debat sobre la presència de soldats del bruc Al pulmó barceloní

BCN reclama a Collserola que prohibeixi les maniobres militars

L'ajuntament vol evitar que es donin «més permisos a l'Exèrcit espanyol»

Defensa recorda que només és «gimnàstica» i que les armes no porten bales

Una ciclista passa davant dels soldats del Bruc mentre pedala, el 12 de setembre, per Collserola.

Una ciclista passa davant dels soldats del Bruc mentre pedala, el 12 de setembre, per Collserola. / MTOURBIKE

2
Es llegeix en minuts
CARLOS MÁRQUEZ DANIEL
BARCELONA

Va ser només una foto. Una instantània captada el dimarts 13 de setembre a Can Farriol (Sant Feliu de Llobregat) en la qual es distingia un grup d'uns 50 soldats apostats a la vora d'un camí i amb l'arma apuntant a terra. Vestits d'etiqueta-roba de camuflatge, motxilla, gorra i botes tot terreny-, aquells homes i dones de la caserna del Bruc disfrutaven d'un dia de gimnàstica militar a les pistes forestals de Collserola. Però aquella fotografia, feta per una ciclista civil i publicada dos dies després en aquest diari, va fer posar els pèls de punta a bona part de la societat. I també a bona part de la classe política. D'aquella inquietud, d'aquella imatge bèl·lica poc habitual al pulmó de Barcelona, va néixer la instància que l'ajuntament ha fet arribar al consorci del parc natural amb l'objectiu que «no es dispensin més autoritzacions a l'Exèrcit espanyol per realitzar maniobres o exercicis a la muntanya». La demanda ha estat cursada i ha estat rebuda. Ara només falta aclarir les diferències entre una jornada matinal d'exercici campestre i una sessió de pràctiques de combat.

La voluntat municipal d'evitar noves postals milicianes al Tibidabo es feia pública fa uns dies en un ple del districte de Sarrià-Sant Gervasi. El regidor Joan Puigdollers, també responsable de l'àrea de Medi Ambient, responia una pregunta d'un membre de la CUP i el tranquil·litzava amb una promesa a la qual adossava un recordatori que convidava a la confusió: «Hem de tenir en compte que qualsevol ciutadà és lliure de fer servir el parc perquè és un espai públic». El polític nacionalista es referia als límits d'aquest veto, ja que no hi ha cap ordenança, llei o manament que permeti tancar la porta del camp o la muntanya a un grup de soldats que passen el matí corrent per la carretera de les Aigües o fent flexions al mirador dels Xiprers.

Mereix una reflexió a part el debat sobre si l'escamot ha de portar armament o no. ¿És un detall intranscendent? No és el mateix trobar-se un soldat amb la cantimplora a la mà que trobar-se un soldat amb un Cetme penjat a l'espatlla. De fet, les ordenances del parc estipulen (article 7.3) la prohibició de fer servir armes de foc, però no diuen res sobre la possibilitat de portar-les descarregades.

Notícies relacionades

Un portaveu del Ministeri de Defensa explica que l'únic que feia aquell mig centenar de soldats era «gimnàstica militar», com es fa en «molts entorns naturals d'Espanya», i insisteix que el fet de portar tot el material a sobre, incloent-hi l'arma de foc «no carregada», respon a la «necessitat que els seus moviments siguin el més realistes possible». «Tenim permís des de fa molts anys, i és evident que mai hi farem maniobres militars», concreta aquest portaveu.

PETICIÓ AL PARLAMENT / L'últim apartat del manual de l'usuari de Collserola fa referència a «la realització d'activitats que usin l'entorn natural com a escenari», a més d'informar sobre la necessitat de requerir l'autorització del gestor del parc, d'una altra administració o de «particulars afectats». ¿Això significa que un ciclista podria denegar aquest permís per considerar-se un afectat? «Aquesta autorització s'entregarà si no genera perjudici per als valors naturals d'aquest espai natural», tanca l'ordenança.