La fe turística es rendeix a Gaudí

Vegeu el vídeo d'aquesta

notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat

Vénen de tot arreu i estan per tot arreu, perquè la ciutat s'ha convertit en una cita per a tot el planeta. La Barcelona postolímpica s'ha convertit aquests últims anys en un destí turístic global. I el barroquisme espectacular, naturalista i ortodox de la Sagrada Família s'ha situat, acompanyat pel sol i la bonheur mediterrànies, en el top ten del que s'ha de veure, d'on s'ha d'anar. L'home modern professa amb gran devoció, però també amb superficialitat consumista, la fe turística. Des d'ella s'ha rendit i postrat completament davant la mola mística i modernista que va iniciar l'arquitecte Antoni Gaudí i que han continuat, en versió forçosament molt lliure, els seus seguidors. Són en total 3,2 milions de visitants els que passen per caixa cada any, al davant de la resta dels atractius ibèrics del mateix sector. És el doble que el segon classificat barceloní, l'Aquàrium. O el que és igual: 9.000 al dia i 900 per hora. Una invasió en tota regla.

Aquests dies d'agost les cues que fan il·lusionats turistes de qualsevol edat sota un sol certament abrasador, malgrat la marinada, són llargues. Molt llargues. Duren literalment un segle. Van del XX de la façana de la Passió i de les inefables escultures de Josep Maria Subirachs, al XIX de la primigènia del Naixement, l'única patentada pel geni arquitectònic de Gaudí. Sense la plaga bíblica de la muralla xinesa d'autocars copant els carrers d'evocadors noms del seu entorn (Mallorca, Marina, Provença, Sardenya) la marea humana que assetja el temple en obres, encara que avui ja és una basílica -tot un grau per als creients catòlics-, aclapara qualsevol.

Són centenars de persones, fins a gairebé un miler, les que a mig matí arriben a formar aquesta serp de babel que avança cap al pagament, solament en metàl·lic, dels 13 euros, 16 si s'hi inclou la pujada en ascensor fins al cel de les torres. Llavors s'obren els torns del «lloc sagrat de recolliment i oració» que proclama el cartell de benvinguda. Per aquesta porta de Sardenya la multitud formada pels visitants no organitzats entra a un lloc on «dialoguen art i fe cristina», segons insisteix aquest primer rètol. Són la gran majoria i sumen el 80%.

El 20% restant arriba en grup i en uns autocars que avui sonen, i puden, afortunadament llunyans per a veïns i barcelonins en general. A ells els rep amb més celeritat el mateix Gaudí a la porta, només per a congregacions de més de 20 membres, de la seva façana del Naixement, al carrer de la Marina. El curt però constant pelegrinatge amunt i avall d'aquest carrer, des de la base d'atac de l'aparcament de la Diagonal, de grups compactes conduïts per curiosos líders d'uniforme i banderola, és un altre dels espectacles d'aquesta gaudilàndia gegant.

L'explosió carnal d'un estiu de minishorts, minivestits i xancletes, per baix, i altres peces vaporoses, per dalt, s'estén a tots els racons d'un recinte que amb la nau central acabada i consagrada pel Papa imposa cada vegada més la seva original raó de ser religiosa amb missatges, símbols i música. Tots menys el nou «espai d'oració» creat a l'absis. Un empleat filtra allà l'accés segons la superfície de pell morena que es porta a la vista. El temple estima que un 10% dels que van al deambulatori que envolta l'altar entren al Santíssim per pregar al costat de grans cartells del Parenostre en diversos idiomes.

Temor al buit

Enmig de l'enorme nau central i sota el bosc petrificat d'arriscades columnes i llum zenital que va sorprendre el món per televisió fa dos anys, hi ha un altre «espai de recolliment», però menys solemne. La concurrència ocupa aquí de mitjana un terç de les 400 cadires disposades i igualment vigilades per personal de la casa.

Les cues arriben fins a la botiga de records, llibres i altres mercaderies, on s'ha de regular l'accés per evitar aglomeracions. El flux massiu de visitants satura l'aire. Però a les zones difícils intel·lectualment pel seu caràcter arquitectònic, històric o tècnic, com el museu i l'edifici de les Escoles amb maquetes, plans i documents per entendre Gaudí i la constant reinterpretació per seguir les obres, es respira. L'interès escasseja.

Notícies relacionades

Els Mossos detenen a Badalona un home després de robar a la mateixa benzinera cinc vegades en dues setmanes

Barcelona dignificarà les parades de bus interurbà amb més afluència i remodelarà les estacions de Fabra i Puig i Sants

La multitud tampoc es fa present als 23 pisos d'altura fins on arriben els ascensors de les torres i on el vertiginós temor al buit fa efecte en més d'un. George, un anglès jubilat que es declara creient i impressionat, s'agafa a la paret de pedra amb suor freda i cara de desassossec. Un jove rus que decideix baixar caminant reacciona igual davant el forat sense fi de l'ull de l'escala que condueix a terra ferma.

Amb un turisme a prova de la pitjor crisi i el mannà econòmic sense fi que comporta, els gairebé dos terços del temple que encara queden per construir es podrien acabar l'any 2028.