Una missió arqueològica reescriu la història cristiana de Barcelona

Quan els tèrmits es van començar a menjar el paviment de fusta de la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona poc sabien aquests insectes neòpters que, com si fossin uns Indiana Jones de sis potes, estaven a punt de fer un descobriment arqueològic d'aquells que, de manera merescuda, es pot dir que reescriuen la història. Fa un any, el regidor de Cultura, Jaume Ciurana, ja va informar dels primers secrets que s'amagaven a sota del terra de l'església, remogut per posar fi a la plaga de tèrmits. Un mur confirmava que allò ja era un lloc del culte cap al segle VI. Era només un aperitiu del que ahir, gairebé amb solemnitat, va ser presentat en públic: un fragment d'una piscina baptismal que convida a concloure que és l'església de Sant Just i Pastor el lloc on la línia teològica del catolicisme es va refugiar quan al recinte que avui ocupa la catedral es practicava una doctrina declarada després herètica: l'arrianisme.

«Tots sabíem que aquesta església era important des del punt de vista històric, però no sabíem del tot per què», es va esplaiar ahir mossèn Armand Puig, rector de la basílica, que durant anys ha tingut sense saber-ho a sota dels peus, a la sagristia, aquest tresor arqueològic.

L'arrianisme va arribar a l'antiga Bàrcino de la mà dels visigots. Ataülf, enemic de la ja decadent Roma, va instal·lar la seva cort a la ciutat l'any 415 i amb això va prendre possessió del nucli episcopal ubicat a l'actual espai que ocupa la catedral. Els catòlics van traslladar llavors les seves pertinences a Sant Just i Pastor. No sembla que fos gens traumàtic. Els dos corrents religiosos van conviure a Bàrcino sense més problemes que els derivats de les seves discussions teològiques. Els arrians, en essència, deien que Jesús no era exactament el fill de Déu. En aquells segles les disputes cristològiques eren el nostre pa de cada dia. Els trinitaristes i el seu encara més difícil convenciment de tres persones en una se les havien amb els unitaristes, subdividits al seu torn en una desena de corrents. De vegades, la sang arribava al riu, però no a Bàrcino, com segons sembla reconfirma la troballa feta pública ahir.

IMMERSIÓ / La piscina baptismal de Sant Just i Pastor és importantíssima perquè al segle VI el baptisme era un ritual reservat als bisbes. Era literalment una immersió, com les de Joan al riu Jordà, que se celebrava només una vegada a l'any. Hi havia, doncs, únicament una piscina baptismal a cada ciutat, però a Barcelona n'hi ha dues: la que s'acaba de descobrir i la ja coneguda de la catedral. La tesi òbvia -va explicar Ciurana i va corroborar el mossèn- és que la de la catedral era l'heretge (durant pràcticament dos segles) i la de Sant Just i Pastor, la que des del punt de vista catòlic és l'autèntica. El cas de Barcelona és pràcticament únic. Només es dóna una duplicitat com aquesta a la ciutat de Ravenna.

Notícies relacionades

Martorell instal·larà 145 noves càmeres de videovigilància per «ampliar el sistema de seguretat ciutadana actual»

Obres contra rellotge a la plaça de Gaudí

La hipòtesi que a l'antiga i minúscula Bàrcino convivien dos bisbats no és nova. Però era una hipòtesi que necessitava proves materials, ja que, de teories, n'hi ha moltes. També diuen alguns experts que els sants Just i Pastor són una reconversió del mite romà de Càstor i Pòl·lux, i que, en conseqüència, la basílica actual pot ser que s'aixequi en realitat al damunt d'un temple pagà anterior en el temps. Això ja es veurà. El que ara hi ha a la vista a la sagristia de l'església és la piscina baptismal descoberta gràcies al nou rumb que des de fa poc més d'un any ha emprès la investigació arqueològica a Barcelona. Abans -va explicar Ciurana- la pràctica totalitat de les actuacions eren accidentals, fruit d'una sorpresa inesperada durant una obres del que fos, un aparcament, una canalització, una promoció immobiliària... Ara -va prosseguir el regidor- hi ha una voluntat expressa de planificar alguna cosa com és ara expedicions urbanes per tal de poder corroborar sospites o d'aprofundir en el coneixement més precís de la història de la ciutat.

I a partir d'ara, ¿què? A Sant Just i Pastor el més immediat és netejar amb cura les parets del baptisteri, que segons sembla amaguen un càlid color rogenc. Després, continuar, ja que la conclusió és que, de moment, només s'ha descobert la punta de l'iceberg. Allà, en algun lloc, s'amaga l'antiga residència del bisbe. Continuarà.