La Greta Garbo de Badalona

Com en la campanya amb què es va publicitar el 1930 la pel·lícula sonoraAnna Christie(«¡Garbo parla!»), l'exregidor del PP David Gómez va accedir ahir a explicar a EL PERIÓDICO tot el que diu que sap sobre aquestes factures que han precipitat la dimissió de la coordinadora del barri de la Salut, Julia Sánchez. Cal advertir prèviament que es tracta de Gómez, l'home que va deixar el PP però no el seu escó de regidor, el polític a l'ull de l'huracà, però potser la seva versió mereix ser publicada.

El setembre del 2011 -explica Gómez-, el regidor Salvador Lerma va assumir com una qüestió personal resoldre el problema de goteres que la coordinadora patia a casa seva. «Volia que el regidor de Via Pública, Daniel Gracia, enviés una brigada municipal a fer les reparacions necessàries, però no trobaven la manera de fer-ho sense aixecar sospites. La solució se'ls va acudir un dia que tots tres menjàvem al restaurant Can Frai. Lerma estava desesperat. Deia que Julia vivia en condicions inhumanes. Així que em van preguntar si jo podia encarregar les obres a una empresa que treballava per a l'Institut Municipal de la Salut, una àrea sota la meva jurisdicció». Reconeix que ho va fer, i afegeix que Gracia personalment va ordenar que l'empresa tramités la factura amb un concepte ambigu.

Segons Gómez, l'alcalde Xavier Garcia Albiol no sabia res d'aquell tripijoc. Però va acabar per assabentar-se'n, perquè la factura era tota una raresa. La tempesta al despatx de l'alcalde va ser digna d'un Zeus. Eren allà els tres confabuladors intercanviant-se acusacions davant l'alcalde i dos regidors més, María Jesús Hervás i Miguel Jurado.

García Albiol -sempre segons la versió de Gómez- volia el cap de Sánchez. Lerma es va interposar com aquells guardaespatlles que fan un salt per rebre l'impacte de la bala.«Va amenaçar d'anar-se'n als bancs de l'oposició».

La coordinadora va conservar el seu càrrec. Tampoc era una peça que García Albiol pogués sacrificar tan alegrement, ja que no en va havia estat durant l'anterior mandat municipal una activa dirigent veïnal que es va posar darrere les pancartes en contra dels romanesos i que, així, havia prestat un gran servei a la campanya del llavors candidat a alcalde del PP.

Gómez (que cadascú decideixi si la seva paraula cotitza a l'alça o no mereix ser creguda) assegura que, amb tot, allò no va ser el zenit de la tensió en el si del grup municipal popular. El gener del 2012, en vigílies del ple municipal, entre viandes servides pels cambrers de la Barca del Sala manca, al Port Olímpic de Barcelona, es va ordir una protesta a García Albiol que únicament va aconseguir desactivar-la a l'últim minut el regidor d'Hisenda, Ramon Riera.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

L'ara exregidor del PP sap que el més fàcil és dubtar de la seva versió dels fets, però planteja una pregunta en defensa seva.«¿Quin interès podia tenir jo a arreglar-li les goteres a Sánchez? El mateix dic d'algunes obres que m'acusen d'haver encarregat pel meu compte. ¡Però si alguns equipaments en què es van fer obres que no s'han pagat ni sabia que existien!»

El 1939, la fins llavors melodramàtica Greta Garbo va protagonitzar un altre clàssic del cine,Ninotchka. De l'estrena d'aquella obra mestra es recorda sempre un titular fenomenal:«Garbo riu». No està de més puntualitzar que ahir Gómez somreia.