BCN comença els treballs del parc lineal de l'avinguda de l'Estatut

Horta-Guinardó és un districte no gaire dens, en conjunt. Hi ajuda, sens dubte, la comunicació directa i ràpida entre el que un dia van ser el primer i el segon cinturó, avui en dia Ronda del Mig i de Dalt, respectivament, a través del túnel de la Rovira. Sembla mentida que, fins ara, en aquest gran espai obert que s'erigeix entre la boca nord del túnel i la via de circumval·lació, ningú s'hagués adonat que aquesta àrea reclamava, a crits, un parc. Finalment, encara que sigui de rebot, el parc es va planificar i el 3 d'octubre passat van començar els treballs d'urbanització del corredor de quatre hectàrees que unirà Horta amb el barri reducte de la Clota, un dels pocs indrets de Barcelona on un encara pot topar amb ànecs anant pel carrer.

De rebot, sí, perquè la urbanització del parc obeeix a una segona fase de les obres que van començar el mes de gener del 2009 per a la construcció d'un dipòsit pluvial. Aquest dipòsit formava part d'un ambiciós pla de contenció de les aigües torrencials -que desborden la capacitat d'una depuradora gràcies al gran cabal que arriba a baixar en molt poc temps- per dosificar-les i fer-les arribar, de mica en mica, a la instal·lació.

El dipòsit Carmel-Clota, situat entre les places de l'Estatut i Botticelli, retindrà les aigües pluvials de la part alta de la riera d'Horta i acabarà amb els problemes que es deriven d'una insuficient capacitat d'evacuació als voltants dels carrers de Tajo i Cartellà. El dipòsit és capaç d'emmagatzemar 75.000 metres cúbics d'aigua en un recinte que fa 250 metres de longitud.

DIPÒSIT D'URGELL / Juntament amb el dipòsit d'Horta, els últims mesos també ha finalitzat l'obra civil d'una altra instal·lació, la d'Urgell (que es preveu que estarà acabat al juny). El cost conjunt és de 31 milions d'euros. El dipòsit de l'Eixample se situa al carrer del Comte d'Urgell, sota la calçada i part de la vorera del costat Llobregat de la via, entre Mallorca i València. La capacitat és de 16.000 metres cúbics.

El dipòsit d'Horta retindrà les aigües pluvials del Torrent Garrofers, Riera Marcel·lí, Riera Pedro Antonio de Alarcón i Llobregós, i, amb el desaigüe controlat cap a la depuradora del Besòs, evitarà inundacions a la zona, especialment als carrers del Tajo, de Cartellà i el passeig de Maragall.

El primer pas en la urbanització del parc lineal és l'enderrocament, que durarà una setmana més, del mur que hi ha al carrer de Jerez per construir el que serà el gran accés a la zona verda per als veïns d'Horta. Alguns dels elements, com per exemple restes de mur, paviments i rampes, i la zona de petanca han estat desmuntats, segons l'ajuntament. El pas següent serà permeabilitzar la superfície del dipòsit pluvial i posteriorment començar amb els moviments de terra per generar el parc. Malgrat estar sobre una coberta, la del dipòsit, el gruix de terra que es crearà permetrà la plantació d'arbrat.

MITJANS DEL 2012 / Els terminis d'execució, més o menys, s'estan complint. Si la previsió era iniciar els treballs d'urbanització a mitjans d'aquest any, per tenir finalitzat el parc la primavera de l'any que ve, la celebració de les eleccions municipals del 22 de maig va interrompre el procés d'adjudicació dels treballs i l'assumpte no va ser tractat per la comissió de govern fins després d'haver-se constituït el nou govern; és a dir, al mes de juliol.

Malgrat el pronunciat desnivell, no en va l'àrea ja es troba a les proximitats del vessant de Collserola, el parc es podrà recórrer longitudinalment -gràcies a un camí dissenyat especialment amb aquest objectiu- a peu entre les places de l'Estatut i Botticelli. El projecte preveu unes rampes que tindran, com a màxim, un 7% de pendent i 20 metres de longitud. En el sentit transversal, per garantir la permeabilitat entre Horta i la Clota, les connexions es repartiran al llarg del parc, en forma d'escales i també de rampes que dibuixaran diversos recorreguts a través del parc.

Notícies relacionades

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

El nou pulmó per a la ciutat es dividirà en cinc terrasses d'entre 2.000 i 3.000 metres quadrats cadascuna. Hi haurà des d'una pèrgola fotovoltaica, que a part de proporcionar ombra estarà dimensionada perquè generi la mateixa electricitat que consumeixi el parc, fins a una gran plaça cívica, de paviment continu, equipada amb grades i un escenari, com també un circuit esportiu per fomentar la pràctica de l'exercici entre els veïns.

NOVA VIALITAT / Més enllà del parc, les obres ja han repercutit en la vialitat de la zona. Mentre que abans els dos sentits de circulació entre el túnel i la Ronda de Dalt envoltaven la zona verda -dir-ne parc seria excessiu- aïllant-la dels veïns, l'estiu passat es van ajuntar al costat Llobregat, de manera que es trencava el caràcter suburbà que tenien aquelles vies. A més a més, s'han ampliat les voreres.