Les barraques del segle XXI causen quatre morts a Barcelona

El que cridava més l'atenció era l'absència de dolor. Ni una sola llàgrima; com a molt un lament passatger. Ningú plorava ahir la mort d'aquestes quatre persones gairebé invisibles. Potser perquè vivien al marge de la ciutat, no diguem del seu entorn immediat, el 22@, un districte tan tecnològic com deshumanitzat, en una altra època temple de la indústria barcelonina i barri d'agitada vida social convertit ara en seu de grans i virtuals corporacions.

Aquestes persones malvivien en una barraca situada en un solar del carrer de Bilbao on anys enrere es teixia el producte d'una acabalada firma de roba. La barraca es va construir fa més d'una dècada, aprofitant l'espai que regala una rampa que dóna accés a aquest terreny situat al costat de Can Ricart. Un sostre que obligava a entrar ajupit, l'absència de ventilació, va ser ahir a la matinada causa més que suficient -probable, fins que els Mossos d'Esquadra diguin el contrari- perquè una dona i tres homes morissin per inhalació de fum. Segurament mentre dormien. Un incendi tan fortuït com fatal en una barraca del segle XXI situada a 100 metres d'un hotel de luxe, a 250 metres de l'estilitzada fàbrica Oliva Artés, reciclada per acollir una comissaria de la Guàrdia Urbana.

Els bombers rebien l'avís a les 3.30 hores, però la seva ràpida intervenció només serviria per mitigar la crema. La presència de materials inflamables -fustes, plàstics i matalassos- va convertir els segons en minuts i no es va poder fer res per aquestes ànimes de qui es desconeix la identitat oficial, al marge del que relaten Emil i Andrei a la pàgina següent.

BONA GENT / Els veïns diuen que els romanesos de l'altra banda de la vorera eren gent de bé. Que per Nadal fins i tot els havien portat un lot amb una mica de tot, que el marit feia «petites reparacions a les cases del barri» i que la dona, quan sortia, que no era gaire sovint, «semblava mentida que neta que anava».

Joan Maria Soler, membre de la junta de l'associació de veïns del Poblenou, es va acostar al solar com volent compartir alguna cosa amb la premsa. «Eren molt bona gent i la relació era excel·lent. Fa un parell d'anys aquí hi havia moltes més barraques, però les van desallotjar perquè alguns causaven problemes. Ells no, i s'hi van quedar. La solució al problema dels assentaments d'immigrants a Sant Martí no és fer-los fora quan hi ha queixes veïnals». I va deixar-hi el seu missatge: una subtil petició de treballar més en la prevenció i menys en la persecució.

Joaquim Forn, primer tinent d'alcalde i responsable de Seguretat de l'ajuntament, va recollir el guant i va explicar poc després que els serveis socials van visitar el lloc al mes de març. Van comptabilitzar, va dir, set romanesos a la parcel·la, als quals van oferir diverses opcions, entre elles l'extradició. Van declinar l'ajuda municipal i van optar per tirar endavant, seguir invisibles. Com ho són els prop de 30 solars i fàbriques ocupades en un barri que, tocat per la crisi, barreja edificis de luxe amb un pròsper mercat de tota mena de ferralla.

Notícies relacionades

David Bote: "Les ciutats intermèdies són les grans oblidades"

Un home mor en un tiroteig al costat de l’estació de metro Maresme-Fòrum

UN FENOMEN DIFERENT / Bolívia, Almogàvers, Sancho de Ávila, Llull, Pamplona, Àlaba..., són molts els carrers de Sant Martí, tal com va detallar EL PERIÓDICO fa poques setmanes, en què aflora el fenomen del barraquisme en una versió molt menys romàntica que la dels anys preolímpics, quan Pasqual Maragall va enderrocar la que havia de ser l'última barraca de Barcelona.

L'assumpte de la propietat dels solars va tornar a retrunyir ahir com a excusa per no poder actuar amb decisió: si no hi ha denúncia del propietari, poc s'hi pot fer. ¿No és aquesta una bona ocasió per recórrer a la col·laboració publicoprivada que tant abandera l'alcalde Xavier Trias? El problema és que, en cas de tenir demanda, el que seria procedent és el desallotjament, cosa que tampoc soluciona res. I vist com està el Poblenou, ple de fàbriques fantasma i solars en desús, el conflicte de l'assentament està més a prop de solidificar-se que de desaparèixer.