels anells amb els dels espanyols, aquests són proporcionalment molt més grans. Fins i tot, als dibuixos del llibre no se'n veuen les proporcions exactes perquè hi havia massa ninots per ficar-hi, ¡no m'hi cabien! M'ho havia de muntar perquè el dibuix fos suggerent, però no fos tot una massa de ninots.

-¿D'on surt la idea?

-Neix d'una idea que tenim amb Francesc Xavier Hernàndez, coautor de l'obra, l'historiador que ha escrit els textos del llibre. Vam pensar que podíem fer un llibre estil guia, narrativament molt senzill; ser molt concrets i explicar els fets històrics d'una manera il·lustrativament molt potent. És un projecte molt ambiciós perquè nosaltres estem acostumats a treballar en projectes finançats, ja sigui per un ajuntament, per una universitat, etcètera. En canvi això va ser una aventura en la qual ens vam embarcar el Francesc Xavier i jo pel nostre compte. Ho vam presentar a l'editorial i van comprar. Ara la distribució amb EL PERIÓDICO a partir d'aquest dissabte ens anirà molt bé.

-¿Per on van començar?

-Fins ara l'única imatge que es tenia de l'episodi és el quadro d'Estruch i poca cosa més. Vaig començar a partir dels escrits de l'època, i de la documentació recollida per Francesc Riart a La coronela de Barcelona (1705-1714), que havia estudiat a la perfecció com eren els uniformes, per exemple. En aquest cas, jo em vaig dedicar a refer els esquemes que ells havien elaborat amb il·lustracions amb un aire més realista.

-Tot el llibre està fet amb ordinador. Són il·lustracions digitals.

-Sí. Jo tinc una pantalla on pinto a sobre amb un llapis especial, com si fos un llenç. És dibuix clàssic, però amb ordinador.

-També treballa amb dibuixos en 3D.

-Sí. Tota la zona de llevant, per exemple, la vam fer així. El 3D es va fer a sobre de plànols de l'època. Agafàvem el plànol de l'època i l'aixecàvem. I començàvem a veure, per exemple, les dimensions dels baluards, i al·lucinàvem. ¡Eren immensos! El de Santa Clara era espectacular. Mitja Ciutadella. Una de les coses que més em van sorprendre, a més del nombre de baixes, van ser les dimensions.

-¿Alguna altra sorpresa? 

-Moltes. Si no en saps res, de la guerra de successió, que no va deixar de ser la primera guerra mundial, encara que no se l'anomeni així, amb aquest llibre te'n fas una idea molt clara i ràpida. Em va sorprendre, per exemple, veure que Santa Maria del Mar s'utilitzava com a hospital de guerra, on portaven els ferits; i que al davant, al Fossar de les Moreres, hi posaven els morts i els ferits, i els atenien allà; imaginar les fogueres a les muralles, tota l'església plena de ferits i morts... Ara passejo per aquí i pràcticament ho veig...

Notícies relacionades

El pal de 17,14 metres ja és al Born Centre Cultural

La Barcelona del 1714 reviurà al Parc de la Ciutadella per la Mercè

-¿Té alguna il·lustració favorita?

-La del bombardeig m'agrada molt. També la de l'última pàgina, en què les cares de tots els dibuixos són d'amics i familiars. Quan et dediques a la il·lustració hiperrealista necessites referents. I com que als meus amics sempre els fa gràcia, els utilitzo de models. També m'han ajudat molt els Miquelets, aquells grups que es vesteixen de l'època i recreen la guerra de la successió. He anat unes quantes vegades a veure'ls i a fer-los fotos. Això et resol moltes coses. Veure'ls en moviment, veure els plecs dels vestits...