De la fotografia al cine

Fa un mes, Alberto García-Alix (Lleó, 1956) va ser a la Virreina per inaugurar Autorretrato, una exposició que revela el seu costat més personal a través de 76 imatges. El mestre de la fotografia torna ara a Barcelona per mantenir dos diàlegs amb el públic. El tema serà les connexions cinematogràfiques de la seva obra. L'espai, la Filmoteca de Catalunya. L'acompanyarà Nicolás Combarro, artista visual i comissari de la mostra barcelonina.

Encara que García-Alix és conegut i famós com a fotògraf -en el seu currículum atresora guardons com el Premio Nacional de Fotografía el 1999 i el Premi PhotoEspaña el 2012-,

ja fa uns quants anys va emprendre un nou camí cinematogràfic que ell qualifica com a «narracions visuals». Són treballs sorprenents i inquietants que barregen fotografies, imatges i textos poètics. En ells, García-Alix parla del passat, dels seus amics desapareguts, de les ciutats on ha estat, dels seus viatges, de la dificultat de seguir viu. Aquelles obres videogràfiques són l'eix de les dues trobades que ha programat la Filmoteca per avui i per divendres que ve, dia 8.

Notícies relacionades

BCN licita el nou accés a la Ciutadella a través del zoològic

El Liceu es llueix al parc Güell amb ‘Carmina Burana’

TRILOGIA / L'artista va començar aquesta nova aventura amb Tres vídeos tristes, una trilogia amb peces realitzades durant la seva estada a París que parlen de la seva vida i la seva fotografia, íntimament lligades entre si. Les tres peces són Mi alma de cazador en juego (2003), Extranjero de mí mismo (2004) i Tres moscas negras (2006). Es projectaran avui a la Filmoteca en una sessió que completarà la projecció de De donde no se vuelve, un viatge experimental pel passat i el present del fotògraf.

La sessió de divendres comptarà també amb la presència de García-Alix i de Combarro i estarà dedicada a una triple projecció: De carne y huesos, peça audiovisual creada a partir d'una selecció personal de més de 400 fotografies amb acompanyament musical del cantant i compositor argentí Daniel Melingo; Una perpetua fuga, un muntatge fet per a la fira d'art Arco, i El paríso de los creyentes, reflexió sobre el valor de la imatge i la paraula amb la veu de García-Alix.