BUCÒLICS ANÒNIMS

La 'kermesse' heroica

Assistents a la concentració de la plaça de Catalunya, ahir.

Assistents a la concentració de la plaça de Catalunya, ahir. / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
JOAN
BARRIL

En el llenguatge europeu unakermesseseria l'equivalent a una revetlla diürna, una festa amb música, atraccions, concursos i mercat. Potser lakermessemés popular ha sorgit de la mirada del director de cine belgaJacques Feyder, que el 1935 va portar a les pantalles un dels films més perfectes de la història del cine. Es va titularLa Kermesse heroica i narrava la resistència d'un poble de Flandes davant l'arribada dels terços espanyols al segle XVII.

Ahir, a la plaça de Catalunya, l'important no era la festa sinó un cert heroisme. Els assistents deien sentir-se orgullosos de ser espanyols i catalans, però en realitat el seu orgull era la convicció de ser minoria, I les minories es fan grans quan es refugien en la raó bullent del que no té vàlvules d'escapament pròpies. Calma a la plaça de Catalunya i una exquisida pràctica del bilingüisme, ja fos per megafonia com en els contactes cara a cara. Un exemplar servei d'ordre controlava els accessos a l'interior de la plaça. Se'ls identificava amb una etiqueta penjant on es podia llegir la millor paraula que la llengua catalana ha aportat al vocabulari universal:seny. Banderes amb l'ensenya espanyola d'un costat i la catalana d'un altre ocultaven el públic. No es pot fer una consideració numèrica de les multituds. Si l'11 de setembre els organitzadors parlaven d'un milió i mig de persones i la Delegació del Govern els reduïa a 600.000, ahir la Guàrdia Urbana va determinar que eren 6.000 i la delegació va afegir el zero per establir -ne 65.000.

Gent tranquil·la i familiar, provinents de la Bonanova o de l'antic cinturó roig se saludaven i es presentaven com si fossin membres fraternals del mateix club. El lema general eraDóna-li la volta i una queixa comprensible:"Silenci, mai mes". En la pancarteria artesana s'hi podien llegir frases èpiques:«Tenim un sol cor i no volem que ens el parteixin en dos». Però el verdader trencacors va ser el líder de Ciutadans, Albert Rivera, a qui les noies victorejaven i llançaven petons. ¿Qui es quedarà els vots d'aquests catalans/espanyols quan arribin les urnes? Sens dubte, Rivera és el que se n'emportarà la major part.

En el fons d'aquella concentració cada vegada que es deia que s'estimava tant Espanya com Catalunya semblava que es digués que es volia més la mare morta que la madrastra que s'havia aparellat amb una administració autonòmica a qui no entenien. Potser això és el que falta en aquestes concentracions nacionalistes, siguin catalanes o espanyoles. Als assistents els crida tant la sensació d'orfandat i la necessitat d'identitat que no deixen lloc a fer la més mínima menció crítica a l'acció econòmica dels governs, siguin grans o petits. Aquest és l'èxit de la confrontació que la classe política ha aconseguit: ha apartat els ciutadans de la protesta contra l'Administració i ha fomentat un debat persona a persona, més en funció del bressol que no pas dels impostos. Una altra pancarta:«Espanya ens roba...».I una mica més avall:«ens roba el cor». No estem parlant de política sinó d'amor, mentre queManuel ParraiJohnatan de Rubi i Carloss'afanyaven a declamar el seu manifest, el primer en català i els segons en espanyol. Eren les 12.24 quan es va posar a ploure i l'acte es va donar per desconvocat. «Fixa't. Fins i tot Déu és independentista», deia un fidel a la causa, mentrestant.

Notícies relacionades

A Universitat muntaven guàrdia un centenar d'independentistes que xiulaven els cotxes que passaven amb bandera espanyola. La pluja és el millor dels antiavalots i la plaça va quedar neta. Només van arribar una dotzena de joves amb botes altes i estendards nazis per cridar als mossos: «Que se'n vagin, se'n vagin d'aquí i que torni la Guàrdia Civil». Afortunadament la Guàrdia Civil és més civilitzada que el que pretenen aquells que coven l'ou de la serp.

No sé si lakermessed'ahir va ser heroica, però va ser un acte de civilitat tranquil·la. «Vostè és periodista, ¿qué escriurà demà?» «¿Què vol que escrigui? Doncs la veritat».