Bohigas i Mòdol disserten sobre "els monstres" de la Barcelona postolímpica

Després de 20 anys dels grans canvis urbanísticspromoguts pelsJocs Olímpics de Barcelona-92, com l'aplaudida metamorfosi del front marítim amb l'obertura al mar, la capital catalana opta per un nou model de metròpolis més americà en un moment de gran auge turístic. Al segle XXI, el futur de la plaça de les Glòries encara s'ha de resoldre, mentre l''skyline' ha canviat amb latorre Agbar, i les dues operacions estratègiques que prolonguen el litoral. Una de privada,Diagonal Mar, que trenca totalment amb la imatge de places i carrers per passejar, i l'altra, elFòrum, inicialment pública però desenvolupada i gestionada mitjançant iniciatives privades. Aquests canvis, més els nous eixos comercials comLas Arenas, i la nova estratègia política susciten encesos debats entre els experts en urbanisme.

Una de les remodelacions més controvertides és el centre comercial Las Arenas,ubicat a la Gran Via des del març del 2011. Consta de 106.000 metres quadrats construïts a l'interior del que va ser una plaça de toros que va deixar de tenir ús el 1990. El complex té cinc plantes i un aparcament subterrani de quatre nivells amb 1.750 places, que acullen uns 115 negocis entre els quals hi ha botigues, restaurants, cafeteries, un supermercat, una terrassa amb esplèndides vistes i un gimnàs amb una pista circular per córrer. El Museu de Rock, un dels espais més representatius, ja ha tancat. La complexa reconstrucció és un treball de l'estudi de l'arquitecte Richard Rogers, responsable de la T-4 de l'aeroport de Barajas, que va optar per conservar i rehabilitar la façana neomudèjar, i alhora fer-la permeable al trànsit de vianants, creant una entrada oberta i accessible al nou edifici a nivell de carrer. Bohigas i Mòdol asseguren que aquest centre lúdic arrossega un "error" de plantejament. Per Bohigas, Les Arenes és un dels "petits monstres" de la Barcelona postolímpica.

--¿Quins edificis els desagraden? Oriol Bohigas:

Últimament han sorgit petits monstres com el centre comercial de Las Arenas, que s'allunyen de la continuïtat urbana. El seu nou destí no té res a veure amb la seva vida passada. Les dues coses que menys s'assemblen en el món són una plaça de toros i un centre comercial. La plaça taurina és un espai amb un buit al centre, i el complex comercial és tot al contrari. El seu autor, Richard Rogers, és un mal arquitecte. Un altre desastre és l'Hotel Hesperia, aquest que té un planeta a l'últim pis, també obra de Rogers.

Daniel Mòdol:No m'atreveixo a jutjar els grans arquitectes. Hi ha edificis que tenen valor per si mateixos, però Las Arenas presenta un error de plantejament. ¿Quin sentit té portar un centre comercial a una plaça de toros? És difícil fer-ho encaixar, el seu únic atractiu és la terrassa, l'únic que té una dimensió apropiada i un programa fet a mida.

--¿Què opinen de la Torre Agbar?

O. B.: En sóc partidari, però reconec que és una dislocació formal molt forta. Com a edifici és bastant suportable, encara que que sigui una d'aquestes construccions vedets que estan aflorant a Europa.

D. M.: Més enllà de l'arquitectura espectacle no sé veure-li cap altra qualitat, malgrat que a nivell tècnic té el seu interès. Jo en reivindico el porxo i les marquesines. Els espais de relació entre l'arquitectura i la ciutat, allò de què parlava Manuel Solà-Morales: els edificis que construeixen ciutat. Aquest no és el cas de la torre Agbar.

--¿A quin edifici o lloc de Barcelona porten un amic estranger?

Notícies relacionades

Viatges il·limitats per 6,20 euros a l'any: així pots demanar la targeta social a Barcelona per a majors de 60 anys o discapacitats amb rendes baixes

Màping de Nadal al Balcó Gastronòmic

O. B.: Abans solia pujar al Tibidabo. S'hi aprecien els aspectes positius i els negatius dels canvis urbanístics. La uniformitat de la ciutat amb pocs espais verds, però alguns significatius. Al nord els gratacels recents, a la dreta la prolongació de les costes cap al Besòs i aquesta riquesa de tenir muntanya i mar. El millor de Barcelona és la situació geogràfica. El diable o el déu que la va escollir va ser molt intel·ligent. És el lloc ideal pel seu declivi suau cap al mar i per aquesta muntanya que la protegeix del vent del nord.

D. M.: M'agraden detalls o solucions concretes, parts d'edificis. Sento un especial interès per l'arquitectura dels 50 i dels 60, apostaria per un recorregut per edificis d'aquell època, com les vivendes que va construir Oriol Bohigas per Sarrià o l'edifici de Francesc Mitjans a la ronda del General Mitre.