Celebracions populars a Barcelona

Sants calca el blindatge policial de Gràcia per tenir una festa tranquil·la

El barri, que arriba als 14 carrers engalanats, controlarà els horaris i la venda il·legal de llaunes

Núria Feliu, amb un pregó reivindicatiu, marca el relleu a una altra setmana de gresca i multituds

Festes de Sants 2011. / JUAN CARLOS TEJERINA

2
Es llegeix en minuts
JORDI TRENZANO
BARCELONA

Amb un sentit discurs -«De pregons n'he fet molts, però aquest és el que em fa més il·lusió»-, Núria Feliu va inaugurar ahir a la nit la festa major de Sants, prenent el relleu a la de Gràcia, que avui s'acomiadarà després de diverses jornades multitudinàries. La tranquil·litat que ha marcat les festes de Gràcia propiciarà que l'ajuntament calqui l'operatiu policial i les consignes cíviques per fer que Sants també es diverteixi en pau.

Feliu, criada a la plaça d'Osca, va fer una sentida oda al seu barri de naixement, en què va recordar la lluita dels veïns per recuperar espais públics i fins i tot va demanar a Xavier Trias, present en l'acte, la instal·lació d'un teatre a Sants. L'alcalde va protagonitzar una anècdota més pròpia del seu predecessor Joan Clos, quan en un breu discurs posterior al pregó va parlar per error de «la vila de Gràcia», afirmació que va ser rebuda amb rialles primer i amb xiulets després.

El desplegament policial de les festes de Sants serà com el que hi ha hagut a Gràcia. Patrulles mixtes dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana patrullaran uniformats en horari diürn i a la nit ho faran agents de paisà. Tal com ha passat a Gràcia, posaran l'accent en el respecte dels horaris de tancament (a les dues de la matinada de diumenge a dijous i a les tres divendres i dissabte), el desallotjament dels carrers o evitar els venedors de llaunes. L'únic conflicte que ha sorgit fins ara ha vingut dels Diables de Sants, que han estat obligats a suspendre el correfoc del divendres 26 a la plaça Osca. L'acte estava englobat inicialment en els actes de la festa major alternativa, que acabaran aquella nit amb un homenatge a Esteve Fortuny, el desaparegut músic de la Companyia Elèctrica Dharma.

La festa major compta aquest any amb 14 carrers decorats, un més que l'any passat. Gairebé tots enllestien els decorats a marxes forçades. El carrer que s'ha sumat a la celebració aquest any és el de Galileu, al tram entre els carrers de Melcior de Palau i Rajolers, amb una decoració senzilla, que simula estris de platja.

Notícies relacionades

VETERANES / El veterà carrer de Valladolid competeix amb un complex decorat sobre el món marí, on destaca la reproducció de la cabina d'un submarí o un pop gegant que presideix la cantonada del carrer d'Alcolea. Al de Finlàndia, els veïns han reproduït una festa d'aniversari, amb un imponent portal d'entrada amb motius florals a prop del carrer d'Antoni de Capmany, seguit d'un decorat que reprodueix paquets de regal i caramels. «Fa 30 anys vam fer el nostre primer decorat, en què vam representar un mar amb peixos i va ploure moltíssim. El decorat va caure i els peixos se'n van anar carrer avall», recordava Maria Pilar Solà, responsable de la Comissió de Festes del carrer.

Un altre carrer que cridarà l'atenció serà Alcolea. El tram de Dalt es transforma en un espai dedicat als Beatles, de manera que el carrer ha quedat rebatejada com aAlcolea Road al mateix temps que una sèrie de cartells reprodueixen títols de cançons del grup. El de Baix té un decorat més complex, amb cartells que reprodueixen símbols químics i matemàtics, criatures mutants i una estàtua de cartró dedicada a Sant Eduard Punset. «És un laboratori dirigit pel doctor Guillat, en què l'experiment surt malament i explota», explica el veí Andreu Rami.