'Botellon' al Turó Park

El botellon a Barcelona és una plaça de Gràcia plena de joves amb llaunes de cervesa, alguna guitarra i converses animades. Va al capdavant Ciutat Vella, encara que una mica menys, potser perquè els problemes de seguretat mitiguen aquí aquesta pràctica tan normalitzada com il·legal. Hi deu haver gent que pensa en la platja, amb tovalloles i destil·lats sota la llum de la lluna i al compàs del somnolent vaivé de les onades. En una ciutat tan plena d'estigmes -també en matèria d'oci nocturn, tant el sa com el desfasat- es fa estrany imaginar que el Turó Park estigui experimentant un dels sorgiments de consum d'alcohol al carrer més salvatges dels últims temps, amb escenes més pròpies, diuen els veïns, d'un polígon de l'extraradi que d'un barri residencial.

Entre el dijous i el diumenge, els veïns del carrer de Beethoven i els voltants se'n van a dormir i es lleven en ciutats diferents. En aquest impàs, centenars de nois i noies abarroten les voreres i aprofiten espais urbans, com les entrades de les places de Joan Llongueras i Richard Wagner, renovades recentment, o l'immens carril bici de la Diagonal, per instal·lar-hi les seves pertinences de la nit i perpetrar així els seus econòmics combinats. L'endemà al matí, els vòmits, les ampolles, els vasos i la pudor d'orins donen el bon dia a tots els que passegen els gossos a primera hora del matí, just abans que el servei municipal de neteja maquilli els excessos de la matinada anterior.

CONVIVÈNCIA DIGERIBLE / Marcos Marín viu, o més aviat malviu, al carrer de Beethoven. Va arribar al barri fa vuit anys i el primer dia ja es va adonar que la presència de diverses discoteques generaria certs problemes de soroll els dijous, els divendres i els dissabtes a la nit. Era com comprar un pis al carrer d'Escudellers: saps que hi haurà xivarri; o això o res. Va pensar que no n'hi hauria per tant, i fins a aquest estiu la convivència amb la gresca va ser digerible. «Abans hi havia problemes fins a les dues de la matinada, ara no paren fins a les quatre i les cinc, hi ha molt més botellon, consum de drogues, baralles i fins i tot carreres de cotxes». ¿Carreres de cotxes? Aquest veí assegura haver presenciat «diverses vegades» com dos vehicles es repten des de la Diagonal fins a Bori i Fontestà, una competició tan absurda com perillosa que consisteix a recórrer 150 ridículs metres en el mínim temps possible.

A l'epicentre de la qüestió se situen dues discoteques -Be Cool, de joves universitaris del barri, i Karamba, amb públic d'origen llatinoamericà- separades 500 metres i que obren fins a altes hores de la matinada. Ramon Mas és el propietari del Be Cool i diu que és «molt conscient» del problema que genera un local com el seu en una gran ciutat. Per rebaixar el malestar, compta amb quatre treballadors que es dediquen «només a organitzar la cua d'entrada» amb unes tanques que col·loca en Joan Llongueras. A més a més d'assenyalar la crisi, aquest empresari de la nit afirma que la prohibició de fumar als recintes tancats ha portat molts joves a fer botellon i a entrar més tard al local. «S'ha notat molt en el negoci, la segona consumició ha baixat en picat», argumenta.

Notícies relacionades

El cava es refreda a la Gran Via: repeteix per segon any un cinquè premi i reparteix 60.000 euros dècim a dècim

Fer amics després dels 30

UN DESCONTROL «EXCESSIU» / Bartolomé Criado, president de l'Associació de Veïns i Comerciants del Turó Park i home a qui recorre tot el barri quan hi ha un foc per apagar, admet que el nivell de «descontrol és excessiu», i insta la Guàrdia Urbana a entregar-se a la feina de «prevenció» d'aquest tipus de situacions que no fan res més que «minar la moral del veïnat». «Els anys 90 hi havia cinc discoteques. Ara només són dues però generen més conflicte que mai».

Un veí de Marcos Marín se'n va anar perquè no va poder aguantar «la sensació d'inseguretat i el desfasament de cada cap de setmana». ¿Hi ha solució? «Suposo que l'ajuntament actuarà de veritat quan passi una desgràcia», vaticina.