Colmado de tota la vida

Va arribar un moment, cap als 80, en què Joan Manuel Serrat entrava a la botiga, saludava tothom, es preparava el seu propi entrepà amb el pa i els embotits del dia i se n'anava. A vegades pagava, a vegades no; però sempre era benvingut i avui tenen una foto seva en una de les parets. Aquest nivell de confiança s'adquireix amb els anys, amb una familiaritat que ara es guanya més amb el preu que amb el tracte. Al carrer de Craywinckel, cognom de qui va ser propietari d'aquestes terres de Sant Gervasi, hi ha una botiga de queviures que obre els 365 dies de l'any. Està situada al número 24 i té una mica de tot, així que són molts els veïns que han pogut salvar un d'aquests diumenges en què els sogres es presenten sense avisar. Però per als que no coneguin el Cortacans, sàpiguen que es tracta d'una pastisseria xarcuteria que acaba de complir 100 anys. I gairebé tan important com l'efemèride: té al capdavant la senyora Pilar.

Parlar de la senyora Pilar és capital per entendre com el negoci ha aconseguit mantenir l'essència del petit comerç que Josep Majó i Pié va obrir en aquest mateix lloc el 1911. Era l'única botiga entre torres unifamiliars, molt a prop d'on el doctor Andreu estava inventant la ciutat jardí de l'avinguda del Tibidabo. Anys més tard, Camilo Cortacans va recollir el testimoni i va rebatejar el colmado. Els veterans del barri recorden que als anys 50, si s'hi acostaven cap al tard el propietari els venia molles de pastís per una pesseta. Ja als 70, la Pilar i el seu marit, Joan Guitart, van salvar el negoci d'una mort anunciada. I ella, amb l'ajuda del seu cosí, Rafael Caballero, segueix al peu del canó, solucionant urgències, sabent-se els noms dels clients i omplint el rebost amb aquestamica de totque es manté com a estendard del lloc. Ara atén els fills dels seus clients de sempre. I així, gairebé entre amics, es guanya la vida. I la confiança.