La gran vil·la romana de la Sagrera es queda sense la joia de la corona

L'extensa vil·la romana destapada durant les obres de l'accés viari del costat mar a la nova macroestació de l'AVE a la Sagrera es va quedar ahir sense la joia de la corona. Els fragments del mosaic policromatopus tessellatumamb sanefes i formes geomètriques trobat pels arqueòlegs a la zona sud del jaciment, al costat del talús del pont del Treball Digne i el carrer de Santander, ha estat extret i traslladat al laboratori del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) per ser netejat i restaurat. És l'element més valuós, segons assenyalen els responsables de l'excavació, d'un conjunt històric que la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona han decidit no conservar in situ perquè té un «valor documental però no patrimonial» a causa de l'escàs volum de les parets trobades i del seu mal estat.

El mosaic tornarà en el futur als barris on ha vist la llum una altra vegada, a la confluència de la Sagrera, Sant Martí i la Verneda, per ser exposat en un lloc que encara està per decidir, segons ha explicat el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana. El paviment ornamental mesura 30 metres quadrats i s'ha desmuntat per peces mitjançant una tècnica especial.

En una segona fase de l'excavació, que es realitzarà aproximadament d'aquí a sis mesos, segons el ritme de les obres dels accessos i de l'enderroc del pont del Treball Digne, es desenterrarà i també s'extraurà la resta del mosaic ocult ara sota el talús, fins a una superfície total estimada de 50 metres quadrats. A la zona, l'excavació arqueològica seguirà ara durant tres setmanes més abans que el calaix del vial de formigó sepulti una gran part del jaciment.

QUATRE MESOS / La responsable de restauració del servei d'Arqueologia del MUHBA, Montserrat Pugés, va dirigir ahir l'aixecament per peces del terra que realitzen tècnics de l'empresa Codex. Va explicar que la seva restauració al laboratori de les instal·lacions del museu a la Zona Franca pot durar uns quatre mesos.

Pugés va afirmar que la peça «té un elevat interès, molt bona factura i està molt decorada» encara que també va destacar que està trencada i és discontínua a causa de l'important dany que ha patit al llarg dels segles pel pas d'arades o altres eines agrícoles.

L'arqueòloga va descriure les vistoses formes geomètriques circulars, romboïdals i quadrades formades per tessel·les, les petites peces cúbiques de roca molt elaborades amb les quals els artesans romans construïen els mosaicsopus tessellatum.Sota d'aquest nivell, va afegir, s'ha trobat una altra capa d'opus signinum, una base impermeable de calç, sorra i fragments de ceràmica.

Pugés no va descartar com a hipòtesi de treball que en la continuació del mosaic per sota del talús hi pogués aparèixer alguna figura humana o mitològica en funció de la disposició de les sanefes visibles fins ara i basant-se en altres troballes de construccions d'aquella època. Encara que també va dubtar de l'estat de conservació d'aquestes noves restes.

La zona de la vila descoberta fins ara, inclosa la part nord sepultada ja dies enrere, com va informar aquest diari, pel formigó del vial, un sector que va ser tapat abans fins i tot d'anunciar-se públicament que el conjunt no es conservaria in situ, mesura 1.100 metres quadrats. És una superfície enorme, però Pugés va aventurar que el recinte és probablement molt més gran i que potser podria tenir més mosaics.

Notícies relacionades

El Parc del Fòrum de Barcelona es tenyeix de vermell a la Cursa del Pare Noel

L’Anella Olímpica supera 2,4 milions d’assistents

PROCÉS TÈCNIC / Per aixecar l'opus tessellatumes realitza un ortofotomapa, una fotografia d'altíssima resolució que primer permet dividir el terra per al seu transport i després reconstruir-lo amb la màxima fidelitat una vegada restaurat. La partició es va fer ahir seguint esquerdes naturals o provocades. Les peces es van recobrir amb gases especials i amb un producte que les va fixar fermament amb el mosaic. Després es van descalçar els blocs per sota amb diferents eines i es van col·locar en caixes. D'aquesta manera van viatjar ahir almenys 17 segles d'història des de l'entorn del Besòs (la Sagrera) fins al del Llobregat (centre del Muhba a la Zona Franca) ja que la vil·la s'estima que va estar habitada com a mínim fins al segle IV.

Des de l'inici de l'excavació al juliol s'han documentat i portat al Muhba diversos recipients ceràmics usats per emmagatzemar productes, així com trossos de bronze i de cristall. Després del mosaic desmuntat i traslladat ahir, que serà per ara la més gran de les peces que es conservaran de tot aquest conjunt, durant els dies entrants es portaran igualment a les instal·lacions del museu municipal els diversos fragments de pintures, encara que de pocs centímetres d'altura, apareguts a nivell del sòcol a la zona sud del jaciment.